Els ciutadans turcs decidiran diumenge si li donen via lliure a Erdogan per poder actuar sense entrebancs a l'hora de governar. A quatre dies de la celebració del referèndum constitucional que se celebra a Turquia, les enquestes auguren un resultat força ajustat, on els indecisos hi jugaran un paper molt important. Tot i així, en aquests moments la balança s'inclina cap al 'Sí', amb un 51-52 per cent favorable a canviar la constitució del país i donar més poders a l'actual president, Recep Tayyip Erdoğan.

El resultat favorable donaria poders executius al president, eliminant la figura de primer ministre, i podria governar a cop de decret. A més, podria escollir un terç del màxim òrgan judicial i suspendre el parlament de manera unilateral quan ho consideri oportú.

Segons Erdogan, el ‘Sí’ aportarà estabilitat i seguretat al país, que en quasi cent anys des de la seva fundació ha tingut 65 governs diferents.

Por a dir la veritat

Segons sociòlegs experts, respondre a un enquestador o una persona desconeguda, s'ha convertit en un risc. La gent té por a contestar i cal interpretar els resultats tenint en compte aquest factor. Les empreses de sondeig amb major trajectòria creuen que tant el "sí" com el "no" estan pràcticament empatats, amb potser solament mig punt de diferència. Abunden també altres pronòstics que atorguen al "si" una àmplia victòria per damunt, fins i tot, del 60 per cent.

Un important sector de la població turca es declara "indecisa" a pocs dies de la cita amb les urnes i els analistes necessiten interpretar a quina opció finalment s'inclinaran.

Les enquestes mostren que dins dels votants tradicionals del partit governamental Justícia i Desenvolupament (AKP) hi ha un sector descontent amb la reforma proposada, però poc donat a protestar contra el que considera "el seu" partit. També hi ha certa divisió en el dretà Partit d'Acció Nacionalista (MHP) els dirigents del qual fan campanya pel "sí", però una gran part de les bases s'oposa al model presidencialista.

Persecució a l'oposició

Després del cop d’estat de juliol de l’any passat, el president ha alçat la veu contra els opositors a la seva administració i milers de persones són perseguides. En els darrers quatre anys, prop de 200 periodistes han estat empresonats i 9.000 han estat acomiadats de la seva feina. La campanya contra la llibertat d’expressió s’ha aguditzat en els últims mesos després del cop d’estat. La comunitat acadèmica també pateix les conseqüències de l’autoritarisme d’Erdogan i prop de 4.500 professors han estat acomiadats, alguns dels quals han hagut de fugir per por a ser detinguts.

La guerra que manté Erdogan i el seu partit, l’AKP, contra els opositors es tradueix en repressió. El partit contrari a les reformes proposades pel president, l’HCP, denuncia la persecució al poble kurd i els poders dictatorials que donaria el ‘Sí’ a l’actual mandatari. En aquest context, el govern afirma que fer campanya pel 'no' és posar-se al costat dels terroristes, tant de la guerrilla kurda com de la confraria de Fethullah Gülen, presumpte responsable del fallit cop d'estat.

Europa cada vegada més lluny

La possible victòria d’Erdogan allunya les aspiracions turques de formar part de la Unió Europea. Els diferents líders de la UE ja s’han mostrat reticents a la proposta de modificació de la Constitució i ho han demostrat en els darrers episodis impedint fer campanya pel sí en diversos països com Holanda o Alemanya. En els mesos de febrer i març, el gabinet d’Erdogan i ell mateix han llançat fortes acusacions als països europeus per impedir fer actes pel ‘sí’ i per expulsar a una ministra del país turc que es trobava en territori neerlandès quan es disposava a fer un acte a favor d’Erdogan.

Per altra banda, a Europa sí que s’han permès manifestacions pro-kurdes, fet que ha indignat a l’administració turca i han acusat a Alemanya de d’encobrir terroristes del PKK sota el paraigües europeu, tot i que els països de la Unió Europea també cataloguen el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) de grup terrorista.

“El terrorisme d'Estat d'Holanda causa el major dany a Europa i a la UE. La UE ha deixat de ser la de la justícia, les llibertats i els drets humans”, va dir Erdogan el mes de març. Sobre Alemanya, va declarar: “les vostres pràctiques no es diferencien de la dels nazis”.