Noranta-cinc dies de guerra i ciutats arrasades. Mariúpol i Kherson en mans dels russos. Baixes i tensions al Donbass. Ucraïna podria rebre préstecs, subvencions i possiblement el producte de les propietats confiscades dels oligarques russos per ajudar a pagar el cost multimilionari de construir el país després de la guerra iniciada pel Kremlin. Així ho assegura un pla de reconstrucció de la Unió Europea, al que hauria tingut accés el diari The Guardian aquesta setmana. En aquest pla, redactat per Brussel·les, la Comissió Europea estableix que el govern ucraïnès haurà de demanar préstecs per pagar la reconstrucció del país devastat per la guerra. Les subvencions, no reemborsables, dels estats membres de la UE proporcionarien un altre tram de fons necessaris per reconstruir cases, escoles, carreteres, vies fèrries, aeroports i ponts destruïts. I és que, paral·lelament a les ajudes, Ucraïna té pressa per entrar a la Unió Europa i passar a formar part del club dels 27. Les coses, però, podrien no ser tan fàcils com sembla. Tot just fa una setmana, des de França arribaven notícies gens esperançadores. L'adhesió d'Ucraïna a la UE "tardarà probablement 15 o 20 anys", va dir el ministre delegat francès per a Afers europeus, que creu que Kíiv pot entrar a la comunitat política europea proposada pel president Macron. "Cal ser honestos. Si diem que Ucraïna entrarà a la UE en 6 mesos, 1 any o 2 anys, mentim. No és veritat. És probablement en 10 o 20 anys", va assegurar Clément Beaune durant una entrevista a Ràdio J.
En aquest context, què diuen les normes i els processos de la UE? La mateixa consideració com a país candidat porta entre 15 i 18 mesos des que se sol·licita fins que s'estudia per part dels socis comunitaris. Alguns països europeus, però, fa temps que van demanar agilitzar els tràmits i que es fes una setmana després de la sol·licitud. Una vegada s'obren les negociacions i s'entra en una etapa de preadhesió no hi ha un període de temps establert per a entrar de manera formar a la UE. Aleshores, s'allarga, més o menys, en funció de com es desenvolupin les negociacions que es firmen al Tractat d'Adhesió. Si finalment la Comissió decideix facilitar el tràmit per considerar-los aspirants, agilitzaran part del recorregut, però el Tractat d'Adhesió acostuma a tardar diversos anys, destaca el portal de RTVE. L'últim país en unir-se la UE va ser Croàcia, l'any 2013, després de gairebé una dècada com a candidat. Si Croàcia, l'últim país en entrar al club, va tardar uns 10 anys per acabar sent membre, Espanya en va tardar vuit. Unes dades que, segurament, no són gaire esperançadores.
A més d'Ucraïna, hi ha altres candidats. Hi ha cinc països que considerats com a candidats per entrar a la Unió Europa: Albània, Montenegro, Macedònia del Nord i Turquia. I fa ja vuit anys que estan en el procés. En el cas de Macedònia, recorda la COPE, són gairebé el doble, perquè la sol·licitud la va presentar l'any 2005. De fet, en aquests anys, el país ha canviat de nom, perquè fins ara, Grècia, en bloquejava l'accés a l'OTAN i l'adhesió a la UE. Grècia en bloquejava l'accés perquè deien que la paraula "Macedònia" només pertanyia al patrimoni històric del país. A més, hi ha dos candidats potencials reconeguts que són Bosnia i Herzegovina i Kosovo. Aquests, però, estan en stand by perquè no compleixen els requisits d'entrada (encara). El 2009, Albània i Sèrbia van presentar la seva sol·licitud per entrar a la UE; tanmateix, encara no són membres. Unes dades que tampoc conviden gaire a l'optimisme.
Més de deu anys per reconstruir el país
Els funcionaris de Brussel·les també han demanat a la UE que prengui préstecs com a bloc als mercats internacionals de capital per finançar préstecs per a Kíiv, segons el pla de reconstrucció de la UE. Si s'accepta, seria només la segona vegada en la història de la UE que es manlleva com un tot i no com a estats membres individuals, després de finançar l'històric pla de recuperació covid de 750.000 milions d'euros l'any 2020. Malgrat que pugui sonar esperançador, també hi ha una part 'fosca'. I és que les necessitats financeres "s'espera que siguin substancials" i que la reconstrucció del país necessiti més d'una dècada. També es calcula que els danys a la infraestructura física per si sols podrien ascendir a més de 100.000 milions d'euros. Per pagar la factura, la comissió proposa una combinació de subvencions i préstecs barats on els estats membres de la UE i països que no hi pertanyen podrien fer contribucions a través del programa de reconstrucció del bloc dels 27. Ucraïna necessitarà un alleugeriment "significatiu a curt termini" per mantenir els serveis bàsics i proporcionar ajuda humanitària i reparar infraestructura essencial, segons afirma el document de la UE. Per satisfer aquestes necessitats urgents, la comissió suggereix préstecs a un tipus d'interès baix amb terminis d'amortització a llarg termini. En aquest sentit, també s'ha parlat d'un possible pla Marshall per a Ucraïna, amb pros i contres.
Un procés d'adhesió complex
Qualsevol país que vulgui ingressar a la UE ha de tenir en compte una sèrie de requisits. Aquests van ser definits al Consell Europeu de Copenhaguen, l'any 1993. I precisament per això es denominen criteris de Copenhaguen. En principi, "qualsevol país europeu pot sol·licitar l'ingrés si es respecten valors democràtics de la UE i es compromet a promoure'ls", recorda la COPE. A més, d'aquesta premissa, però, s'han de complir altres criteris, com per exemple, institucions estables, economia de mercat que funcioni i capacitat per assumir i aplicar amb eficàcia les obligacions del club dels 27. El mateix portal de la Comissió Europea, recorda que "començar al mateix temps que un altre país no és garantia d'acabar al mateix temps".
Amb aquests criteris, el país ha de fer una sol·licitud formal. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ja l'ha firmat. Ara, el Consell demana a la Comissió que avaluï la part sol·licitant. Quan la Comissió accepta, el Consell aprova el mandat. I aleshores ja es poden començar, de manera oficial, les negociacions. Unes negociacions que poden durar anys perquè hi ha molta normativa, reglaments i capítols per estudiar, modificar, negociar i acceptar. Tal com recullen diverses webs, però, durant el període de preadhesió, els membres ja poden tenir alguns beneficis, com per exemple, l'assistència financera, administrativa i tècnica de la Unió Europea. Un fet del qual segur que Ucraïna se'n podria beneficiar. Caldrà veure, no obstant això, si la situació de conflicte actual del país accelera les negociacions. O si, per contra, les alenteix.
Imatge principal: el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en una fotografia de perfil / Europa Press