El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha promès que deportarà o empresonarà de manera immediata a tres milions d'immigrants il·legals i amb antecedents penals una vegada prengui possessió del seu càrrec el mes de gener vinent, segons ha fet saber en la seva primera entrevista després de guanyar els comicis, al programa 60 Minutes de la CBS.

"El que farem és agafar a la gent amb passat criminal, amb antecedents, membres de bandes, narcotraficants, probablement dos milions -que podrien ser fins a tres- que treurem del país o empresonarem", explica en els primers extractes de l'entrevista que es publicarà en la seva integritat en les pròximes hores.

En el mateix extracte, Trump ha aventurat que podria utilitzar com "tanques de seguretat" alguns dels actuals segments aixecats del mur entre els Estats Units i Mèxic.

En anunciar que participarà al programa, en la que serà la primera entrevista condedida com a president electe, Trump ha acabat el tuit amb un "que en gaudiu!".

Preocupació a Europa

Per la seva banda, els ministres d'Exteriors de la Unió Europea tracten aquest diumenge el canvi en l'Administració dels EUA en una reunió extraordinària prèvia al consell de dilluns, on debatran les relacions amb Turquia i el pla europeu de seguretat i defensa.

La cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini (foto), ha convocat un sopar informal amb els ministres d'Exteriors, una cosa que passa rarament, per analitzar el possible impacte en les relacions transatlàntiques de l'elecció de Donald Trump com a nou president dels Estats Units.

En representació d'Espanya acudirà per primera vegada com a ministre d'Exteriors el nou titular, Alfonso Dastis.

La UE ha insistit en el seu desig de mantenir la cooperació amb els Estats Units, el seu soci principal, encara que no amaga la seva preocupació per com afectarà el canvi al tractat comercial que negocien des de fa tres anys, el TTIP, i que podria encallar-se definitivament, o a la seguretat.

Als titulars d'Exteriors s'uniran dilluns a la tarda els de Defensa per parlar principalment sobre l'estratègia de seguretat i defensa de la UE, que vol ajudar els Estats en les seves capacitats militars, en cooperació amb l'OTAN.

Problemes

Els països traçaran les prioritats per a la seva cooperació en aquesta matèria i sobre la creació d'un fons europeu per a la Defensa, al que es resisteixen diversos països.

"Quan es creia que el país que obstaculitzava la seguretat i la defensa era el Regne Unit, resulta que n'hi ha d'altres que tampoc no ho volen, però no ho deien perquè tenien un cap de files [el Regne Unit]", va explicar una font diplomàtica.

Els problemes poden venir dels països que prefereixin mantenir una "dependència" de Washington i de l'OTAN, per exemple els que no tenen exèrcit propi, o els que històricament s'han considerat "neutrals" i no es volen comprometre en temes de desenvolupament defensiu, com Irlanda, Suècia o Àustria.

La nova política de Trump en aquesta matèria pot jugar un paper decisiu en l'evolució de l'estratègia europea.

Turquia

Encara que inclosa a última hora a l'agenda, la preocupació dels 28 pels recents esdeveniments a Turquia serà el tema B de la reunió dels ministres d'Exteriors aquest dilluns.

A la tarda, se sumaran els titulars de Defensa, en el que serà el primer consell a Brussel·les de la nova titular del ram, María Dolores de Cospedal, i que es prolongarà fins dimarts.

La UE mostrarà la seva preocupació per la purga que duen a terme les autoritats turques des del fallit cop d'Estat de juliol, amb el tancament de mitjans, detencions de periodistes o de membres del partit opositor HDP, tercer al Parlament d'Ankara.

Una de les preocupacions importants de Brussel·les és la possibilitat que el Parlament turc reintrodueixi la pena de mort, una línia vermella que podria suposar el final de les negociacions per a l'ingrés del país a la UE.

Alguns països podrien posar sobre la taula la possibilitat de bloquejar oficialment les negociacions d'adhesió, encara que, segons fonts comunitàries, aquesta acció per part de la UE és "poc plausible" i s'espera "un missatge equilibrat", atesa la necessitat de cooperació, sobretot en matèria migratòria.

Està previst que la posició dels països vagi en la línia d'una declaració firmada aquesta setmana per l'alta representant europea, Federica Mogherini, en nom dels Veintiocho, en la que manifesta la seva preocupació pel debilitament de l'Estat de Dret a Turquia i insta al respecte dels drets fonamentals.

"La UE i els seus Estats membres seguiran i avaluaran la situació molt de prop i segueixen disposats al diàleg polític amb Turquia a tots els nivells, al marc establert," subratllen.