Quan Donald Trump va perdre les eleccions presidencials el novembre del 2020, la seva carrera política penjava d’un fil. Al caòtic desenllaç del seu primer mandat se li va sumar la condemna social de molts nord-americans i, fins i tot, de membres del mateix Partit Republicà. L’assalt al Capitoli i els posteriors problemes amb la justícia —Trump és el primer expresident dels Estats Units condemnat penalment— feien que el seu retorn a la Casa Blanca fos una missió difícil de complir. Tanmateix, en el transcurs dels darrers quatre anys, el republicà ha pres el control absolut del seu partit, en purgar-lo de tots aquells que s’oposaven a les seves idees, ha aconseguit majories a totes les institucions i ha sumat nous aliats que l’han ajudat a imposar-se en els darrers comicis. Ara, Donald Trump torna al Despatx Oval i el món espera intranquil quines seran les seves primeres passes.

Sobre el paper, serà el seu segon i últim mandat al capdavant de la primera potència mundial, ja que la llei estatunidenca no permet a un president ocupar el càrrec més de dos mandats. En aquest període, Trump gaudirà del beneplàcit d’algunes de les grans fortunes del país. El president electe va afirmar que oferiria "avantatges" a aquells que donessin més d’un milió de dòlars a la seva campanya electoral, com l’accés a esdeveniments amb futurs membres del govern, una promesa que ha fet despertar un sector en concret: les tecnològiques. Jeff Bezos, propietari d'Amazon i del diari The Washington Post, va ser dels primers a acceptar l’oferta. Tampoc passa desapercebuda la donació de Mark Zuckerberg, propietari de Meta, el qual s'ha apropat als posicionaments polítics de Trump alterant el funcionament de les seves empreses al gust del republicà. Però si hi ha algú que s’ha entregat en cos i ànima per portar el magnat a la Casa Blanca, aquest és l’home més ric del món, Elon Musk.

El 2018, quan Trump portava dos anys com a president dels Estats Units, Musk va afirmar que no era conservador i estava d’acord amb moltes idees progressistes com la renda bàsica universal i la democràcia directa. No obstant, amb l’arribada de la pandèmia de la covid, el fundador de Tesla va “rebutjar fortament” les restriccions implementades a Califòrnia per part dels demòcrates. Aquell moment va ser un punt d'inflexió en el seu posicionament polític, ja que va suposar l’inici d’un acostament cap a Trump que ha portat l’home més ric del món a gaudir d’un despatx propi a la Casa Blanca. Musk va donar el seu suport absolut a la campanya del republicà després que aquest sobrevisqués a un intent d’assassinat durant un acte electoral a Butler, Pensilvània. Aquest suport va traduir-se en la donació de més de 130 milions de dòlars per finançar la reelecció de Trump i l’augment de la presència de l'empresari tecnològic durant els actes arreu del país.

Amb la tornada del magnat al capdavant del govern dels Estats Units, Musk gaudirà de certs beneficis com la reducció dels impostos a les grans empreses i els rics. Així mateix, la victòria del republicà va suposar una pujada de les accions de Tesla gràcies a la perspectiva d’un govern favorable a les grans corporacions tecnològiques. Però, més enllà d’això, el director general de SpaceX liderarà una iniciativa dins de l’administració Trump amb l’objectiu d’eliminar el malbaratament a l’executiu: el Departament d'Eficiència Governamental. Aquesta comissió, descrita pel president electe com el “Projecte Manhattan del segle XXI”, servirà per “desmantellar la burocràcia governamental”, reduir les despeses innecessàries i reestructurar els governs federals. La tasca de Musk s’allargarà fins al 4 de juliol del 2026 i suposarà una “reforma estructural a gran escala”.

Un Partit Republicà capgirat

D’altra banda, Trump torna a la presidència com a líder d’un Partit Republicà completament transformat, lluny dels idearis que anys enrere havia defensat Ronald Reagan. L’impulsor del moviment Make America Great Again –Que Amèrica torni a ser gran– i els seus seguidors més acèrrims han utilitzat l'amenaça i l'assetjament per depurar el partit d’aquells republicans que consideraven poc fidels. El magnat ha imposat la lleialtat cap a la seva persona a tots els nivells, des dels funcionaris estatals fins als membres del Congrés dels Estats Units, en fer una crida a venjar-se d'aquells que resisteixen les seves demandes, voten en contra dels seus interessos o conspiren amb els demòcrates. El resultat d’aquesta pràctica es va veure reflectida a les darreres primàries del partit, un procés en què els candidats favorits eren Ron DeSantis, que representava l'esperança d'un trumpisme sense Trump, i el mateix Trump.

