La justícia britànica ha marcat els límits a Escòcia. Aquest dimecres, els jutges del Tribunal Suprem del Regne Unit han tombat per unanimitat dues lleis del parlament escocès sobre els drets de la infància i l’autogovern local perquè consideren que toquen alguns àmbits en què no té competències. “Si el nostre Parlament fos independent, no hi hauria restriccions com aquestes”, defensava la primera ministra Nicola Sturgeon tot just saber-se la notícia.
El camí cap a la independència d’Escòcia, però, es planteja difícil. Amb l’oposició de Boris Johnson a què se celebri un segon referèndum, la disputa entre Edimburg i Londres no tindrà més remei que jugar-se als tribunals. Ara, a més, l’estocada del Tribunal Suprem d’aquesta setmana dibuixa quines són les opcions per convocar un nou referèndum escocès.
Les incògnites sobre el segon referèndum a Escòcia
El pla del Partit Nacionalista Escocès (SNP) és tornar a posar les urnes abans del 2023, tan bon punt la situació de la covid ho permeti. Després que el 2014 l’opció de quedar-se al Regne Unit va guanyar per un 55%, un segon referèndum amb el context del Brexit i la covid podria fer girar la truita. Així i tot, encara que el partit d’Sturgeon va guanyar amb gairebé majoria absoluta les darreres eleccions i compta amb el suport dels verds d’Escòcia per tirar-ho endavant, els vents no els són favorables a Londres.
El referèndum per la independència d'Escòcia, el 2014. / Efe
“Una de les principals dificultats és que el govern del Regne Unit no és gaire partidari de la idea”, assegura el professor de Polítiques de la Universitat de Strathclyde, Sir John Curtice, en una entrevista amb ElNacional.cat. De fet, el primer ministre britànic s’ha oposat en reiterades ocasions a la celebració d’aquest segon referèndum i, tot i que un dels seus ministres va dir que si el 60% dels escocesos volien un referèndum s’hauria de celebrar, des de Downing Street neguen que hi hagi una xifra marcada que els faci canviar d’opinió.
El vistiplau del govern britànic és imprescindible per permetre un segon referèndum igual que el primer. Encara que Escòcia té una llei que els permet convocar-ne, els temes sobre la unió de les nacions que conformen el Regne Unit estan reservats a l’executiu central. “Qualsevol referèndum sobre la posició d'Escòcia dins del marc constitucional del Regne Unit entraria clarament en el territori reservat de la Constitució britànica”, explica a ElNacional.cat el professor de Dret de la Universitat de Manchester, Javier García Oliva.
El 2014, l’aleshores primer ministre David Cameron va aplicar la “Secció 30”, que concedeix certs poders als governs nacionals, i Escòcia va poder convocar el seu primer referèndum d’independència. Ara, però, Johnson no és partidari de fer el mateix, i Sturgeon ja ha assumit que caldrà guanyar-s’ho als tribunals. “No puc dir-vos exactament com es resoldrà aquest impàs constitucional, però es resoldrà de la banda de la democràcia”, es mostrava convençuda la primera ministra escocesa en una entrevista al Financial Times publicada aquest dijous.
Referèndum unilateral?
Una de les prioritats del SNP és que el referèndum sigui legal i acordat, tal com ja van fer ara fa 9 anys. “En termes pragmàtics, un referèndum sense la cooperació del Parlament del Regne Unit seria indesitjable per a tots els implicats”, analitza García Oliva. Però des d’Escòcia estan disposats a plantejar una consulta unilateral si Johnson no els permet cap altra opció. "Si dieu que no hi ha una via constitucional legítima i democràtica perquè Escòcia triï la independència, on ens deixa això?", qüestionava Sturgeon al Financial Times.
La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, al parlament escocès. / Europa Press
L’opció de celebrar una consulta no pactada seria la darrera alternativa perquè els escocesos poguessin tornar a les urnes a decidir el seu futur. Una possibilitat que els portaria a confrontar-se amb el Regne Unit davant la justícia. “El govern del Regne Unit gairebé segurament impugnaria aquesta votació als tribunals i ambdues parts apel·larien les resolucions fins que l’assumpte arribés al Tribunal Suprem de Londres”, prediu el professor de la Universitat de Manchester. I segons ell, el govern britànic tindria les de guanyar.
Des d’ambients conservadors consideren que la darrera sentència del Tribunal Suprem, que anul·la les dues propostes de lleis escoceses, dona arguments de la banda de Boris Johnson. “És una sentència que perjudica qualsevol supòsit nacionalista que podria haver-hi un camí cap a un referèndum d’independència lícit sense el consentiment explícit de Westminster”, analitza el professor de Dret Públic de la Universitat de Glasgow i exdiputat dels Tories, Adam Tomkins, en declaracions a The Telegraph.
Però no tothom creu que Escòcia ho tingui tot perdut abans fins i tot d’arribar als tribunals. “Quan dos o tres advocats públics es reuneixen, tens cinc o sis opinions diferents sobre si el Tribunal Suprem ho consideraria legal o no”, considera Sir John Curtice. De fet, hi ha un corrent que creu que si el referèndum no suposa un impacte directe en la unió del Regne Unit, i té un caràcter consultiu, no traspassaria el límit de les competències d’Escòcia. Simplement dibuixaria les voluntats del poble escocès i a partir d’aquí començaria una negociació amb Anglaterra.
Una qüestió de temps
La primera ministra d’Escòcia està convençuda que, a part de la democràcia, el temps també està de la seva banda i no podran negar indefinidament el dret dels escocesos a celebrar un segon referèndum. Segon la darrera enquesta de Panelbase, un 60% dels joves entre 16 i 30 anys és partidari de la independència. Per això, Sturgeon argumenta que si Boris Johnson vol esperar, el temps acabarà donant-li encara més suport a les urnes.
D’altra banda, però, les darreres enquestes no donen una victòria clara al Sí. Després que la sortida de la Unió Europea comportés un clar augment de l’independentisme el 2019, les dues posicions s’han estancat i no sembla que hi hagi gaires canvis. “Amb les enquestes al 50-50, francament no els és estratègic convocar un referèndum d’aquí poc”, valora John Curtice, que considera que no se celebrarà abans de la tardor del 2023.
El parlament de Westminster, a Londres. / Efe
Esperar que hi hagi unes eleccions generals al Regne Unit també podria ser una carta favorable a l’independentisme escocès. “Si el govern del Regne Unit diu que no, en el moment d’unes eleccions generals el 2023 o 2024 l’SNP plantejarà que el seu és un vot per la independència”, creu Curtice. Plantejar unes eleccions com a plebiscitàries faria que el debat de la independència d’Escòcia es traslladés a Westminster. Actualment, l’SNP té 47 membres a la Cambra dels Comuns, la tercera força per darrere de conservadors i laboristes. Per això, Sir John Curtice considera que no els seria difícil convertir-se imprescindibles per la formació del nou gabinet. “Aleshores segurament podran dir: o hi ha un referèndum sobre la independència en els nostres termes o, en cas contrari, no us permetem formar govern i tornem tots a les urnes”, creu Curtice.
Imatge principal: La primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, i el primer ministre britànic, Boris Johnson, en una visita a Escòcia el 2019. / Efe