Aquest dilluns, 24 de febrer, ha fet tres anys que Rússia va iniciar la invasió a gran escala d'Ucraïna. Si el president rus, Vladímir Putin, pensava que aquesta invasió acabaria de pressa, es va equivocar. Ucraïna ha plantat cara durant tres anys i continua fent-ho, sense estar disposada a renunciar al seu territori. Malgrat que, després de tres anys de desgast, es diu amb la boca més petita. Aquest 'aniversari' coincideix amb una primera ronda de negociacions entre els EUA i Rússia, de la qual, per ara, tant Kíiv com la Unió Europea no en formen part. Tot i que el president dels EUA, Donald Trump, el culpa directament de la guerra, el líder ucraïnès, Volodímir Zelenski, assegura de manera rotunda que no acceptarà cap acord sobre el seu país sense comptar amb ells i a l'esquena dels seus aliats europeus. Al llarg d'aquests més de mil dies de guerra, les forces ucraïneses han demostrat una notable capacitat de resistència gràcies al suport militar d'Occident, malgrat la clara superioritat russa en homes i armament. De fet, Rússia compta ara també amb soldats nord-coreans, segons han confirmat diverses vegades des d'Ucraïna i des de Corea del Sud. Per altra banda, el cost de la guerra, però és alt. Segons les dades de l'ONU, a Ucraïna han mort 12.654 civils, 673 nens; mentre els ferits pugen a 29.393.
Malgrat el cansament i la incertesa, els soldats ucraïnesos continuen decidits a defensar el seu país davant l'amenaça russa, confiats que és l'única opció per preservar la seva nació. Amb l'evolució constant del conflicte, especialment amb l'ús de nous drons, Ucraïna i Rússia competeixen per obtenir avantatge en el camp de batalla. A la vegada, les autoritats ucraïneses i les ONG treballen per ajudar els desplaçats interns, amb milers de persones que, després de gairebé tres anys de guerra, continuen vivint en condicions precàries a residències col·lectives, moltes vegades amb greus problemes de salut.
A més, la guerra ha provocat més de 2.200 atacs a instal·lacions sanitàries, inclòs un recent atac a una clínica infantil a Odessa, segons l'OMS. Això ha interromput l'atenció sanitària i augmentat la pressió sobre els treballadors de la salut, que continuen operant sense descans tot i les condicions extremes. L'OMS adverteix que aquestes accions no només afecten edificis, sinó que també destrossen vides i dificulten l'atenció sanitària essencial. En aquest context, ple de destrucció, i en una guerra que fa temps que dura, quant podria costar una reconstrucció i de quins termes es podria parlar?
Quin cost té la reconstrucció d'Ucraïna?
El cost estimat per reconstruir Ucraïna després de la invasió russa s'ha disparat a 500.000 milions d'euros, una xifra gairebé tres vegades més gran que la producció econòmica projectada per al 2024, segons una nova avaluació. Aquesta suma sorprenent, revelada en un estudi conjunt del Banc Mundial, les Nacions Unides, la Comissió Europea i el govern ucraïnès, reflecteix l'impacte devastador del conflicte en curs. L'estudi, que incorpora dades fins al 31 de desembre del 2026, revela un marcat augment del 7% respecte dels 464.000 milions d'euros estimats fa tot just un any. Aquest augment s'atribueix en part a un augment del 70% dels danys a la infraestructura energètica d'Ucraïna com a resultat dels continus atacs russos. Els sectors que porten la pitjor part de la devastació inclouen l'habitatge, el transport, l'energia, el comerç i l'educació.
A més de quantificar la destrucció física dels edificis i la infraestructura, l'avaluació analitza en profunditat el fort impacte a les vides i els mitjans de subsistència dels ucraïnesos. També té en compte els costos substancials associats amb la reconstrucció no només als nivells anteriors a la guerra, sinó també per “reconstruir millor”, incorporant més resiliència i sostenibilitat, com s'afirma al comunicat de premsa conjunt de les institucions. Donald Trump està pressionant per posar fi a la guerra a través de converses separades amb Rússia i Ucraïna, i va dir als periodistes durant una reunió amb el president francès, Emmanuel Macron, que es podria arribar a un acord en setmanes.
