El Govern de la Xina s'enfronta aquest dimarts a un dels aniversaris més dolorosos de la seva història -el trentè des de la matança de Tiananmen- defugint responsabilitats, negant l'evidència i criminalitzant les víctimes de la repressió que va posar fi a les manifestacions estudiantils.

"Encara que pot ser que (un període de 30 anys) sigui només un obrir i tancar d'ulls al gran riu de la història, pot ser una eternitat a  la vida d'una persona. Durant 30 anys, la pols s'ha elevat i caigut, la lluna ha crescut i decrescut, però res no ha mitigat el trauma i el dolor al nostre interior", reivindiquen les Mares de Tiananmen, un grup de 155 familiars de víctimes de la matança que s'han atrevit a parlar públicament.

"Se'ns han assecat les llàgrimes, se'ns han esgotat les forces i els nostres cors estan fets miques", asseguren en un comunicat emès recentment en el que comminen a l'Estat, per enèsima vegada, a què faci justícia.

Tanmateix, l'única resposta de Pequín ha estat més repressió: cada vegada que s'apropa una data sensible, com aquest 4 de juny, el Govern xinès s'assegura d'emmordassar-les amb vigilància extra, com si la segona potència mundial estigués aterrida del que poguessin tramar un grup de sexagenàries.

La seva veu no es pot escoltar en la censurada premsa estatal, i el xinès mitjà no pot accedir a les notícies que la premsa estrangera escriu sobre elles, ja que internet està sotmès a un fort bloqueig a la Xina. Referències a "Tiananmen" o al "4 de juny" són impensables en boca d'un funcionari xinès, per exemple.

"Sobre aquesta agitació política de finals dels 80 -ha assenyalat avui el portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers de la Xina Geng Shuang-, el Govern xinès va arribar a una conclusió fa temps: l'enorme èxit econòmic que hem aconseguit mostra que el camí de desenvolupament que triem és el correcte". Un dia abans, el ministre xinès de Defensa, Wei Fanghe, va manifestar la mateixa posició durant la seva participació en un fòrum a Singapur.

Encara que les 'Mares' en sumen 155 de familiars, la xifra de morts va ser superior, sense comptar un altre tipus de víctimes, com invàlids, orfes o exiliats. El nombre total continua sense conèixer-se.

Amnistia Internacional denuncia que la Xina no permet que es parli de Tiananment

Diferents fonts parlen de diversos centenars i de fins a diversos milers en una matança que, malgrat haver-se popularitzat com "la de Tiananmen", es va produir en nombrosos districtes de la capital xinesa.

"Ningú no sap el nombre exacte perquè, trenta anys després, les autoritats xineses continuen fent tot el que poden per impedir que la gent pregunti sobre aquell dia o fins i tot parli d'això", afirmen des de l'ONG defensora dels drets humans Amnistia Internacional.

"L'acceptació interessada de la comunitat internacional de l''acord' del lideratge xinès després del 4 de juny -reforma econòmica sense reforma política- i la incapacitat per fer que el lideratge xinès reti comptes per l'assassinat del seu propi poble han contribuït tristament al trepig de drets humans a la Xina que s'esdevé avui dia", lamenta la directora executiva de l'organització Human Rights in Xina, Sharon Hom.

Les Mares de Tiananmen són la prova, i continuen afligides pel fet que la justícia i la memòria hagin estat sepultades pels diners.

"Durant anys, molts carrers i carrerons de Pequín -recorden- que van estar foradats per les bales i tenyits de sang. Trenta anys després, quan les proves criminals han estat tapades per la façana de la 'prosperitat', feta de grans edificis i passos elevats, els fets de la matança estan gravats a la història".

I conclouen: "Ningú no el pot esborrar; cap poder, per molt poderós que sigui, pot alterar-lo; i no hi ha paraules o llengües, per llestes que siguin, que puguin negar-ho".