Ja són tres anys que han passat del bombardeig del teatre de Mariúpol. Els ucraïnesos ploren les víctimes del setge rus i insten el món a no oblidar la ciutat ocupada, a la vora del mar d'Azov, i els crims que s'hi han comès. Sobre el teatre, que aixoplugava centenars de civils, van caure dues bombes russes el 16 de març de 2022, malgrat que davant d'ell estava escrita a terra en grans lletres la paraula "nens" en rus, una petició de clemència ben visible per als pilots que bombardejaven la ciutat cercada.
➕ Mariúpol, tres anys després de la invasió russa | FOTOS
Aquest diumenge, milers de desplaçats de Mariúpol i persones solidàries han recreat la inscripció a Lviv i a altres ciutats a Ucraïna i a l'estranger, per expressar públicament la seva indignació i fer una crida a la justícia. "El món no ha d'oblidar o perdonar aquest horror", explicava a Efe, des de Lviv, Valentina Boiko, presidenta d'un centre local de suport als desplaçats de Mariúpol. Boiko estava arraulida al soterrani del seu bloc d'habitatges en el moment en què el teatre va ser bombardejat. S'hi trobaven refugiades centenars de famílies que fugien de les bombes russes, a la recerca de seguretat.
Ningú sap exactament quantes persones van morir. Les estimacions més primerenques de les autoritats locals apunten diversos centenars, encara que alguns supervivents creuen que el refugi antiaeri del teatre va salvar més vides del que es pensava inicialment. "No va ser només el teatre", comentava Boiko, amb la veu presa per la ràbia. Blocs sencers amb persones a l'interior es van enfonsar sota les bombes russes o van ser desmantellats pels tancs en l'avenç durant els tres mesos de setge.
Una estimació conservadora del consell municipal situa les víctimes mortals del setge en 22.000, encara que els investigadors diuen que per esbrinar la xifra real caldria accedir a les fosses comunes al voltant de la ciutat, on vivien 420.000 persones abans de la guerra.
Lviv, refugi per als desplaçats de Mariúpol
Dels 4.500 desplaçats de Mariúpol que ara viuen a Lviv i dels altres milers repartits per Ucraïna i el món, alguns estan arrelant a les seves noves llars, però molts, com Boiko, somien tornar a una ciutat alliberada. En aquest sentit, detallava que volia "reconstruir" la ciutat i sentir-se a casa una vegada més. "Mariúpol continua sent una ciutat ucraïnesa", va asseverar Boiko. "Viu als cors de cadascun dels seus habitants, sense importar on estiguem. No tenim dret a perdre l'esperança", ha sentenciat.