"L'any passat, les necessitats de recuperació d'Ucraïna van continuar creixent a causa dels continus atacs de Rússia", va dir el primer ministre ucraïnès, Denís Xmihal, en un comunicat. El govern d'Ucraïna ha assignat 7.026 milions d'euros per abordar les necessitats prioritàries el 2025, amb el suport dels donants, però encara té un dèficit de finançament de gairebé 9.533 milions d'euros, segons la declaració conjunta. L'última avaluació, que va utilitzar una metodologia universal per avaluar els danys i les necessitats, va trobar que el dany directe a Ucraïna pels atacs russos va augmentar a 167.800 milions d'euros des dels 144.913 milions reportats el febrer de 2024.
Al voltant del 13% del parc total d'habitatges d'Ucraïna ha resultat malmès o destruït, cosa que afecta més de 2,5 milions de llars. Va citar un augment del 70% en actius danyats o destruïts al sector energètic des de l'última avaluació fa un any, incloent-hi la generació d'energia, la transmissió, la infraestructura de distribució i la calefacció urbana.
El sector de l'habitatge va representar al voltant de 80.000 milions d'euros de les necessitats totals a llarg termini, seguit pel transport amb gairebé 74.000 milions d'euros, l'energia i la mineria amb gairebé 64.000 milions d'euros, el comerç i la indústria amb més de 61.000 milions d'euros i l'agricultura amb més de 52.000 milions d'euros. Només el cost de la neteja i gestió de runes s'estima en gairebé 12.390 milions d'euros, segons l'informe.
Rússia i els EUA negocien la pau a Ucraïna (sense ella)
La pau a Ucraïna sembla més a prop però també més lluny que mai, després de les primeres negociacions directes entre Rússia i els EUA en tres anys de guerra. Aquestes converses, celebrades a Riad, van ser impulsades per una trucada telefònica entre Trump i Putin el 12 de febrer, on van acordar començar a negociar el final del conflicte. Trump va afirmar que només ell i la seva administració podrien aconseguir aquest acord de pau.
El Kremlin va aconseguir dialogar directament amb els EUA, sense la intermediació d'Ucraïna o els seus aliats europeus, la qual cosa va indignar Kíiv. Tot i ser un primer contacte, russos i nord-americans ja treballen en la normalització de les relacions i en condicions per a un possible acord de pau, incloent-hi una futura reunió entre Trump i Putin.
Encara que no es coneixen els punts exactes a debatre, es preveu un alto el foc i un debat sobre les garanties de seguretat per a Ucraïna, que Moscou rebutja que es vinculi a l'OTAN. També es discutirà la situació política d'Ucraïna, incloent-hi les eleccions a Kíiv, tot i que Washington ha exclòs que Ucraïna torni a les fronteres de 2014.
Zelenski va expressar preocupació per la manca de representació d'Ucraïna en les negociacions i va rebutjar la proposta de Trump d'explotar els recursos naturals ucraïnesos. Va insistir que no es poden prendre decisions sobre la guerra sense la participació de Kíiv, a la qual cosa Putin va respondre que Ucraïna no serà exclosa del procés.
Ucraïna, una guerra sense final?
Els orígens del conflicte es remunten al 2014, quan les protestes d'Euromaidan van provocar la fugida de Ianukóvitx i la resistència prorussa a Ucraïna. Rússia va intervenir a Crimea i va provocar la guerra al Donbàs. El 2022, Rússia va llançar una invasió a gran escala d’Ucraïna, bombardejant ciutats com Kíiv i Khàrkiv, i van atacar la central nuclear de Txernòbil i Zaporíjia. El setge a Mariúpol va ser un dels moments més dramàtics, amb moltes víctimes. A mesura que la guerra avançava, Ucraïna va començar a contraatacar, recuperant territori a Khàrkiv i Donetsk. A la tardor de 2023, Rússia va intensificar els atacs a les infraestructures energètiques ucraïneses. Entre novembre de 2024 i febrer de 2025, Corea del Nord va enviar soldats a combatre a Kursk, cosa que va portar els EUA a autoritzar míssils per a Ucraïna. Les converses de pau a Aràbia Saudita van excloure Ucraïna, mentre Trump criticava Zelenski per no convocar eleccions.