Ucraïna busca crèdits i altres mecanismes de finançament propis per continuar executant els programes que fins ara funcionaven amb ajuda econòmica de USAID, l'agència de cooperació internacional nord-americana, segons ha explicat en una entrevista amb l'agència ucraïnesa Ukrinform un dels caps adjunts de l'oficina presidencial ucraïnesa.
"Estem treballant amb el Banc Nacional i amb institucions bancàries en préstecs", ha explicat Víktor Mikita, l'adjunt del president Volodímir Zelenski encarregat de bregar amb les conseqüències de la interrupció al finançament de USAID decretada per a un termini de 90 dies pel nou president dels EUA, Donald Trump.
Mikita va afegir que l'Administració de Zelenski prepara una reunió amb els representants de les autoritats regionals i locals en què participaran els bancs en qüestió, el Ministeri d'Economia i el de Finances per buscar fórmules de finançar els projectes afectats per la decisió de Trump sense treure els recursos públics que es destinen a finançar la defensa d'Ucraïna.
Un dels sectors afectats és el de l'energia, on la USAID ha finançat maquinària i equipament per valor de 130 milions de dòlars per fer front als danys causats pels atacs russos successius contra la xarxa elèctrica ucraïnesa. Els serveis de suport als veterans de guerra ucraïnesos que tornen del front és un altre dels capítols que es finançava parcialment amb diners dels Estats Units. Mikita ha demanat a les autoritats regionals ucraïneses que busquin donants privats als seus pobles i ciutats per cobrir el forat.
Zelenski demana diners a Europa
El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha demanat al Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament que s'impliqui en els programes per ajudar els veterans ucraïnesos que la USAID ha deixat de finançar fins que es completi l'auditoria ordenada per Trump per avaluar si és en interès dels EUA prosseguir amb aquestes despeses.
USAID també va finançar, entre molts altres projectes dedicats a la digitalització i la promoció de les ONG i els mitjans, la modernització i millora dels llocs de duanes ucraïnesos, que es van veure saturats en començar la guerra per la interrupció del trànsit marítim i aeri.
La guerra no s'atura
El director general de l'Organisme Internacional d'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, ha denunciat un augment dels atacs contra la central nuclear ucraïnesa de Zaporíjia, la més gran d'Europa i sota control de l'exèrcit rus des del 2022. "El nombre d'atacs contra la central de Zaporíjia augmenta. En parlem d'això en cadascun dels nostres informes", ha dit al final de les seves converses a Moscou amb Andrei Lijachov, cap de l'agència nuclear russa, Rosatom, segons mitjans locals. Grossi, que va visitar aquesta setmana Ucraïna, va subratllar que "la situació no té precedents, ja que la planta més gran d'Europa es troba al mateix epicentre de les accions militars".