El president Donald Trump ha insistit en la idea d’annexionar Groenlàndia als Estats Units, aquest dijous durant la trobada amb el secretari general de l’OTAN, Mark Rutte. El magnat ha dit que la incorporació de l’illa àrtica és necessària per un tema de “seguretat internacional”. Un periodista ha preguntat al mandatari que quina era la seva visió sobre la possible annexió de Groenlàndia. "Crec que passarà", ha respost Trump, abans de dir que es tractava d’una “pregunta realment adequada”. Aleshores s’ha girat cap al líder de l’Aliança Atlàntica per dir-li "parlarem amb tu" sobre el tema. Però Rutte ha expressat ràpidament que aquesta possibilitat la “deixaria fora” perquè “no vull dirigir l'OTAN cap a aquest camí”.

Groenlàndia forma part del territori de Dinamarca, però sembla que a Trump això no el preocupa, ja que des de la seva tornada al Despatx Oval ha insistit en l’annexió de l’illa àrtica. Cal recordar, a més, que el 85% dels groenlandesos rebutgen la iniciativa del republicà. De fet, aquest dimarts s’han celebrat eleccions a la regió insular, en què s’ha imposat el partit liberal independentista, Demokraatit, el qual no vol que Groenlàndia sigui dels danesos, però tampoc dels nord-americans. "No volem ser nord-americans. No volem ser danesos. Volem ser groenlandesos i volem la nostra pròpia independència en el futur", va dir el líder de la formació, Jens-Frederik Nielsen.

De totes maneres, Trump no ha tingut en compte el que els groenlandesos han decidit a les urnes, perquè ha advertit que “potser cada cop hi van més soldats”. Així mateix, el president del país amb l’exèrcit més poderós del món ha insistit que “Dinamarca és molt lluny” i no creu que els danesos hagin de tenir drets sobre l’illa només perquè “un vaixell hi va arribar fa 200 anys o alguna cosa així”. Dinamarca, a més de ser un soci dels Estats Units a l’OTAN, controla Groenlàndia des del segle XIV, tot i que els ciutadans autòctons de l’illa més gran del món s’autogovernen d'ençà del 1979.

El valor de Groenlàndia

La ubicació de Groenlàndia, entre l’oceà Àrtic i l’oceà Atlàntic Nord, li atorga un alt valor geoestratègic, ja que és un punt clau per al control de les rutes marítimes, especialment a mesura que el desgel obre noves vies de navegació. Pel que fa als recursos naturals, l’illa és rica en minerals com zinc, plom, ferro, or, platí i urani. A més, es creu que les seves costes podrien contenir reserves considerables de petroli i gas natural, tot i que les condicions climàtiques adverses n'han dificultat l'explotació fins ara.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!