Ucraïna és un dels països on s'han produït més fets relacionats amb el món jueu en la diàspora, i que han tingut més importància històrica. Ucraïna és un veritable referent per al món asquenazita parlant del jiddisch. Comencem pel segle XVIII. El rabí Yisroel ben Eliezer, conegut també com a Baal Shem Tov, va crear el moviment hassídic tal com l'entenem avui. Ben Eliezer va néixer a Okop, a l'oest d'Ucraïna, i pràcticament sense moure del país -llavors era Polònia- va difondre la seva nova interpretació del judaisme. El hassidisme va ser una reacció contra els denominats jueus assimilats que formaven part de l'elit cultural i contra les expressions més acadèmiques de la religió. Ben Eliezer va recuperar la càbala medieval per reforçar la seva visió més espiritual i una concepció més directa amb Déu. Va aprofundir per això especialment en el llibre del Zohar, el volum central de la càbala escrit en arameu i atribuït a Shimon bar Yojai en el segle II, tot i que hi trobareu teories per triar i remenar sobre l'origen com en tot el que envolta la càbala.

El fet és que el hassidimisme nascut a Ucraïna va captar ràpidament fidels, especialment jueus de les classes més modestes, i en tot el món d'influència russa. I ha arribat fins als nostres dies amb melodies memorables i també s'ha conegut en la versió fílmica de la branca novaiorquesa més intransigent, difosa a la sèrie Unorthodox. El món ortodox té grans intèrprets musicals que beuen dels orígens a Ucraïna, i potser els més importants en l'actualitat són Arele Samet i Yisrael Adler, que es poden escoltar en els següents vídeos amb dos estils quasi antagònics tot i que tots dos cantants són polifacètics.

La mítica pel·lícula El violinista a la teulada, dirigida per Norman Jewison i basada en un musical de Broadway que tenia el mateix títol, narra com era vida d'un poble jueu d'Ucraïna a finals del segle XIX i principis del XX. Va ser la pel·lícula més taquillera del 1971, l'any que es va estrenar, gràcies a les seves cèlebres cançons asquenazites. El film descriu com era un shtetl, un poble asquenazita ucraïnès d'abans de l'Holocaust com els que hi havia per tot l'Imperi rus. El poble es diu Anatevka i a la història hi apareix també un jueu bolxevic que arriba de Kíiv. Els jueus, des dels assimilats als més ortodoxos, viuen a la localitat ucraïnesa com un violinista a la teulada, en un difícil equilibri amb les autoritats imperials. És una sensacional metàfora.

Passant unes dècades més endavant, durant l'ocupació nazi es van produir a Ucraïna veritables massacres de jueus, de les més monstruoses d'Europa. A Babi Yar, als afores de Kíiv, els nazis alemanys van massacrar l'any 1941 més de 33.000 jueus, al lloc on actualment s'aixeca un memorial, que l'últim dia de febrer va quedar afectat per un atac de míssils russos a la guerra. Una quarta part dels jueus assassinats en l'Holocaust eren d'Ucraïna.

El 3 de maig del 1898, l'any de la independència de Cuba, va néixer a Kíiv Golda Meir, que ja no va viure aquestes mortaldats perquè la seva família va emigrar el 1906 als EUA, i des d'allà el 1921 van marxar cap a Israel per viure en un quibuts. Va participar en la independència d'Israel el 1948 i va ser primera ministra després de la mort sobtada del seu antecessor Levi Eshkol. Golda Meir va ser la primera ministra que va haver d'encaixar dos fets fonamentals de la història recent d'Israel: la massacre d'esportistes israelians a Munic el 1972 a mans de terroristes palestins, i la guerra del Yom Kippur el 1973, per la invasió de l'exèrcit egipci i sirià. En un primer moment, Israel va estar molt al límit de patir una derrota en aquest conflicte bèl·lic, però amb la crida dels reservistes es va recuperar.

Aquesta curta història d'Ucraïna acaba amb la figura del jueu Volodímir Zelenski, el primer ministre que ha esdevingut un heroi nacional per la forma com està conduint la defensa del país davant la invasió de l'exèrcit rus. Alguns comparen la seva estratègia amb la dels macabeus que es van enfrontar al segle II abans de Crist amb l'Imperi grec, i el van derrotar. De fet, van ser els fundadors de la guerra de guerrilles. L'avi de Zelenski va ser l'únic de 4 germans que no va morir a l'Holocaust. Dos anys després de la guerra va tenir un fill i 31 anys després va tenir un net, i ara aquest és el president en qui reposa l'esperança del país.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, al mur de les lamentacions de Jerusalem, el kótel maaraví (mur occidental) en hebreu | Aish Latino