Espanya interessa molt poc a Donald Trump. Aquest dilluns va fer una setmana des que va ser investit president i es va consumar el seu retorn a la Casa Blanca quatre anys després. Però el pas del temps no sembla haver augmentat la importància que pugui tenir Espanya en la política exterior del nou gabinet nord-americà. Així es demostra en el fet que el govern Trump ha deixat Espanya fora de la primera ronda de contactes entre el seu gabinet i els diferents països, una llista que delimita les prioritats dels Estats Units, entre les quals no hi ha Espanya. El nou secretari d’estat nord-americà, Marco Rubio, ha mantingut contactes, siguin converses o reunions, amb 34 presidents, primers ministres o titulars d’exteriors, entre els quals, el Marroc, els països bàltics, Polònia, Hongria, Itàlia, França, Alemanya, el Regne Unit o Dinamarca. Espanya, en canvi, continuarà esperant, com ja va passar en el primer mandat de Trump.
Diferències polítiques
Espanya no té gaires arguments per despertar la curiositat o l’interès polític del republicà, més aviat al contrari. No és una potència nuclear, no té frontera amb Rússia i l’actual president espanyol, Pedro Sánchez, ja ha tingut els seus estira-i-arronses amb l’administració Trump i el seu entorn, i s’han fet paleses les diferències polítiques que separen un govern i altre. Però a Mariano Rajoy tampoc no li va anar gaire millor el 2017. Trump va ser elegit el 20 de gener i no va ser fins al 7 de febrer que es va produir la primera conversa entre presidents, però sembla que Sánchez haurà d'esperar molt més. Durant aquell mandat, Trump i Rajoy es van conèixer en persona i van mantenir algunes trobades, la primera el maig, durant una reunió especial de l’OTAN celebrada a Brussel·les, i una altra el juliol, durant la cimera del G-20 a Hamburg. L'agost del 2017 també va haver-hi una trucada de Trump al president espanyol per expressar les seves condolences pels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Però Rajoy no va poder visitar la Casa Blanca fins al 26 de setembre i no sembla que Sánchez sigui un president que serà rebut per Trump, cosa que sí que ha fet ja amb Viktor Orbán, Giorgia Meloni, Nayib Bukele o Javier Milei, pròxims ideològicament.
Les 'desatencions' de Sánchez
Sánchez, però, no ha començat amb bon peu el segon mandat de Trump. Ja abans que el republicà arribés a la Casa Blanca, el juliol del 2024, el president espanyol s’havia posicionat clarament a favor de Joe Biden per davant de Trump en una reunió a l’OTAN. “No amago la meva preferència, he estat tant amb Joe Biden com amb Donald Trump, però com a president progressista, prefereixo Biden”, va declarar. I ja se sap que Trump té un esperit venjatiu molt acusat. Només a tall d'exemple: ha acomiadat els treballadors del Departament de Justícia que van estar involucrats en investigacions contra ell, ha acomiadat més d’un miler de designats presidencials de l’administració anterior, com José Andrés, del Consell Presidencial d'Esports, Fitness i Nutrició, o Mark Milley, del Consell Assessor Nacional d'Infraestructures. Per instrucció del mateix Trump, el Pentàgon també ha retirat el retrat del general Milley, el seu antic cap d'Estat Major, que havia acusat Trump de tenir inclinacions "feixistes" durant la campanya electoral.
El president espanyol, a més, s’ha erigit en un líder opositor dins de la Unió Europea a les noves polítiques de Trump, sobretot en relació amb el perill al qual estan sotmeses les democràcies per la interferència del que ell denomina “tecnocasta” de Silicon Valley, referint-se als grans magnats tecnològics, com Elon Musk, que donen suport a Trump. “La tecnocasta de Silicon Valley està intentant fer servir el seu poder omnímode sobre les xarxes socials per controlar el debat públic i, per tant, l'acció governamental, ni més ni menys que de tot Occident”. Sánchez va instar Europa a “plantar cara a aquesta amenaça i defensar la democràcia. “La democràcia no és un euro un vot; no és un tuit un vot; és una persona un vot”.
No és l’única crítica que ha fet Sánchez a les polítiques de Washington sota el mandat de Trump. En un discurs recent, el president espanyol va llançar un missatge al republicà i va reformular l’eslògan "Drill, Baby, Drill" (perfora, nena, perfora) de Trump, pel Green, Baby, Green, reivindicant el potencial renovable d'Espanya davant la política energètica de Trump, basada en hidrocarburs. Però les diferències polítiques entre el nou govern nord-americà i l’espanyol també es fan paleses en enfocaments crucials de temes com la guerra a Ucraïna o el conflicte al Pròxim Orient.
De la despesa en defensa als BRICS
El president nord-americà, per la seva banda, també s’ha mostrat crític amb Espanya per la baixa despesa en defensa respecte al seu PIB, i fins i tot va arribar a increpar el president Sánchez durant una cimera de l’OTAN el 2018. El 2024, Espanya va dedicar l'1,28% del seu PIB a la despesa miliar, la qual cosa la situa a la cua dels països que més inverteixen en defensa d'entre els 31 aliats, i un dels vuit que encara no han arribat a l’objectiu del 2% establert per l’Aliança Atlàntica. I ja en aquest segon mandat, Trump va confondre Espanya amb un membre dels BRICS (grup d’economies emergents que formen el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica —atribuint la darrera S a Spain— i fins i tot va amenaçar d'imposar aranzels del 100% a les exportacions espanyoles.
Un dels que va restar importància a l’incident —que va qualificar de confusió— va ser Vox. I és que l’únic polític convidat a la investidura de Trump va ser el líder del partit d'ultradreta, Santiago Abascal, que hi va assistir en qualitat de president del partit Patriotes per Europa i es va afegir a altres líders internacionals afins, com Giorgia Meloni, Javier Milei, Nayib Bukele o Viktor Orbán. Però a l’hora de la veritat, el protagonisme d’Abascal als Estats Units va ser mínim, i ni tan sols va poder assistir en directe a la presa de possessió, donat que el canvi d'ubicació per culpa de la climatologia va obligar a reduir-ne l'aforament, i va haver-la de seguir per televisió a la Heritage Foundation, una destacada organització conservadora nord-americana. La foto d'Abascal amb Trump, però, es farà esperar, però sembla que en algun moment es produirà. La de Trump i Sánchez, si coincideixen, no sembla que serà per gust del president nord-americà.