Punt d'inflexió. Primer acord abans de l'inici de la cimera de l'OTAN a Madrid. Turquia ha decidit aixecar el veto a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'Aliança Atlàntica després de diverses negociacions que han culminat amb una reunió entre el president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan; el president de Finlàndia, Sauli Niinistö; la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson; i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg. Amb aquest gest, els dos països bàltics són més a prop de materialitzar la seva adhesió a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Fins ara, el país turc es negava en rotund a permetre aquesta possibilitat i assenyalava Hèlsinki i Estocolm per acollir militants kurds.
El bloqueig a l'entrada del país suec i finlandès persistia perquè Ankara ho refusava i, per adherir-se a l'organització transatlàntica, és imprescindible comptar amb el vistiplau dels 30 estats membres de l'OTAN. Aquest dimarts, l'escenari és més optimista per a Suècia i Finlàndia, donat que Niinisto i Andersson han segellat i signat un acord a tres bandes amb Erdogan segons el qual Turquia es compromet a aixecar el veto a l'adhesió d'ambdós a l'Aliança Atlàntica. L'objectiu de la reunió era "intentar aconseguir progressos a les sol·licituds" sueques i finlandeses, segons va assegurar Jens Stoltenberg el dilluns, però en cap cas s'esperava un pas endavant d'aquesta magnitud.
Els motius que separaven Turquia de Suècia i Finlàndia
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, havia explicat que es negaven a acceptar l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN perquè eren "refugi dels terroristes" del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) o de les Unitats de Protecció Popular (YPG), enemics del país turc. De fet, el mandatari havia arribat a afirmar que "Suècia és un brou de cultiu per a les organitzacions terroristes" i es mostrava inflexible en la seva posició: "No cedirem en l'ingrés a l'OTAN als que apliquin sancions contra Turquia". 48 hores abans del gir, el ministre turc d'Afers Estrangers, Mevlüt Cavusoglu, assenyalava que calia "deixar absolutament de donar suport a les organitzacions terroristes". Tot i que no ho considerava una "moneda de canvi", sí que precisava que seria una mostra que provaria "el significat de ser aliats" i teixir confiança mútua.
A la cimera de l'OTAN de Madrid, que se celebra aquest dimecres 29 i dijous 30 de juny, Suècia i Finlàndia hi assistiran en qualitat de "convidats oficials" a adherir-se a l'Aliança Atlàntica. Aquest estatus els confereix la possibilitat de participar en totes les reunions que faci l'OTAN, llevat del fet que no comptarien amb la cobertura que dota l'article 5, referent a la defensa col·lectiva, segons el qual si ataquen un país de l'organització transatlàntica, la resta de membres de l'òrgan respon. Només podran disposar d'aquest blindatge quan hi hagi una ratificació de l'adhesió per part dels 30 països membres de l'OTAN.