El candidat republicà a la presidència dels EUA, Donald Trump, finalment, ha guanyat les eleccions a l'Estat de Florida, per un estret marge per davant del seu rival, el candidat republicà Joe Biden. Aquesta victòria és clau per a Trump, ja que es tracta d'un dels Estats decisius per arribar a la Casa Blanca i fa que mantingui les opcions a revalidar la presidència.
Florida, un dels Estats més poblats dels EUA i amb més vots en el Col·legi Electoral, 29 vots concretament, i arribava a les eleccions amb un rècord històric de més de 9 milions de votants avançats i un virtual empat entre Trump i Biden.
Tot i la victòria de Trump, els dos candidats han arribat al 86% de l'escrutini virtualment empatats, un Estat que l'actual president necessitava guanyar si vol tenir clares opcions de repetir mandat.
En aquell moment, Trump tenia el 49,8% dels vots, mentre que Biden obtenia el 49,2%, segons dades de la cadena MSNBC.
2016, victòria ajustada
A les presidencials de 2016, Trump va aconseguir els 29 vots electorals que té Florida en aconseguir el 49% dels sufragis, pel 47,8% del seu rival demòcrata, Hillary Clinton, és a dir poc més de 112.000 vots.
En 2012 la diferència reeixida per l'expresident Barack Obama sobre el seu llavors rival, Mitt Rommey, va anar encara menor, i es va quedar en el 0,9% o 74.000 vots.
Somriures pels republicans
Florida provoca somriures entre els republicans i tremolors entre els demòcrates. A Florida l’any 2000, 537 vots van lliurar la Casa Blanca al republicà George W. Bush per davant del demòcrata Al Gore. Els floridians han votat per correu durant setmanes i presencialment des de dilluns de la setmana passada. Florida processa les paperetes a mesura que les rep i publica informació sobre l’afiliació dels que han votat i algunes altres dades que permeten als equips dels candidats i als analistes polítics donar un primer cop d’ull sobre com podia anar la votació. Ni així. Fidel a la seva història, Florida ha esperat fins al final dels seus vots per decidir al president.
Florida és mal amic dels demòcrates: mai no hi és quan se’l necessita. Els quatre últims cops que van guanyar la presidència, els 29 vots electorals de Florida no van ser necessaris —els podien haver perdut—. Però en dues de les tres últimes derrotes democràtiques, guanyar Florida hauria suposat endur-se la Casa Blanca. L'any 2016, els resultats de Florida, favorables a Trump, van ser el primer senyal que la demòcrata Hillary Clinton tindria problemes.
El canvi de Nova York per Florida de Trump
Des que va guanyar la presidència, Trump ha canviat Nova York, el seu estat natal i base dels seus negocis, per Florida, clau en la seva estratègia electoral. Ara en diu “casa meva” i vota allí, a Palm Beach, a més a més que visita regularment els seus clubs de Mar-a-Lago i Doral. Des que va sortir de l’hospital on el van tractar de la covid-19, Trump ha fet quatre grans mítings a Florida, esmerçant temps a ciutats com Pensacola, al costat d’Alabama i Mississippi, una fortalesa republicana a causa de l’elevat nombre de militars i polítics jubilats que hi viuen.
Al míting de Pensacola, Matt Gaetz, el diputat que representa la ciutat a la Cambra de Representants, ho va dir molt clar: “Hem elegit presidents abans i sabem com fer-ho. Ens encanten els nostres militars, els nostres veterans, les forces de l'ordre, la bandera i l'himne, i ens encanta que Donald Trump sigui el president dels Estats Units”.
Per als demòcrates, Florida és important també. Hi van enviar Obama, que va guanyar l’estat dos cops, amb Biden de vicepresident. “Si Florida cau al sarró, s'ha acabat”, va dir a un grup de voluntaris de la campanya a Miami.
Els demòcrates han de demostrar que no són com els pinta Trump, “una colla de socialistes”. Aquesta caracterització té connotacions negatives entre els milers i milers de descendents de cubans i sud-americans, que equiparen “socialista” a les dictadures de Fidel Castro, Nicolás Maduro i altres cabdills populistes de la regió. Obama va titllar als republicans de ridículs. “Ha estat senador de Delaware. Era el meu vicepresident. Crec que si [Biden] fos socialista en secret, la gent ho sabria”. No se’n va sortir.
En aquestes eleccions estaven registrats per a votar uns 14,5 milions d'electors, dels quals més de nou milions van votar per correu o anticipadament, amb el que ja es va superar la participació de 2016.