Violar l'estat de dret sent membre de la Unió Europea (UE) té les seves conseqüències, malgrat que Polònia i Hongria les han intentat esquivar. Els dos països que lideren el discurs euroescèptic han tirat endavant lleis que van en contra els principis de la Unió, davant les quals aquesta va respondre creant un nou mecanisme que condicionava els fons europeus al compliment de l'estat de drets. Aquesta fórmula deixava fora del repartiment de diners l'estat polonès i l'hongarès, per la qual cosa els seus respectius governs van recórrer la mesura de la UE davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el qual ha avalat que els fons europeus estiguin vinculats al respecte a l'estat de dret.
Legislar en contra dels drets reconeguts i emparats per la UE no surt gratis a Polònia i Hongria. Dos països que, tot i el seu euroescepticisme, no estan en la millor posició per permetre's perdre unes injeccions de capital com les de la Unió. Fins ara el mecanisme que els deixarà sense diners europeus estava paralitzat, a l'espera de la sentència de la justícia europea. Ara, ja és oficial, els governs de Viktor Orban i Andrzej Duda ja es poden acomiadar d'aquests fons i altres partides pressupostàries que sorgeixin de Brussel·les fins que tirin enrere en la seva implacable croada contra els fonaments de l'estat de dret.
Mentre els governs de Polònia i Hongria van argumentar en la seva denúncia davant de la justícia europea que aquesta era una mesura arbitraria i sense base jurídica, el TJUE ha considerat tot el contrari. En dues sentències, la Gran Sala del tribunal considera que el mecanisme ha estat adoptat sobre una base jurídica adequada, conforme amb altres procediments existents als tractats europeus i respecta, en particular, els límits de les competències atribuïdes a la Unió i el principi de seguretat jurídica, segons informa Europa Press.
En un comunicat, el tribunal ha assegurat: "El respecte per part dels Estats membres dels valors comuns en què es fonamenta la Unió [...] justifica la confiança mútua entre aquests Estats. Així, atès que el respecte d'aquests valors constitueix un requisit per gaudir de tots els drets derivats de l'aplicació dels Tractats a un Estat membre, la Unió ha d'estar a condicions, dins dels límits de les seves atribucions, de defensar els valors indicats". És a dir, si no es respecten els valors de la UE, no es gaudeix dels privilegis d'aquesta. La sentència parla de la capacitat de la Unió de defensar els valors dins de les seves atribucions i les partides pressupostàries estan dins d'aquestes.
Hongria respon
El govern de, Viktor Orbán, una de les cares més visibles de l'extrema dreta i de l'euroescepticisme, no ha trigat a respondre a la decisió del TJUE. La ministra de Justícia hongaresa, Judit Varga, ha assegurat que la sentència és una "decisió política", que ha qualificat "abús de poder".
"La decisió demostra que Brussel·les abusa del seu poder. La decisió és una nova pressió contra la nostra pàtria, que a l'estiu va aprovar una llei de defensa dels menors", ha assegurat Varga a les seves xarxes socials. Però, per què ha involucrat als infants en aquest missatge? Doncs perquè un dels principals detonants de la tensió entre la UE i Hongria ha estat la llei anti-LGTBI que aquesta va aprovar fa uns mesos en la que s'equipara l'homosexualitat a la pedofília.