El cas més paradigmàtic d’aquest dogmatisme trumpista és el del diputat Tom Rice. El seu vot a favor de l’impeachment a Trump per incitar l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021 va ser l'inici del final de la seva trajectòria. Desenes de trucades i correus electrònics, incloses tres amenaces de mort, van trasbalsar l'oficina del republicà de Carolina del Sud. A més, un adjunt del xèrif sovint el vigilava en esdeveniments públics. La mort política de Rice va arribar al cap d’un any, a les primàries del partit a l’estat de la costa est dels Estats Units. Trump va posicionar-se a favor de l’altre candidat, Russell Fry, i va advertir els votants que el diputat havia col·laborat amb els demòcrates per “apunyalar per l’esquena” al partit i al país. Fry va imposar-se amb el 65% dels vots i la carrera de Rice va acabar després de sis mandats.

Les promeses de Trump

Un dels aspectes més característics de la idiosincràsia trumpista és l’hostilitat envers la immigració. Durant la seva primera presidència, Trump va iniciar la construcció d’un mur a la frontera amb Mèxic que, nou anys més tard, s’ha demostrat que és ineficient. No ha minvat ni l’entrada de drogues ni l’arribada d’immigrants. Tampoc va ajudar que Biden assegurés que sota el seu mandat no es construiria “ni un centímetre de mur”. Ara, a la proposta de Trump se li suma una nova peça a l’engranatge. Durant la campanya electoral del 2024, el magnat ha presentat un pla de deportació massiva que té com a objectiu expulsar els milions de migrants que viuen il·legalment al país. L'èxit de l’operació implicaria la separació de milers de famílies i desafiaria l’estructura de moltes empreses nord-americanes, especialment al sector agrari. A principis del 2022 hi havia al voltant d’11 milions d’immigrants il·legals o amb un estatus temporal als Estats Units, una xifra que, segons els analistes, podria haver augmentat fins als 13 o 14 milions el 2024.

Trump també ha promès que indultarà gran part dels condemnats per l’assalt al Capitoli i que ho farà amb rapidesa. El desembre del 2024, l’empresari novaiorquès va declarar a la cadena NBC que estava "disposat a perdonar molts" dels acusats immediatament després de la seva presa de possessió perquè havien "patit molt i molt". La Society for the Rule of Law, un grup d'advocats i juristes conservadors, ha advertit que la clemència per a aquells que pretenien bloquejar la certificació de la victòria electoral de Biden “minvaria el poder judicial i enviaria un missatge als nord-americans que atacar les institucions democràtiques és adequat i justificable”.

Pel que fa als conflictes en què els Estats Units tenen influència, el republicà va destacar el paper que el seu equip havia tingut en l’assoliment d’un alto el foc entre Israel i Hamàs. “Hem aconseguit tant sense ser ni tan sols estar a la Casa Blanca. Imagineu-vos totes les coses meravelloses que passaran quan torni”, va dir. D’altra banda, el president electe va assegurar en diverses ocasions que també posaria fi a la guerra entre Rússia i Ucraïna abans d'assumir el càrrec. Però, a mesura que s’apropaven les eleccions, Trump va dir: "Si jo soc president, resoldré aquesta guerra en un dia, 24 hores". En la seva última declaració sobre el conflicte que ha durat gairebé tres anys, el magnat va dir que esperava “tenir sis mesos” a partir del moment en què tornés al despatx oval.

Sembla que les promeses de Trump convencen la majoria de la humanitat. L'opinió pública a l'Índia, la Xina, el Brasil, Indonèsia, Sud-àfrica o Turquia, per exemple, considera que serà un bon president per als Estats Units, per als seus països i per a la pau al món. Però al Regne Unit, la Unió Europea i Corea del Sud la sensació és més pessimista. Les dades surten d'una enquesta realitzada pel Consell Europeu de Relacions Exteriors, el qual indica que les promeses del magnat han calat en gran part de la humanitat però no entre els aliats tradicionals de Washington. Està per veure si el retorn de Trump capgirarà el món o no. De moment, el panorama és incert tant als Estats Units com a la resta del planeta.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!