L'administració de Trump ha rebutjat un pla molt esperat per a la reconstrucció de Gaza avalat pels líders àrabs, dient que el president manté la seva pròpia visió, que inclou expulsar els residents palestins del territori i transformar-lo en una "Riviera" propietat dels Estats Units. "La proposta actual no aborda la realitat que Gaza és actualment inhabitable, i els residents no poden viure humanament en un territori cobert de runes i municions sense explotar", va dir el portaveu del Consell de Seguretat Nacional, Brian Hughes, en un comunicat dimarts a la nit. "El president Trump manté la seva visió de reconstruir Gaza lliure de Hamàs. Esperem noves converses per portar pau i prosperitat a la regió".
Tal com diu la CNN, el pla de postguerra per a la Franja de Gaza, que va ser proposat per Egipte i demanava que Hamàs cedís el poder a una administració interina fins que una Autoritat Palestina (AP) reformada pugui assumir el control, permetria que els seus aproximadament 2 milions de palestins romanguin, en contrast amb la proposta de Trump. En declaracions al Caire, el president de l'AP, Mahmud Abbas, va prometre que se celebraran eleccions generals a Cisjordània, Gaza i Jerusalem Est, ocupada per primera vegada en gairebé dues dècades, "si les circumstàncies són adequades".
Gaza: quin és el futur després de la guerra?
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, encara es nega a revelar el que preveu per al futur de la postguerra de Gaza, excepte per dir que avala el pla de Trump per "una Gaza diferent". I creu que ni l'AP ni Hamàs haurien de governar Gaza. La proposta de 53.000 milions de dòlars de les nacions àrabs demana la reconstrucció de Gaza l'any 2030. La primera fase demana començar l'eliminació de municions sense explotar i netejar més de 50 milions de tones de runa deixades pels bombardejos i les ofensives militars d'Israel.
Membres del govern de Jordània han afirmat a CNN que el pla es presentarà al president Donald Trump en les setmanes vinents. Tot i que els estats àrabs van avalar el pla d'Egipte, l'abast del seu suport regional continua sent incert. Notablement, els líders de l'Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units —nacions riques del Golf el suport financer de les quals seria vital per a qualsevol estratègia de postguerra— estaven absents de la cimera. Mentrestant, el president algerià Abdelmadjid Tebboune va boicotejar la reunió, citant "desequilibris i deficiències" i criticant-la com a "monopolitzada per un grup limitat i reduït de països àrabs".
Segons la CNN, que ha obtingut una còpia del document, exposa un pla ambiciós per desenvolupar centres comercials, un centre de convencions internacional i fins i tot un aeroport en cinc anys. També pretén atreure turistes mitjançant la construcció de complexos turístics i la millora de la costa mediterrània de l'enclavament. Així mateix, reconeix les dificultats que es podrien trobar per desarmar els militants a la Franja de Gaza. "És una cosa que es pot tractar, i fins i tot acabar per sempre, només si les seves causes s'eliminen mitjançant un horitzó clar i un procés polític creïble", destaca.
Sami Abu Zuhri, un alt responsable de Hamàs, ha destacat dimarts a Reuters que les armes del grup no eren negociables. "L'arma de la resistència és una línia vermella, i no és negociable", ha argumentat. "No acceptarem cap acord per canviar-lo per la reconstrucció o l'entrada d'ajuda". Hamàs ha enviat senyals contradictoris sobre el seu futur a Gaza les últimes setmanes. Els analistes han dit que si bé el grup ha demostrat que està disposat a discutir la desmilitarització com a objectiu final d'un procés de pau, està disposat a no permetre que es converteixi en un requisit previ del procés. Ossama Hamdan, un alt funcionari de Hamàs, va insistir el mes passat que el grup no es desarmarà i fins i tot pot créixer després de la guerra a Gaza. La setmana passada, el funcionari de Hamàs Husam Badran va comentar que el grup estava disposat a deixar-se al marge de governar Gaza. "La nostra única condició és que això sigui un assumpte palestí intern: no permetrem que cap partit regional o internacional s'impliqui", va dir a Al Arabiya. "Mentre hi hagi consens nacional, Hamàs no participarà en el govern".
Què passa amb l'alto el foc entre Hamàs i Israel?
L'actual alto el foc a Gaza, vigent des del gener, continua en dubte després que dissabte n'expirés la primera fase. Israel ha acceptat el que diu que és una proposta alternativa dels EUA per estendre el cessament de les hostilitats i l'alliberament dels ostatges presos en l'atac de Hamàs al sud d'Israel, el 7 d'octubre de 2023, que va desencadenar la guerra.
Israel ha bloquejat l'entrada d'aliments, combustible, medicaments i altres subministraments a Gaza per pressionar Hamàs perquè accepti l'acord i ha advertit de les conseqüències addicionals, fet que ha aixecat el temor de tornar als combats. La suspensió de l'ajuda va generar crítiques generalitzades, amb grups de drets humans que van dir que violava les obligacions d'Israel com a potència ocupant, segons el dret internacional.
En declaracions a la cimera que va anunciar el pla per al futur de Gaza, el president egipci Abdel Fattah al-Sisi va dir que no hi hauria "autèntica pau" sense l'establiment de l'Estat palestí. Israel s'ha compromès a mantenir un control de seguretat obert tant a Gaza com a Cisjordània, que va capturar a la guerra de l'Orient Mitjà de 1967 i que els palestins volen per al seu futur estat. El govern d'Israel i la majoria de la seva classe política s'oposen a l'Estat palestí.