Donald Trump ha passat el cap de setmana a Florida jugant al golf, però de camí al seu club també ha estat caçat -ho ha fet precisament AP, una agència que està vetada a la Casa Blanca- llegint una notícia sobre els aranzels de la Xina en el New York Post, un article que recollia el contraatac de Pequín i la decisió de gravar amb el 34% les importacions procedents dels Estats Units. “Xina: Sí?”, titula l’article d’aquest mitjà novaiorquès que va manifestar obertament el seu suport a Trump abans de les eleccions, que il·lustra amb una silueta del president xinès Xi Jinping. El president nord-americà, al que es veu amb cara de pocs amics, està obsessionat amb els xinesos i amb tots els que considera que han maltractat al seu país, i ara vol venjar-se a través del que ell anomena “una revolució econòmica”, que necessitarà paciència i sacrificis, però Trump està convençut que “els resultats seran històrics”, per això demana als nord-americans que resisteixin. Uns nord-americans, però, que han sortit per primera vegada al carrer per protestar contra les seves polítiques.
“La Xina ha estat copejada molt més forta que els EUA”, afirma el president en un missatge llançat a través de la seva xarxa Truth Social, on també acusa a aquest país i a “altres nacions” de maltractar als Estats Units de manera “insostenible”, un maltractament que ha convertit Amèrica en un “pal de flagells”, en “ximples i indefensos”. Però Trump, ha diu prou. “Estem recuperant llocs de treball i negocis com mai. Ja hem invertit més de cinc bilions de dòlars, i la xifra continua augmentant ràpidament!”, assegura el president, que qualifica les seves controvertides polítiques aranzelàries com “una revolució econòmica” necessària, i assegura: “guanyarem”. Trump reconeix, però, que “no serà fàcil”, però demana als seus compatriotes que aguantin “Mantingueu-vos ferms”, perquè “el resultat final serà històric! Farem que els Estats Units tornin a ser grans!”, va etzibar.
Trump està convençut que les seves mesures permetran recuperar llocs de feina, negocis i amb aquesta “revolució econòmica” arribarà la prosperitat econòmica que ha d’enfortir la indústria interna enfront del suposat maltractament de les exportacions nord-americanes per part de la resta de països. Però les seves polítiques han generat una caiguda històrica en els mercats financers, amb pèrdues de més de 6 bilions de dòlars a Wall Street en tot just dos dies, i els experts adverteixen del risc d’una recessió i un augment significatiu dels preus dins del país. Els nord-americans estan començant a obrir els ulls?
1.400 protestes en els 50 estats
Encara és aviat per saber fins a on arribarà la paciència dels ciutadans, però de moment, el país ja ha viscut aquest dissabte la primera oposició civil organitzada contra Donald Trump des que el president va assumir el càrrec per segona vegada el passat mes de gener. La mobilització massiva de ciutadans, contra les polítiques de Trump i la intromissió en el govern del magnat Elon Musk, es va produir en 1.400 protestes repartides pels 50 estats del país sota el lema “Hands Off! (Mans fora!). És el que els nord-americans que van sortir al carrer qualifiquen d'una “presa hostil del poder”, amb un president que en dos mesos en el càrrec ha realitzat acomiadaments de treballadors federals i retalls en programes socials com el Medicaid i la Seguretat Social; ha fet deportacions d’immigrants i atacs a comunitats vulnerables, persones trans i altres grups marginals; ha realitzat una reestructuració governamental autoritària, fent una caça de bruixes contra els que no considera prop lleials a la seva causa; ha aplicat una política d’aranzels globals que pot portar el país a la recessió, i ha deixat que Musk, al capdavant del Departament d’Eficiència Governamental (DOGE) hagi desmantellat les institucions públiques en favor d’interessos corporatius.
Segons diverses informacions, prop de 600.000 persones s’havien inscrit prèviament per assistir a les manifestacions, que van ser organitzades per una coalició formada per més de 150 grups progressistes i moviments de base, entre ells organitzacions de drets civils, sindicats, defensors del col·lectiu LGBITQ+, veterans i activistes electorals. Les concentracions van ser pacífiques, i les autoritats no van informar de cap cas de violència greu, enfrontaments o detencions. Les ciutats que van concentrar les manifestacions més nombroses van ser la capital, Washington D. C., on al voltant de 20.000 persones es van congregar sota una pluja lleugera en el National Mall i el Monument a Washington, i també a prop de la Casa Blanca, amb pancartes contra Trump i Musk. A Nova York, la gent es va concentrar a Albany i a Manhattan, prop de Bryant Park, amb consignes de “cap ésser humà és il·legal”, i també es va registrar una alta participació a Boston, Filadèlfia, Atlanta i Chicago. L’estratègia de les mobilitzacions buscava visibilitzar el rebuig de tots els estats i a escala internacional, amb altres mobilitzacions a ciutats com Londres, París, Lisboa, Porto, Berlín o Frankfurt.