Quan costarà reconstruir Ucraïna? Aquesta és una pregunta de difícil resposta perquè el conflicte encara està en marxa. El punt de partida, segons recull la publicació Project Syndicate seria d'uns 240 mil milions d'euros, 480 mil milions o fins i tot 1 bilió. Tot plegat en funció de les suposicions sobre quan s'ha destruït i el cost de tenir cura dels refugiats. Després es compara el cost total del pla Marshall de la postguerra amb el PIB dels Estats Units l'any 1948, quan va començar el programa. Això generalment, segons recull aquest mateix lloc web, porta a la conclusió del cost de la reconstrucció d'Ucraïna en relació amb la mida dels països donants estarà al mateix estadi que el pla Marshall. Malgrat tot, aquestes comparacions tampoc no són les ideals per calcular-ho. I és que ara per ara, és impossible calcular el cost de la reconstrucció mentre no se sàpiga del cert el territori que controlarà Ucraïna de manera legítima. El fet que els EUA estiguessin preparats per proporcionar a Europa de la postguerra gairebé el 5% del seu PIB, repartit en quatre anys, no acaba de quedar clar si aquest és o serà el nivell de suport adequat per a Ucraïna. 

Una carretera després d'uns bombardejos prop de Khàrkiv / Efe

La mateixa publicació constata que el pla Marshall va començar quan encara hi havia alguns combats a Europa. Sense anar més lluny, la guerra civil grega va continuar durant l'estiu del 1949 i Grècia va rebre ajuda de l'any 1948. De fet, Grècia va rebre 300 milions de dòlars (288 milions d'euros) ja l'any 1947. En aquest sentit, de manera similar, l'ajuda podria arribar a Ucraïna, tot i que a l'article es diu que caldria fer servir aquesta ajuda amb discreció. Reparar ponts que simplement són destruïts, no tindria sentit.

També és important recordar que els fons del pla Marshall eren més del 90% de subvencions i només el 10% de préstecs. Ara hi ha una crida perquè les potències occidentals garanteixin nous bons del govern ucraïnès. Això reduiria els costos d'endeutament del govern a un sol dígit i proporcionaria fons per a la reconstrucció. Però és clar, deixaria també a Ucraïna més endeutada, quan ja ha de fer front a reestructurar el seu deute. Sembla que una de les poques solucions que queden és que els governs occidentals abarateixin l'ajuda per a una reconstrucció.

Un llibre i restes d'una explosió a la regió de Khàrkiv / Efe

Els EUA van crear una agència independent per administrar el pla Marshall. I diuen que s'hauria de fer quelcom similar a Ucraïna. Així doncs, hauria de ser administrada per una agència autònoma responsable davant dels governs donants. Si bé pot consultar i idealment coordinar-se amb el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional, cal preservar la independència. I és que Rússia és membre de les dues organitzacions. En aquest sentit, l'article, escrit pel professor de la Universitat Berkeley i exassessor principal de polítiques del Fons Monetari Internacional, Barry Eichengreen, assenyala que és possible que Ucraïna sigui reticent a la supervisió estrangera, tot i que al mateix temps, ressalta que és el preu que caldrà pagar per rebre les ajudes. 

Finalment, també es menciona que Ucraïna tindria l'oportunitat de fer un salt en una generació de tecnologies. Fer verd el seu sistema d'energia, modernitzar la seva infraestructura de transport i comunicacions i actualitzar la planificació urbana. 

Restes de bombes a la regió de Khàrkiv / Efe

 

Imatge principal: ciutat de Khàrkiv, castigada per l'exèrcit rus des del mateix 24 de febrer, que va començar la invasió a Ucraïna / Efe