El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat aquest dimecres que ben aviat signarà una ordre executiva per instruir el Departament de Defensa a habilitar 30.000 llits a la base de Guantánamo per tancar-hi migrants irregulars mentre se n'organitzen els vols de repatriació. El centre de detenció ubicat a Cuba és una presó militar d'alta seguretat que les autoritats nord-americanes han fet servir des del 2002 per empresonar-hi detinguts acusats de terrorisme, la majoria arrestats a l'Afganistan durant la invasió d'aquest país. Ara, la instal·lació també servirà per retenir-hi els immigrants en el punt de mira del magnat republicà.

La decisió del mandatari està sent molt criticada perquè pot interpretar-se que iguala migrants amb terroristes, ja que el centre es va inaugurar per empresonar-hi terroristes després dels atemptats de l'11-S. Trump ha dit en una conferència de premsa que les cel·les serviran per “detenir els pitjors immigrants criminals que amenacen els ciutadans dels Estats Units”. “Alguns són tan dolents que no confiem que els seus països els retinguin, perquè no volem que tornin”, ha destacat.

La secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, ha explicat en una entrevista a Fox News que la majoria dels migrants retinguts seran veneçolans i cubans. A més, tot apunta que els afectats ingressaran en una àrea separada de la dels terroristes, en una mena de llimbs legals. La funcionària també ha exposat que la decisió final estava en mans del president, que acaba de donar llum verda a “un recurs per mantenir els Estats Units segurs”. D’altra banda, Trump ha assegurat en diverses ocasions des que ha tornat al Despatx Oval que alguns països llatinoamericans han obert les seves presons i centres de malalts mentals per enviar-los a tots al país que presideix.

L’anunci de Trump s’ha produït durant la promulgació de la llei Laken Riley sobre deportacions d'estrangers sospitosos de delictes, la primera de la nova administració de la Casa Blanca. El mandatari ha descrit aquesta mesura com una “llei històrica” i un “enorme homenatge” a l'estudiant d'infermeria assassinada a l'estat de Geòrgia el 22 de febrer del 2024, de qui pren nom la mesura. La llei estipula que les persones que visquin als Estats Units de manera il·legal que siguin acusades de robatori o crims violents, seran detingudes i potencialment deportades fins i tot abans d'emetre-se'n la condemna.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!