Quan algú pensa en el país més hermètic del món, segur que Corea del Nord és el primer que li ve al cap. Però podria no ser així. Altres és possible que no sàpiguen exactament on cau el Turkmenistan. I és que té frontera amb Iran i Afganistan i el país va aconseguir la seva independència quan va caure l'URSS, el 1991. Partint d'aquesta base, aquest va ser precisament el moment històric on va començar el que és ara una de les dictadures més extravagants i peculiars del món.
Al voltant del Turkmenistan hi ha molta desinformació i desconeixement. Especialment, pel que fa al funcionament intern. En aquest sentit, es podria dir que és ben bé un misteri de cara enfora. A més, és un país força aïllat i amb repressió política. Per aquest mateix motiu, té moltes similituds amb Corea del Nord i el règim de Kim Jong-un. En aquest sentit, no seria estrany que el Turkmenistan gaudís de la popularitat que té Corea del Nord, per aquesta mateixa raó.
Els tres presidents del país
El president del Turkmenistan és Serdar Berdimuhamedov i ho és des del 2022. La presidència del país va passar ara fa dos anys de pare a fill, abans ho era Gurbanguli Berdimukhamedov. Abans de ser president, el fill va servir com a vicepresident del Consell de Ministres. Gurbanguli Berdimukhamedov ocupava el càrrec de president des del 2006 i era conegut amb el nom de 'proctector'. El seu antecessor, Saparmurat Niyazov, va encarregar-se durant els seus últims dies de vida de deixar el càrrec en mans d'algú que fos proper i de màxima confiança. Per tant, li va cedir el poder a qui va ser amic i confident. A banda d'aquesta casuística, la vida del país està marcada pel fet de tenir les quartes reserves de gas del món.
Dels tres presidents, hi ha algun detall per destacar i a tenir en compte. Després de la caiguda de l'URSS, Niyazov va passar de ser líder regional a donar suport el cop d'estat contra Gorbatxov. A més, va prohibir el Partit Comunista. Va escriure ell mateix un llibre, tal com destaca eldiario.es, que és, ni més ni menys, que la seva interpretació de l'Alcorà. Va reescriure la història del país i va establir-lo com a codi de conducta. L'obra era de lectura obligada en col·legis i universitats. I a més, s'havia de passar un examen d'aquest per accedir a feines públiques. Quan va morir el 2006, va deixar el poder a Gurbanguli Berdimukhamedov. De fet, ell va ser qui va guanyar les primeres eleccions del país amb diversos candidats, amb el 97% dels vots. Cal recordar que Kim Jong-un, va guanyar les últimes eleccions amb un 99,9%. Serdar Berdimuhamedov va guanyar les eleccions amb el 73% dels vots. Malgrat que Berdimuhamedov pare ja no és cap d'Estat, manté una posició política important, com cap de Halk Maslahaty (Consell del Poble), tal com destaca el FactBook de la CIA.
Dins l'hermetisme del Turkmenistan
Durant el govern de Niyazov, aquest s'havia convertit en una mena de ser diví que va aconseguir monopolitzar tots els nivells de poder del país; gaudint, doncs, d'un poder il·limitat i repartint-lo lliurement als seus amics i familiars per així poder eliminar fàcilment qualsevol forma d'oposició i silenciar tota veu dissident. Només cal veure, doncs, el traspàs de poders del 2006.
Així doncs, igual que en el règim nord-coreà, a Turkmenistan també s'ha fomentat una cultura d'adoració dels seus líders polítics. De fet, a la seva capital, Aixkhabad, s'hi poden trobar majestuoses estàtues d'or que l'únic objectiu que tenen és idolatrar al seu gran líder. De fet, Berdimunhamedov no va tenir dubtes a l'hora de fer-se construir una estàtua d'or pròpia on apareix muntant a cavall. Una estàtua que arriba als 21 metres d'alçada. Un president que tampoc no va aturar-se a l'hora de construir una estàtua a un dels seus gossos.
Luxe sense filtres
Un dels elements que es veuen més en les construccions del país és el marbre. Construccions de dimensions colossals i inversions públiques sense filtres. Immenses avingudes a la capital i una ciutat resort plena d'hotels i edificis de luxe que semblen estar totalment buits, tal com recull El Comercio. A més, amb l'excusa de voler reactivar l'economia i incentivar el turisme internacional, es van dur a terme dues construccions especialment destacables, com per exemple, un aeroport internacional en forma d'ocell amb un cost de 2.000 milions d'euros i una vila olímpica de 5.000 milions que es va fer servir només durant dues setmanes el 2017 pels Jocs Olímpics Asiàtics. Unes instal·lacions, doncs, que ara han quedat en desús.
La competència amb Corea del Nord és ja ferma. El 2018, per primera vegada, el país va superar l'asiàtic per l'absència de llibertat de premsa i persecució de periodistes, destacava un informe de Reporters sense Fronteres, que recollia eldiario.es. El mateix diari, de fet, constata que al llistat de mercaderies prohibides, a la duana, al costat de les armes i les drogues, s'inclouen altres objectes perillosos com els mitjans d'informació i edicions impreses.