El Tribunal Suprem dels Estats Units ha decidit aquest divendres que acusar els assaltants al Capitoli del 6 de gener de 2021 d'obstrucció a la justícia va ser inapropiat i que el Departament de Justícia es va sobrepassar. Per 6 vots a 3, el màxim tribunal del país va determinar que la fiscalia es va excedir en acusar d'aquest delicte almenys 350 persones que es van amotinar i van prendre per la força la seu del Congrés i el Senat dels EUA, atiats per les mentides sobre un suposat frau electoral del llavors president republicà en funcions, Donald Trump, després de perdre els comicis contra Joe Biden. La decisió implica ara que els tribunals inferiors aplicaran ara aquest estàndard i probablement desestimaran els càrrecs contra molts acusats; inclòs Trump, que també està imputat pel seu paper en aquests fets.
Aquest 6 de gener, unes 10.000 persones, la majoria seguidors de l'expresident republicà Donald Trump (2017-2021), van marxar cap al Capitoli i unes 800 van irrompre en l'edifici mentre s'estava certificant la victòria de Joe Biden. Va haver-hi cinc morts i prop de 140 agents de policia ferits. Des de llavors, més de 1.000 persones han estat arrestades pràcticament en els 50 estats del país per delictes relacionats amb l'atac i més de 350 han estat imputades per assalt o obstaculització del compliment de la llei, segons dades del Departament de Justícia.
El Tribunal Suprem ha determinat aquest divendres que es podrien presentar càrrecs contra els esvalotadors sublevats si els fiscals poden demostrar que intentaven no sols entrar a l'edifici a la força, sinó també impedir l'arribada dels certificats que confirmaven els resultats de l'elecció o propiciar la destrucció de documents per evitar el normal funcionament del procediment oficial. El president del Tribunal Suprem, John Roberts, ha redactat l'opinió de la majoria dels magistrats, a la qual s'ha adherit la jutgessa liberal Ketanji Brown Jackson. La jutgessa Amy Coney Barrett (conservadora), per la seva part, ha presentat una opinió dissident a la qual es van sumar les jutgesses Sonia Sotomayor i Elena Kagan.
En aquest sentit, l'opinió de la majoria de jutges és que l'acusació d'obstrucció seria un precedent perillós perquè la Fiscalia pugui perseguir qualsevol protesta. “La teoria del Govern també criminalitzaria una àmplia franja de conductes prosaiques, exposant a activistes i grups de pressió a dècades de presó”, diu la sentència. “La interpretació del Govern donaria als fiscals àmplia discreció per a buscar una sentència màxima de 20 anys per actes que el Congrés va considerar oportú castigar amb penes molt més curtes”, afegeix.
D'aquesta forma, Donald Trump, immers en la campanya electoral per als comicis del novembre, podria esquivar dos dels quatre càrrecs que se l'imputen pel seu paper rere l'assalt al Capitoli, com a instigador dels moviments ultradretans i conspiranoics que van protagonitzar la sublevació. En concret, Trump està acusat de conspiració per defraudar el Govern dels EUA, conspiració per violar drets civils, conspiració per obstruir un procediment oficial i obstrucció d'un procediment oficial. Aplicant-se la doctrina que marca el Suprem, l'exmandatari quedaria lliure d'aquests dos últims.
Trump reclama la llibertat dels "ostatges" arran de la decisió del TS
Precisament, després d'aquesta decisió del TS americà, Donald Trump ha demanat aquest divendres l'excarceració de tots els assaltants del Capitoli i la suspensió de tots els procediments en curs. Durant un míting a Chesapeake, a Virgínia, l'exmandatari ha descrit els empresonats com a "ostatges" i ha exigit la seva posada en llibertat immediata. "Hem esperat aquesta decisió des de fa molt temps", ha afegit el republicà, per a qui el dictamen del Suprem "ha estat una gran resposta i una cosa molt bona per a tota la gent a la qual han tractat de manera tan horrible". Fa mesos que Trump promet que farà tot el possible per a anul·lar els procediments per l'assalt si torna al novembre a la Casa Blanca.