Situació tensa, però a la cimera de l'OTAN de Madrid, s'hi trobaran tots. Els caps d'Estat i el Govern de Finlàndia, Suècia i Turquia mantindran una trobada aquest dimarts a Madrid. L'objectiu és el de desbloquejar el veto d'Ankara a l'adhesió d'aquests dos països nòrdics a l'OTAN, que a finals d'aquesta setmana celebra una cimera de líders aliats a la capital espanyola. Concretament, serà els dies 29 i 30 de juny i es concentraran prop de 40 líders mundials. Sobre la taula, hi ha diversos temes, però un d'ells és la possible entrada de Suècia i Finlàndia a l'Aliança.
"No puc fer promeses, però els asseguro que estem treballant activament per aconseguir progressos perquè les sol·licituds de Finlàndia i Suècia són històriques, en reforçaran la seguretat i l'OTAN i serà una cosa que contribueixi a l'estabilitat a l'àrea euroatlàntica", ha dit aquest dilluns secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, durant una roda de premsa que ha recollit Efe. Finlàndia i Suècia han sol·licitat l'entrada a l'OTAN després de la invasió russa d'Ucraïna, però el procés d'adhesió s'ha complicat perquè Turquia, membre de l'Aliança, acusa Hèlsinki i sobretot Estocolm de mantenir una política d'acollida de militants kurds, als quals el president turc, Recep Tayyip Erdogan, acusa de terroristes.
Aquest dimarts, Erdogan es reunirà a Madrid amb els mandataris de Finlàndia i Suècia, el president, Sauli Niinistö, i la primera ministra, Magdalena Andersson, respectivament, per primera vegada després de la sol·licitud dels dos països, si bé l'OTAN ja n'ha afavorit diverses reunions d'alts funcionaris dels tres països a la recerca d'una solució al bloqueig.
Suècia i Finlàndia necessiten suport unànime per entrar
Els trenta membres actuals de l'organització transatlàntica han de donar suport per unanimitat a l'entrada de nous països, per la qual cosa cal el vistiplau d'Ankara. Stoltenberg, que ha agraït la disposició dels tres líders a veure's en persona a la capital espanyola per parlar de l'adhesió sueca i finlandesa, ha assenyalat que en aquestes reunions s'intentarà aconseguir "progressos a les sol·licituds" d'aquests dos països i ha assegurat que "les preocupacions sobre seguretat de tots els aliats són tingudes en compte”. "L'objectiu de les reunions és fer progressos", ha destacat el secretari general de l'Aliança.
Si Ankara dona el seu vistiplau a l'entrada de Suècia i Finlàndia, els dos països participarien en la cimera com a "convidats" oficialment a entrar a l'Aliança. Aquest estatus els permetria participar en totes les reunions de l'OTAN, però encara no estarien coberts per l'article 5 de defensa col·lectiva, que només arribaria amb la ratificació de l'adhesió a escala nacional dels 30 aliats.
Per què Turquia s'oposa a l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN?
Erdogan veu amb mals ulls la integració de Suècia i Finlàndia a l'OTAN. El president turc acusa aquests dos països nòrdics, en particular Suècia, de servir de refugi els "terroristes" del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), la bèstia negra d'Ankara. Dins l'OTAN, Turquia no és definitivament un membre com els altres. Després de comprar un sistema antimíssils a Rússia el 2019, o el suport a l'Azerbaidjan en el conflicte de l'Alt Karabakh, Ankara torna a anar per lliure indicant la seva hostilitat a l'adhesió de Finlàndia i Suècia, destaquen alguns mitjans internacionals. "Com podem confiar-hi? Suècia és un brou de cultiu per a les organitzacions terroristes (...) No cedirem en l'ingrés a l'OTAN als que apliquin sancions contra Turquia", va sentenciar Recep Tayyip Erdogan el dilluns 16 de maig després de l'anunci oficial de la sol·licitud d'ingrés dels dos països nòrdics.
Tal com constata France24, oficialment, Ankara culpa aquests dos països nòrdics, en particular Suècia, per la seva proximitat al PKK. Format el 1978, el partit és una organització política armada considerada terrorista per Turquia i gran part de la comunitat internacional, inclosos els Estats Units i la Unió Europea. En aquest sentit, en expressar una veu discordant, el president Erdogan buscaria així afeblir el suport suec i finlandès als kurds davant el suport a l'adhesió a l'OTAN. "Hem de deixar absolutament de donar suport a les organitzacions terroristes (...). No ho dic com a moneda de canvi, sinó perquè això és el que significa ser aliats", va dir diumenge a Berlín el ministre turc d'Afers Estrangers, Mevlüt Cavusoglu, al marge d'una reunió informal de l'organització.
Turquia té capacitat per bloquejar l'adhesió de Suècia i Finlàndia. Els dos països escandinaus han de convèncer tots els membres de l'organització –30 països– dels mèrits de la seva sol·licitud. D'aquesta manera, la reunió d'aquest dimarts podria ajudar a desencallar les posicions i facilitar que, finalment, Suècia i Finlàndia poguessin assistir com a "convidats" oficials per entrar a l'OTAN.
Imatge principal: el president turc, Recep Tayyip Erdogan / Foto: Europa Press