Una victòria de Donald Trump a les eleccions nord-americanes d'aquest 5 de novembre obligaria la Unió Europea a adaptar la seva postura sobre la guerra a Ucraïna. Així ho va dir aquest passat diumenge el primer ministre hongarès, Viktor Orbán. “Europa no pot suportar sola el pes de [la guerra], i si els nord-americans opten per la pau, aleshores nosaltres també haurem d'adaptar-nos, i això és el que discutirem a Budapest”, deia Orbán, segons un informe de Reuters, a referència a una reunió de líders europeus del 7 al 8 de novembre a la capital hongaresa. Orbán també va reiterar el seu suport a Trump abans de les eleccions de dimarts, en què l'expresident nord-americà s'enfrontarà a l'actual vicepresidenta Kamala Harris.
🔴 Resultats eleccions Estats Units 2024 | DIRECTE
Trump va prometre posar fi a la guerra a Ucraïna “molt aviat” si guanyava les eleccions, gràcies a la seva “molt bona relació” amb el president rus, Vladímir Putin. L'expresident nord-americà va fer aquesta promesa en una reunió amb el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, el 27 de setembre. En un míting celebrat dissabte a Michigan, Trump es va queixar davant dels seus seguidors que “tots els països del món, inclosos els nostres aliats, s'estan aprofitant dels Estats Units”. I en molts casos, els nostres aliats són pitjors que els nostres suposats enemics”, va afegir. Dijous, Orbán va escriure a les xarxes socials que va mantenir una trucada telefònica amb Trump en què va desitjar al candidat republicà “la millor de les sorts” a les eleccions.
Ucraïna comença a perdre l'esperança
Ucraïna podria ser la gran perjudicada de la victòria electoral de Trump. Fins i tot amb l'ajuda militar i financera sense precedents dels demòcrates, les pèrdues en el camp de batalla s'han accelerat a l'est i Ucraïna s'ha impacientat davant la reticència del president Joe Biden a deixar que alliberi armes occidentals contra objectius a l'interior de Rússia. Mentrestant, el candidat presidencial republicà Donald Trump ha criticat el nivell de suport nord-americà a Kíiv, s'ha negat a dir que vol que Ucraïna guanyi la guerra i ha promès, si és elegit, posar fi al conflicte abans d'assumir el càrrec al gener, sense explicar com. Això ha portat alguns ucraïnesos comuns i funcionaris a ser menys categòrics sobre qui volen que guanyi la Casa Blanca: Trump o la candidata demòcrata Kamala Harris.
Els Estats Units han proporcionat a Ucraïna desenes de milers de milions de dòlars en assistència militar i financera (més que qualsevol altre aliat) des que Rússia va llançar la seva guerra a gran escala contra Ucraïna el febrer del 2022.
Aquesta assistència ha proporcionat a Ucraïna un salvavides per al seu exèrcit molt més petit, però el president Volodímir Zelenski ha dit durant tot el conflicte que el suport dels Estats Units i Occident ha estat massa poc i massa tard per canviar el rumb a favor d'Ucraïna. Moscou diu que vol la pau, però ha fixat condicions que Kíiv considera inacceptables. Zelenski també ha subratllat la necessitat d'una resolució justa de la guerra i ha parlat d'una cimera a finals d'aquest any on podria participar un representant de Moscou.
Trump i les seves intencions de posar fi a la guerra
Donald Trump diu que posaria fi a la guerra de Rússia a Ucraïna si tornés a la Casa Blanca, però qualsevol acord probablement deixarà Kíiv molt més feble i la seguretat europea en un perill encara més gran. Un altre punt conflictiu important que la presidència de Trump intentaria influenciar immediatament és el creixent conflicte entre l'Iran i Israel. Trump va estar a prop d'una guerra directa amb Teheran durant el seu primer mandat i la moderació prèvia podria donar pas a una confrontació directa aquesta vegada.
Després hi ha l'aclaparador desafiament de llarg termini que planteja la Xina, amb Corea del Nord com un altre mal de cap creixent, especialment després que Trump va intentar, però no va aconseguir apropar-se al líder de l'estat ermità durant el seu primer període com a comandant en cap.
Trump i les reticències amb l'OTAN
L'historial d'imprevisibilitat de Trump és un desafiament per als enemics tradicionals, però també per als aliats més propers de Washington, en particular els membres de l'aliança de l'OTAN. El candidat republicà no ha amagat la seva frustració per la manera com els Estats Units han finançat durant dècades la manta de seguretat que protegeix Europa.
Durant el seu primer mandat com a president, Trump va amenaçar de retirar els Estats Units de l'aliança, una mesura que gairebé amb certesa seria la seva sentència de mort. No obstant això, la seva retòrica va ajudar a impulsar els aliats a rascar-se més les butxaques i gastar més als seus exèrcits.