El Tribunal Suprem dels EUA, liderat per una majoria conservadora, ha posat punt final aquest dijous a dècades de discriminació positiva a les universitats. El tribunal ha dictaminat en contra de la discriminació positiva, en establir que Harvard i la Universitat de Carolina del Nord van violar la Constitució per fer servir la raça com un factor en el procés d’admissions. L’opinió del tribunal l’ha escrit el president d'aquest, el jutge John Roberts, i ha rebut el suport dels cinc magistrats conservadors.

“Moltes universitats han (...) conclòs, de forma errònia, que la pedra angular de la identitat d’un individu no són els desafiaments superats, les habilitats construïdes o les lliçons apreses, sinó el color de la seva pell. La nostra història constitucional no tolera aquesta decisió”, figura en la sentència.

Joe Biden, en contra de la decisió

Aquesta decisió del tribunal ja ha generat la reacció del president del país, Joe Biden, que ha demanat a les universitats que continuïn garantint la diversitat racial en considerar que el tribunal “ha entès malament la discriminació positiva”. Els jutges creuen que el procés d’amissions de Harvard i la Universitat de Carolina del Nord, dues de les institucions més antigues del país, violen la catorzena esmena de la Constitució, que garanteix la igualtat davant la llei.

Pel que fa a Carolina del Nord, l’acusació argumentava que la política d’admissions era discriminatòria contra els candidats blancs i asiàtics davant els afroamericans, hispans i nadius americans, mentre que en la de Harvard, un grup d’estudiants asiàtics van denunciar l’ús de criteris subjectius per limitar el nombre de candidats acceptats.

L'oposició de la jutgessa progressista

La jutgessa progressista Sonia Sotomayor, que tradicionalment ha defensat la capacitat de les universitats per considerar la raça en el procés d’admissions, va escriure en la seva opinió de desacord que la decisió dels magistrats conservadors “reverteix dècades de precedents i de progrés important”.

La discriminació positiva va agafar relleu als EUA durant el moviment de defensa dels drets civils dels afroamericans i el final de la segregació racial a les escoles a la dècada de 1950. La decisió ara obligarà les universitats a renovar les seves polítiques i buscar noves formes per garantir la diversitat dels seus estudiants. L’objectiu d’aquestes polítiques és augmentar la diversitat dels estudiants per tal de millorar la seva educació i experiència. Les escoles també fan servir programes i oportunitats de beques destinades a impulsar diversitat.

El Suprem havia protegit des de 1978 el dret de les universitats a considerar la raça com un factor en el procés d’admissió, encara que de forma limitada. El president Joe Biden ha dit que està totalment en desacord amb la decisió del Suprem i ha recordat que durant dècades les universitats han fet servir la raça com un dels factors a tenir en compte a l’hora d’admetre els estudiants.