Turquia es planteja aprovar la sol·licitud d'ingrés de Finlàndia a l'OTAN independentment de la de Suècia, abans de les eleccions parlamentàries i presidencials que tindran lloc el 14 de maig, segons haurien informat uns funcionaris turcs a Reuters aquest dimecres.

Així, és molt probable que el parlament turc ratifiqui que Finlàndia passi a formar part de l'OTAN abans que es tanqui a l'abril per a les eleccions, segons han dit els funcionaris. Per ara, però, de Suècia no n'han transcendit més informacions. 

Les condicions d'Erdoğan per acceptar Suècia i Finlàndia

Suècia i Finlàndia han d'exportar o extradir fins a 130 “terroristes” a Turquia abans que el parlament turc aprovi les seves ofertes per a unir-se a l'OTAN, segons va dir el mes de gener el president turc, Recep Tayyip Erdoğan.

Els estats nòrdics van sol·licitar l'any passat unir-se a l'OTAN després de la invasió russa d'Ucraïna, però les seves candidatures han de ser aprovades pels 30 estats membres de l'OTAN.  I Turquia no ho posarà fàcil. 

En aquest context, el país ha dit a Suècia en particular que primer ha d'adoptar una postura més clara del que considera terroristes, principalment militants kurds i un grup que culpa per un intent de cop d'estat l'any 2016. 

La resposta de Suècia

"Vam dir-los que si no ens entregaven els seus terroristes, no podríem passar a l'aprovació de la sol·licitud de l'OTAN pel Parlament de totes maneres". Així, el primer ministre suec, Ulf Kristersson va prometre que Suècia "implementarà plenament" l'acord trilateral signat al juny a Madrid amb Finlàndia i Turquia, i que intensificarà la lluita contra el terrorisme. El cap del govern suec va incloure expressament en aquest grup el PKK, del qual va recordar que està classificat com a terrorista per les lleis sueques.

"Suècia considera el PKK una organització terrorista, igual que fan la Unió Europea i els Estats Units. El meu govern ha estat elegit amb un mandat per prioritzar la llei i l'ordre. Això inclou enfrontar-se al terrorisme i a organitzacions terroristes com el PKK", va insistir Kristersson.

Turquia marca els tempos

Recep Tayyip Erdoğan, però, no té pressa per acceptar l'ampliació de l'OTAN. Fa uns mesos deia que no tenia previst fer-ho abans de les eleccions a Turquia. I és que la ratificació hauria de ser aprovada al Parlament turc, després de les eleccions. Ara, però, podria canviar i aprovar-se per Finlàndia i posposar la decisió de Suècia. 

"Hi ha temps fins al juliol (per decidir sobre el tema de l'ingrés) i tenim unes eleccions el mes de juny, nosaltres hem d'estar molt tranquils abans d'aquestes eleccions", va exposar fa uns mesos. 

 

 

Imatge principal: el president turc, Recep Tayyip Erdoğan / Efe