El president electe dels Estats Units, Donald Trump, ha escollit l'exfiscal general Matthew Whitaker com el pròxim ambaixador dels Estats Units davant l'OTAN. "Garantirà la defensa dels interessos dels Estats Units", ha assegurat Trump en un comunicat en el qual ha assenyalat que Whitaker també "enfortirà les relacions amb els aliats i romandrà ferm davant les amenaces contra la pau i l'estabilitat". El pròxim president estatunidenc, a més, ha assenyalat que el nou ambaixador, a qui ha descrit com un "guerrer fort i un lleial patriota", posarà "els Estats Units primer", en una autoreferència al lema que fa servir per defensar una política exterior més aïllacionista.
Qui és Matthew Whitaker i quins reptes afrontarà?
Whitaker és un advocat i lobbista de 55 anys, que va exercir com a fiscal general interí dels Estats Units entre novembre de 2018 i febrer de 2019, sota el primer mandat del republicà, després de la sortida abrupta de Jeff Sessions. Està graduat en Dret i té un màster en administració d'empreses per la Universitat de Iowa, on va formar part de l'equip de futbol americà. Va iniciar la seva carrera en el Departament de Justícia l'any 2004, quan va ser nomenat fiscal pel districte d'Iowa pel president George W. Bush, i abans havia estat soci director del despatx d'advocats amb seu a Des Moines, Whitaker Hagenow & Gustoff LLP. Tanmateix, Whitaker no té experiència en el món diplomàtic ni en el disseny de polítiques, un requisit que Trump no ha considerat important a l'hora de nomenar-lo ni a ell ni a la futura representant davant l'ONU, Elise Stefanik. En canvi, l'advocat sí que ha estat molt actiu en la campanya electoral republicana, i en els últims anys s'ha mantingut molt pròxim a Trump.
En cas que es confirmi aquest nomenament, Whitaker haurà de defensar la política internacional del nou president i navegar en les relacions amb els membres europeus de l'Aliança Atlàntica en el context de la guerra a Ucraïna. Trump ha estat molt crític durant la campanya sobre el paper dels Estats Units en aquest conflicte, especialment pel gran desemborsament econòmic que el seu país fa pel finançament militar d'Ucraïna. En aquest sentit, ha defensat la necessitat que els altres països europeus incrementin la seva despesa, i a diferència dels demòcrates, no ha fet una defensa incondicional de Kíiv, sinó que ha mostrat la voluntat de negociar amb el Kremlin per acabar amb la guerra, malgrat que això impliqui un pacte perjudicial per a Ucraïna.