Un dels companys del futbolista iranià condemnat a mort, Amir Nasr-Azadani, ha trencat el silenci. El finlandès Sebastian Strandvall (36 anys) ha parlat aquest dimarts amb Sky News i ha conclòs que la sentència judicial és absurda. Strandvall coneix bé a Nasr-Azadani, ja que van jugar junts al Rah-Ahan FC de Teheran durant la temporada 2015-2016. Allà van forjar una estreta amistat, fins al punt que el finlandès va oferir casa seva a l'iranià mentre es trobava sense allotjament. Ara, Strandvall és el capità del VPS Vaasa de la màxima divisió de Finlàndia i s'ha sumat al clam contra l'execució del seu amic.

Nasr-Azadani té 26 anys i va ser detingut al novembre durant les protestes contra el govern autoritari de l'Iran, després de l'assassinat de Mahsa Amini. Va ser condemnat per assassinar un policia i dos milicians en un judici que els grups de drets humans han qualificat de farsa, fins al punt que les notícies locals suggereixen que la confessió del futbolista va ser coaccionada i que els membres de la seva família s'han vist obligats a romandre en silenci. A més, el seu excompany finlandès ha recordat que és una "persona tímida" i "molt amable". "Amir era un dels joves del nostre equip en aquell moment (2015-2016), tenia entre 19 i 20 anys. Una persona bastant tímida i molt amable... un noi normal i bo", ha explicat. 

Sentència absurda contra Nasr-Azadani

Strandvall ha conclòs que la sentència judicial és absurda, ja que va declarar Nasr-Azadani culpable de "fer la guerra contra Déu". "Coneixent el caràcter d'Amir, ell aniria a una protesta... ell i els seus amics defensarien els drets bàsics i els drets de les dones perquè és el tipus de persona que es preocupa per la resta. Però no el vegi fent la guerra contra Déu o qualsevol altra cosa", ha assenyalat. Creu que el seu amic podria haver participat en les manifestacions, però no creu que cometés cap acte violent. "És difícil descriure la sensació, el xoc, és difícil entendre que en realitat és ell perquè se sent molt lluny de la realitat que algú pugui ser davant la pena de mort per participar en una protesta pacífica", ha lamentat el futbolista finlandès. 

Les protestes a l'Iran tenen lloc diàriament i ja han entrat en el seu quart més consecutiu, amb pocs signes de debilitament. La majoria se centren a Teheran, tot i que són un fenomen nacional. Les manifestacions van començar per l'assassinat de Mahsa Amini i l'obligatorietat del vel, en defensa dels drets de les dones. Però ara ja demanen la destitució del líder suprem de la teocràcia, l'aiatol·là Ali Khamenei, i dels vells mul·làs que li donen suport, així com la implementació de profundes reformes al país. La policia i els guàrdies revolucionaris responen amb violència, deixant un bon grapat de morts pel seu camí i començant a executar els participants de les protestes — com és el cas de Nasr-Azadani.