L’expresident del Brasil Jair Bolsonaro haurà de seure a la banc dels acusats pel seu intent de cop d'estat en resposta al resultat de les eleccions del 2022, en què Lula da Silva va imposar-se com a vencedor. La majoria dels jutges del Tribunal Suprem del país han votat aquest dimecres a favor que el líder populista i set col·laboradors més siguin jutjats penalment per intentar enderrocar el govern. El magistrat Alexandre de Moraes, instructor del cas a la cort, ha considerat que hi ha “materialitat” i “indicis raonables” en l’acusació que va presentar la Fiscalia assenyalant Bolsonaro com a líder de la trama colpista, i ha dit que la denúncia ha detallat la participació de l’excap d’Estat en els actes esmentats. L’exmandatari podria ser condemnat a 40 anys de presó si se’l declara culpable.
Entre els set acusats per la Fiscalia que acompanyaran a Blosonaro durant el judici figuren militars d'alt rang i antics ministres del govern de l'ultradretà, entre el 2019 i el 2022. En concret, es tracta de l'exministre de Justícia Anderson Torres, dels antics responsables de Defensa Walter Braga Netto i Paulo Nogueira; de l'excap de gabinet de Seguretat, Augusto Heleno Ribeiro, de l'exdirector d'Intel·ligència Alexandre Ramagen; de l'excomandant de la Marina Almir Garnier Santos; i de qui va ser la mà dreta de l’expresident, el coronel Mauro Cid.
Tots els integrants d'aquest grup, anomenat el nucli de la conspiració colpista, van ser denunciats per abolició violenta de l'Estat democràtic de dret, intent de cop d'estat, implicació en organització criminal armada i deteriorament de patrimoni. Durant la seva intervenció, el magistrat instructor ha dit que les vuit denúncies estan ben sustentades, i per això ha votat a favor de l'obertura d'un judici penal contra aquests.
De Moraes ha reconegut el lideratge de Bolsonaro a la presumpta trama colpista i ha assegurat que els fets van quedar descrits “de manera detallada” per la Fiscalia. “Vam tenir un intent de cop d'estat violentíssim (…) una violència salvatge, amb petició d'intervenció militar per a un cop d'estat”, ha dit el magistrat durant la seva intervenció prèvia a la decisió. De Moraes ha sostingut que "l'organització criminal va seguir tots els passos necessaris per enderrocar el govern legítimament electe". Així mateix, ha considerat que gràcies a "la resistència dels comandants de l'exèrcit i la Força Aèria" la insurgència no va assolir el seu objectiu.
En assabentar-se de la notícia, Bolsonaro ha repetit que les acusacions per intent de cop d’estat són “infundades” i ha acusat els jutges de tenir quelcom “personal” contra ell. L’expresident ha declarat als mitjans que s’esperava aquesta decisió i ha acusat De Moraes de muntar una “historieta” per acusar-lo. A parer seu, les discussions que va tenir el 2022 amb comandants militars eren per discutir la “hipòtesis” de declarar l’estat de setge, sempre dins dels marcs constitucionals. "Discutir dispositius constitucionals no és crim", ha dit. Abans de la seva compareixença, el líder d’ultradreta havia piulat que s’està accelerant el procés judicial per impedir-li disputar les eleccions presidencials del 2026.
Una conspiració iniciada el 2021
Durant la defensa de la seva intervenció a l’audiència, De Moraes ha dit que la conspiració de Bolsonaro va començar el 2021 amb la difusió en massa de “notícies falses sobre el sistema electoral brasiler” i va culminar amb l’intent de cop d'estat. La Fiscalia va presentar el mes de febrer una denúncia contra l’exmandatari i 33 persones més acusant-los d’intentar anul·lar els resultats de les eleccions del 2022. L’acusació sosté que la conspiració va desembocar en la invasió violenta del Suprem, el Congrés i la seu de Presidència, pocs dies després de la presa de possessió de Lula da Silva.