Les tortures entre ucraïnesos i russos continuen passant. Malgrat que l'actualitat se centra ara en la guerra entre Israel i Hamàs i com això podria provocar la intervenció d'altres països, Rússia i Ucraïna continuen en guerra. En aquest sentit, pràcticament tots els presoners de guerra ucraïnesos i la meitat dels russos entrevistats per l'Oficina de l'ONU per als Drets Humans van denunciar tortures durant el captiveri en mans de l'enemic, segons ha indicat l'alt comissionat de la institució, Volker Türk, davant del Consell de Drets Humans.
En la seva actualització oral sobre la situació del conflicte, que s'aproxima als mil dies, l'alt comissionat ha indicat que des del març del 2023 la seva oficina ha recollit testimonis de 174 presoners de guerra ucraïnesos detinguts per les forces russes i "gairebé tots van donar testimonis creïbles i detallats de tortura o maltractament”. En canvi, dels 203 presoners de guerra russos a Ucraïna entrevistats al mateix període, aproximadament la meitat van denunciar tortures i maltractaments (deu d'ells van dir haver patit violència sexual).
Què passa amb els russos detinguts a Ucraïna?
En el cas dels russos detinguts a Ucraïna, aquests maltractaments es van produir a les etapes inicials de la seva captivitat, normalment en el trànsit cap a centres de detenció on aquestes pràctiques van cessar, mentre que els ucraïnesos arrestats van patir tortures en totes les etapes de la seva detenció, ha matisat Türk. "En els pocs casos en què figures alienes a les autoritats russes van poder visitar centres de detenció, aquests maltractaments van cessar temporalment i les condicions van millorar, senyal que les autoritats eren conscients d'aquestes pràctiques", ha indicat el cap de drets humans de Nacions Unides.
Tot i el menor impacte mediàtic de la guerra que es va iniciar fa dos anys, Türk ha recordat que el mes de juliol passat va ser el que més morts de civils va registrar a Ucraïna des de l'octubre del 2022. Principalment, a causa dels atacs coordinats per Rússia el 8 de juliol contra objectius de tot el país veí. També han continuat els atacs amb míssils i drons, així com continus assalts de les forces armades russes per intentar ampliar les seves àrees de control al territori ucraïnès.
"Les forces russes continuen atacant sistemàticament la infraestructura energètica crítica d'Ucraïna, amb almenys quatre ofensives els últims tres mesos", ha destacat l'alt comissionat, que va advertir dels efectes que això podria tenir novament per al país quan arribi l'hivern i augmenti la demanda d'energia (ja a l'estiu es van experimentar nombroses apagades).
"Insto una vegada més la Federació Russa a complir les seves obligacions internacionals i a cessar el seu atac armat", va concloure Türk en la seva intervenció davant del Consell, del qual la diplomàcia russa va ser suspès el 2022.
Rússia continua guanyant terreny
Paral·lelament a l'informe, Rússia continua avançant amb fermesa a Ucraïna. En aquest sentit, han completat la presa de la localitat de Krasnogorivka, a l'eix de Kurajove del front de la regió oriental de Donetsk, segons el canal de Telegram ucraïnès DeepState, proper al Ministeri de Defensa de Kíiv i que segueix l'evolució de la guerra diàriament. "L'enemic acaba l'ocupació completa de Krasnogorivka", escriu DeepState en referència a aquest municipi ucraïnès que abans de la guerra tenia més de 16.000 habitants i se suma a les desenes de localitats preses per Rússia els últims mesos en els seus avenços lents però constants a la regió de Donetsk.
Durant aquest diumenge passat, les forces russes van llançar als eixos de Toretsk, Pokrovsk i Kurajove 17, 21 i 18 atacs respectivament, segons el primer comunicat ofert aquest dilluns per l'Estat Major de Kíiv. Després de prendre el bastió ucraïnès de Vugledar –que tenia abans d'aquesta guerra 14.000 habitants i era objectiu rus des que va començar la invasió– a principis de la setmana passada, Rússia continua la seva ofensiva a Donetsk i continua estrenyent els tres eixos citats del front a aquesta regió d'Ucraïna oriental.