Des del seu retorn al despatx oval, Donald Trump ha sacsejat el món sencer amb les seves amenaces i la unilateralitat que tant el caracteritza. Una de les regions més pendent dels moviments del magnat és l’Orient Mitjà, però no només es tracta d’Israel i Palestina. El president dels Estats Units va reconèixer divendres que havia enviat una carta al líder suprem iranià, Ali Khamenei, proposant la reobertura de negociacions sobre el programa nuclear del país. El mandatari nord-americà va advertir que no permetria que la república islàmica desenvolupés aquest tipus d’armament perquè, en el cas d’arribar a aquesta “terrible” situació, la Casa Blanca es veuria obligada a emprendre una acció militar contra Teheran. És el modus operandi del republicà, la petició o consell prosseguida d’una advertència per assegurar-se que l’han escoltat. Trump va explicar en una entrevista a Fox que la seva carta instava Khamenei a considerar la via diplomàtica com a alternativa a una resposta més bel·licista. “Hi ha dues maneres d’abordar això: o per la via militar o pactant un acord i preferiria això últim. No vull fer mal a la gent de l’Iran”, va declarar.
El president nord-americà va insistir que “el temps s’esgota” i que calia trobar una solució imminent. Doncs bé, la resposta del règim islàmic ha arribat aquest diumenge de la mà de la missió iraniana davant les Nacions Unides. L’organisme ha emès un comunicat en què obre la porta a possibles negociacions, però establint límits clars. Segons han indicat a la xarxa social X, Teheran estaria disposat a iniciar converses amb Washington, però només per abordar la dimensió militar del seu programa nuclear. L’Iran ha deixat clar que no acceptarà cap negociació que impliqui el desmantellament del seu programa nuclear amb finalitats civils, un dret que considera irrenunciable. “Si l’objectiu de les negociacions són les preocupacions vis-à-vis de qualsevol possible militarització del programa nuclear de l’Iran, es poden considerar aquests contactes”, ha afirmat la representació diplomàtica iraniana. En canvi, si l’objectiu és desmantellar completament el seu programa nuclear pacífic, el diàleg no tindrà lloc.
Amb aquesta resposta, el règim de l’Iran marca un límit clar a la proposta de Trump i evidencia que no està disposat a acceptar cap acord que posi en dubte el seu dret a desenvolupar energia nuclear amb finalitats civils. La postura de Teheran reflecteix la seva voluntat de mantenir una certa obertura al diàleg, però sense cedir en el que considera una qüestió de sobirania nacional. Mentrestant, la Casa Blanca continua buscant reactivar la diplomàcia en un escenari internacional marcat per tensions creixents a l’Orient Mitjà. L’avenç d’aquestes negociacions determinarà si Washington i Teheran aconsegueixen arribar a un nou consens o si la possibilitat d’una escalada militar esdevé una realitat més pròxima. La resposta de l’Iran deixa ara la pilota a la teulada de Trump, que haurà de decidir si accepta aquestes condicions o pressiona encara més el règim iranià amb noves mesures.
El precedent del 2018
Aquesta iniciativa arriba després que el 2018, durant el seu primer mandat, Trump retirés unilateralment els Estats Units de l’acord nuclear signat entre l’Iran i diverses potències mundials durant l’administració de Barack Obama. La seva sortida va deixar en suspens un pacte que permetia a l’Iran reprendre relacions comercials amb els mercats internacionals a canvi de limitar el seu programa nuclear. Des d’aleshores, les relacions entre Washington i Teheran han estat marcades per la tensió, amb múltiples sancions econòmiques imposades pels EUA i un creixent enfrontament diplomàtic. L’Iran, en resposta, va començar a incomplir algunes de les limitacions establertes a l’acord, augmentant gradualment els nivells d’enriquiment d’urani. Els intents posteriors de revifar l’acord per part de l’administració Biden no van aconseguir cap avanç significatiu, mantenint l’estancament en la relació entre ambdós països.