Dos mesos després de la seva arribada a la Casa Blanca, Donald Trump ha patit el primer revés electoral del seu segon mandat. Els votants de Wisconsin, estat ubicat en la regió del Mig Oest dels Estats Units, han assestat un cop a l’ego del president i del seu assessor, Elon Musk, en escollir a la jutgessa liberal Susan Crawford, que tenia el suport dels demòcrates per a la cort suprema de l’estat, malgrat que el magnat propietari d’X, SpaceX i Tesla va invertir milions de dòlars per impulsar al seu rival, el candidat que recolzaven els republicans, Brad Schimel.

Va ser precisament aquest suport explícit el que va convertir aquesta elecció en interès nacional, i la implicació de Musk va convertir l’elecció en un referèndum simbòlic sobre la seva influència, amb crítiques de què intentava “comprar el tribunal”, el que va mobilitzar els votants a favor de Crawford. Així, la victòria de la jutgessa liberal es considera un termòmetre nacional sobre l’aliança Trump-Musk i els analistes consideren que l’estratègia trumpista de confrontació i dependència de figures externes com Musk va ser perjudicial per als interessos republicans, consolidant la majoria liberal en el tribunal. La candidata, jutgessa del Comtat de Dane, ha liderat demandes judicials en defensa dels drets sindicals, l'accés a l'avortament i contra l'exigència d'identificació per votar.

Crawford es va imposar a Schimel amb el 57,2% dels vots, un marge superior a 10 punts percentuals, i amb el seu triomf es va consolidar la majoria liberal en el tribunal (5-4) i va reflectir un rebuig significatiu a les estratègies de finançament massiu emprat pel candidat republicà. Segons dades de la Comissió Electoral de Wisconsin, la participació va superar els nivells del 2023 a la majoria dels comtats, i set centres de votació a Milwaukee van reportar escassetat o esgotament de paperetes. 

L’elecció judicial més cara de la història

La disputa entre Crawford i Schimel es va convertir en l’elecció judicial més cara de la història dels Estats Units, amb una inversió de 107 milions de dòlars, però el candidat republicà superava econòmicament a la seva rival gràcies a la campanya financera d’Elon Musk, que també va utilitzar les seves estratègies mediàtiques a través de les xarxes socials. Musk i els seus aliats van aportar més de 20 milions de dòlars a través del comitè d’acció política America PAC (creat per donar suport a Trump en les eleccions del 2024), una xifra que va superar àmpliament els fons de Crawford. El president nord-americà també va donar suport a Schimel a través de discursos públics i les xarxes socials, emfatitzant l'elecció com un “referèndum sobre el moviment MAGA” i alineant el seu missatge amb temes claus com la seguretat pública i l'oposició a canvis en els districtes electorals. Crawford, en canvi, va tenir el suport figures demòcrates com l'expresident Barack Obama, l'exvicepresidenta i rival de Trump Kamala Harris, el financer George Soros i el governador d’Illinois, JB Pritzker. 

Suport de Donald Trump a Brad Schimel a través de les xarses socials
Suport de Donald Trump a Brad Schimel a través de les xarxes socials

Durant un míting a Green Bay, Musk va entregar personalment dos xecs gegants d’un milió de dòlars cadascun a simpatitzants de Schimel. L’assessor de Trump també va oferir 20 dòlars al qui compartissin fotografies sostenint material electoral de Schimel en les xarxes socials, i 100 dòlars per signar una petició digital contra “jutges activistes”. Musk també va promoure testimonis com el de Scott Ainsworth, un enginyer de Green Bay que va rebre fons i va aparèixer en vídeos animant al vot MAGA. De fet, el comitè polític de Schimel va comptar amb el suport de plataformes com X, que van inundar la xarxa amb eslògans com “guanyarem si el moviment MAGA vota”. El suport d’Elon Musk també va tenir una implicació personal en els mítings de Schimel, com el del passat diumenge, on va arribar a dir que “aquesta cursa per la Cort Suprema de Wisconsin podria decidir el futur de la Cambra de Representants, el futur d’Amèrica i el futur del món”.

L’elecció, doncs, era clau per mantenir l’equilibri ideològic en el tribunal estatal, i amb la victòria de Crawford es debilita els esforços republicans per controlar el poder judicial estatal, crucial per temes com l’avortament i les regulacions electorals. Aquest revés per Trump, a més, coincideix amb una estratègia dels sectors republicans en el Congrés per debatre mesures radicals per limitar el poder judicial federal, incloent-hi la possible eliminació de tribunals de districte. 

Els tribunals, principal contrapès a les polítiques de Trump

De fet, els jutges federals són els principals obstacles a les polítiques de Donald Trump des del seu retorn a la presidència el passat gener. Els tribunals han exercit un bloqueig a algunes de les polèmiques ordres executives decretades pel president. Els jutges van anul·lar, per exemple, les mesures que impedien l’accés de dones trans a presons femenines i eliminaven el finançament per al tractament de canvi de sexe en menors. El jutge Adam Abelson també va suspendre decrets que buscaven eliminar polítiques d’inclusió en agències federals i empreses, considerant-los inconstitucionals. Un jutge de Califòrnia també va paralitzar la cancel·lació de l’Estatus de Protecció Temporal per 350.000 veneçolans, argumentant danys irreparables; els jutges també van frenar ordres que prohibien a firmes com Jannes & Block i WilmerHale accedir a contractes públics, destacant l’abús de poder, i un tribunal també va bloquejar temporalment l’aplicació de la Llei d’Enemics Estrangers, una llei del segle XVIII que Trump volia recuperar per deportar presos veneçolans a El Salvador.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!