El Tribunal Suprem britànic, màxima instància judicial del Regne Unit, ha desestimat aquest dilluns el recurs presentat pel fundador de WikiLeaks, Julian Assange. Amb aquesta decisió el Suprem facilita la polèmica extradició de l'activista d'internet als Estats Units. El cas passa ara a la ministra britànica de l'Interior, Priti Patel, que haurà d'autoritzar l'entrega, encara que s'espera que la defensa recorri a altres parts del procés, i això podria ralentitzar el tràmit. Cal recordar que Assange va patir un accident vascular cerebral lleu el passat mes d'octubre a la presó, segons va revelar la seva parella, Stella Morris. L'activista, de 50 anys va experimentar problemes de memòria, tenia la parpella caiguda i presentava signes de danys neurològics. Aquesta decisió del Tribunal Suprem, per tant, arriba en un moment personal delicat per Assange.

El cas d'Assange encara no es pot donar per tancat i ja han passat 11 anys d'ençà que WikiLeaks va publicar les filtracions de documents estatals més gran de la història. El contingut d'aquests documents assenyalava directament a l'exèrcit dels Estats Units i a les seves actuacions cruels i desproporcionades a l'Orient Mitjà. La publicació d'aquests documents va fer que Assange fos reconegut i admirat arreu del món, tanmateix, també el van posar al punt de mira dels Estats Units, ja que els draps més bruts del seu exèrcit quedaven al descobert. La justícia nord-americana no va trigar a titllar-lo de traïdor i Assange va acabar demanat asil polític a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on ha estat tancat durant anys. Això no li ha impedit seguir sent un ciberactivista actiu, tant defensant el seu propi cas com solidaritzant-se amb altres moviments, com va fer amb motiu del referèndum de l'1 d'octubre.

El govern nord-americà demana que el periodista australià sigui jutjat per 18 delictes relacionats amb la Llei d'Espionatge i la pirateria informàtica, uns càrrecs que podrien suposar fins a 175 anys de presó als Estats Units. La seva promesa també va expressar la seva opinió sobre aquesta resolució reiterant que Assenge no era "una amenaça per ningú". Per altra banda, va atacar als EUA acusant Washington de portar a terme "una guerra d'esgotament". "Continua sent una barbaritat que una persona que no està complint una pena de presó romangui a la presó durant anys", va afirmar. Les revelacions van convertir Assange en un heroi per molts, però també va ser considerat un perill per la seguretat nacional. El 2012, Assange va demanar asil polític a l’ambaixada de l’Equador a Londres per evitar l’extradició a Suècia, on estava acusat de diversos càrrecs, entre els quals un presumpte cas de violació. A l'ambaixada s’hi va estar set anys, reivindicant des del balcó justícia pel seu cas i altres causes – com el referèndum de Catalunya – mentre la seva salut s’anava deteriorant als ulls del món.

El 2019, però, el govern equatorià de Lenín Moreno va deixar d’oferir-li protecció i va ser aleshores quan va ser detingut per la policia britànica i empresonat amb una pena d’un any de presó per haver incomplert amb la llibertat vigilada a la qual estava sotmès quan va refugiar-se a l’ambaixada. Des d'aleshores, tanmateix, no n'ha sortit.