Després de 101 dies de guerra, la història continua. Setmanes i mesos de setge a la ciutat de Mariúpol han acabat deixant la ciutat destrossada. Edificis castigats per la metralla i les bombes, i una població que no ho té gens fàcil per continuar el seu dia a dia. Les coses han canviat a Mariúpol des que les tropes ucraïneses es van rendir a la fàbrica d'Azovstal el 19 de maig. A la ciutat no hi ha ni aigua corrent ni electricitat. En aquest context, molts van marxar abans que Mariúpol caigués definitivament en mans russes. D'altres, per diversos motius, van quedar-se i ara ja és impossible sortir-ne.
"La meva ciutat està ocupada per Rússia i molts dels nostres ciutadans estan encara allà. Molts van morir pels bombardejos, d'altres han mort perquè no han tingut res per menjar durant setmanes o perquè, senzillament, no han pogut rebre assistència". Qui parla és el tinent d'alcalde de la ciutat de Mariúpol, Sergiy Orlov, amb la veu trencada. Fa pauses per empassar-se la saliva que glacen per dins. "No hi ha xifra exacta dels que han mort a la ciutat, però l'estimació és entre 22.000 o 24.000 morts". En conversa amb ElNacional.cat, constata que l'administració està ocupada i "no està capacitada per satisfer les necessitats de les persones que estan allà. No hi ha aigua, ni electricitat, ni gas, ni res. No tenen sanitat, ni menjar, no hi ha feina, no hi ha diners". Pell de gallina. "Les dones netegen la roba al carrer, al mig del carrer, preparen el menjar als jardins. La vida és molt complicada i la gent no sap com viure ni com continuar endavant. Només hi ha dues feines, netejar els carrers i habilitar-los i netejar les ruïnes. I quan estàs fent això has de mentalitzar-te, perquè sota la runa, hi ha morts. I fa molta pudor". Silenci. Un calfred. Es fa difícil fer qualsevol pregunta després de sentir-lo explicant la realitat de la seva ciutat.
Ciutadans deportats a zones remotes de Rússia
"Rússia ha bloquejat els corredors humanitaris, no hi ha organitzacions internacionals allà, no hi poden arribar. Ni creu Roja, ni Càritas, ni res. Rússia no deixa entrar a ningú i continua amb les deportacions. Segurament hi ha crims de guerra i genocidis, però no ho podem saber des d'aquí. Més de 7.000 persones han estat ja deportades a Sibèria", detalla. Sibèria. Preguntem quin podria ser l'interès de Rússia per deportar ucraïnesos a Sibèria o altres zones remotes del país. "A la ciutat no hi ha futur, viuen dia a dia perquè es fa impossible pensar en un futur. És impossible marxar cap a Ucraïna, per això deporten gent cap a Rússia, perquè a Mariúpol no s'hi pot viure". Pausa llarga. "Rússia vol destruir Ucraïna com a nació. No vol que existeixi gent d'aquí. Per tant, estan portant gent de Mariúpol a Sibèria només perquè ens volen destruir", explica amb frustració. "Diuen que cal que visquis a Rússia, que ho oblidis tot. No hi ha aigua ni electricitat i envien furgonetes amb pantalles i propaganda. Durant tot el dia. Imagina't tot el dia sentint notícies falses sobre Ucraïna, sobre Rússia...". "Ens volen destruir, no és segur ser ucraïnès. Allà, et mors, te'n vas a la presó o et porten a Rússia".
La conversa avança, però els calfreds i la incomoditat no se'n van. De vegades, sembla que Orlov porti el pilot automàtic. En altres moments, la veu trencada no li permet parlar tan de pressa o amb tant de detall com voldria. "Estic segur que no podran reconstruir Mariúpol com han anat dient". Rússia ha dit en diverses ocasions que voldria convertir la ciutat portuària en una ciutat balneari. "Volen fer servir el port i ja està. I per fer això, amb 15.000 persones que hi treballin ja és suficient. En deixaran alguns i els altres seran deportats. Només l'administració ucraïnesa rehabilitarà la ciutat. Volem alliberar la ciutat, però això ho haurà de fer l'exèrcit ucraïnès. Per això necessitem les armes que estem demanant. La volem recuperar. Tanmateix, el període serà llarg". Amb cautela, preguntem quant de temps podria implicar o quina és l'estratègia. "Al principi de la guerra vam rebre moltes armes, servia aleshores per defensar-nos, però amb el que tenim ara, no és suficient per recuperar la ciutat". "Creiem que el procés d'alliberament podria assolir-se a finals d'any o principis del 2023". La guerra es preveu llarga. Més calfreds. Orlov parla d'enviament d'armes i, de fet, tot just aquesta setmana, els Estats Units han anunciat l'enviament d'armes a Ucraïna, tot i que, per ara, les armes de llarg abast, n'han quedat al marge. Rússia no es va prendre gens bé l'anunci de Washington.
Ajuda per als ciutadans de Mariúpol
L'administració ucraïnesa de la ciutat de Mariúpol ha posat en marxa una iniciativa per ajudar sistemàticament als ciutadans desplaçats i refugiats de Mariúpol a tota Ucraïna obrint centres: "Soc Mariúpol". Segons detalla, cobreix tota l'ajuda possible: assistència humanitària, legal, medicina, ajuda als ferits, informació, allotjament, ocupació, etc. "La gent arriba que no sap on és, està espantada, superreservada, reticent amb tot... surten d'una guerra, d'una ciutat en ruïnes... Davant es troben persones que han passat pel mateix. La gent que els atén, també són refugiats i desplaçats. Els ofereixen calidesa, saben pel que han passat i això facilita moltíssim les coses". Des de l'organització, es cobreixen les necessitats bàsiques, però també ofereixen llocs per quedar-se i també facilitats per trobar feina. Les feines són bàsiques, constata. "Feina manual, conductors d'autobusos, tren, constructors... també feines en escoles, hospitals, ajuda bàsica... Hi ha molta per fer.
L'odissea (particular) per sortir de Mariúpol
També ens interessa saber el calvari pel qual ha passat ell i la seva família. Orlov respon a les nostres preguntes des de Zaporíjia, ciutat on s'està des que va marxar de Mariúpol. Però hi està sol. La seva família és a la part més occidental del país. No ens concreta on. La prudència és màxima. "Al principi de la guerra, quan encara no havia començat, estava estirat al llit. Tots estàvem dormint, els meus pares, la meva dona, els meus fills. Vam rebre una trucada que la guerra havia començat. Ucraïna estava sota bombardejos. Feia por. No m'ho podria creure, vaig voler acostar-me a les finestres per veure si era real tot plegat. Vam quedar-nos a Mariúpol durant setmanes. Treballàvem de dia, no sé dir-te ni quantes hores. A la nit, ens amagàvem als refugis. No dormíem, gairebé. Rússia va bloquejar totes les carreteres, jo encara era a Mariúpol, vaig voler buscar la meva família perquè poguessin ser evacuats. La meva dona i fills van poder marxar". Li demanem pels seus pares. "La meva mare va poder marxar, el meu pare va morir per les bombes". Més silenci. S'acaba la conversa i Orlov envia algunes fotografies. Intercanviem alguns missatges, les comentem, però les paraules queden curtes.
Imatge principal: un tramvia de la ciutat de Mariúpol completament destrossat per les bombes / Efe