Podria la lluita per Taiwan desencadenar una guerra nuclear? Sigui com sigui, Ucraïna sembla que ja no és l'únic lloc del planeta on podria produir-se un conflicte nuclear d'aquestes característiques. En les últimes setmanes, s'està parlant cada vegada més de la possibilitat que Rússia pugui detonar armes nuclears sobre Ucraïna. Sense anar més lluny, fa només uns dies Polònia va demanar guardar armes nuclears dels Estats Units. Tot plegat, passets endavant per provar la paciència de Putin? Poc després s'ha sabut que Bielorússia i Rússia han acordat desplegar tropes de manera conjunta. I és que el mes de febrer passat, Bielorússia va abandonar el seu estatus de país no nuclear. I això vol dir que Rússia podria fer servir aquest país per emmagatzemar-hi armes nuclears. 

👤 L'ambigüitat de la Xina sobre la guerra a Ucraïna continua: ara demana diàleg

👤 Estranyes protestes a la Xina abans del congrés del Partit Comunista: què està passant?

❌ Bielorússia abandona el seu estatus de país no nuclear: quines implicacions té
 

Es creu, doncs, que és possible que amb l'enviament massiu d'armes cada vegada més potents a Ucraïna per part dels EUA, les forces russes acabin patint més les conseqüències i l'amenaça d'emprar armes d'aquest tipus passi a ser una realitat. Si fos així, la guerra d'Ucraïna podria, és clar, agafar una altra dimensió.

Armes nuclears en una possible guerra a Taiwan?

Malgrat tot, Ucraïna ja no és l'únic punt conflictiu del planeta en aquest sentit. Taiwan podria ser considerat l'altre punt calent. Els EUA i la Xina estan participant en maniobres militars cada vegada més provocatives i també hi ha un risc creixent que els moviments de les dues superpotències puguin desencadenar en un conflicte nuclear, segons assenyala un article de The Nation. 

Per ara, ni les autoritats xineses ni tampoc les nord-americanes han amenaçat de manera explícita de fer servir aquest tipus d'armament. Però les relacions no passen pel millor moment i són més aviat tenses. L'última vegada que el president xinès, Xi Jinping, i el president dels EUA, Joe Biden, van parlar per telèfon, el xinès va dir-li que no permetés que la presidenta de la Cambra de representats, Nancy Pelosi, visités l'illa. Tot i que quatre dies després es va dur a terme la visita. 

Després d'aquesta reunió, la Xina va disparar 11 míssils balístics a aigües properes a l'illa. Molts creuen, tal com ressalta l'article, que el bombardeig pretenia ser una demostració de la capacitat de Beijing per atacar vaixells de guerra dels EUA que es trobessin a la zona i que poguessin dirigir-se fins a Taiwan en cas de bloqueig o bé d'invasió a la Xina. Però no es va quedar aquí. Uns dies després, la Xina va enviar més bombardejos amb capacitat nuclear, just al límit informalment prèviament respectat entre la Xina i Taiwan. 

De moment, Washington s'ho mira de reüll. No ha desplegat encara obertament armament amb capacitat nuclear d'una manera tan descarada prop del territori xinès. Certament, però, ha enviat portaavions i vaixells de guerra amb míssils guiats a la zona, fet que indica la seva capacitat per llançar atacs al continent, en cas que es compliqui l'assumpte i es desencalli una guerra.  Així, tot fa pensar que el missatge implícit de les dues superpotències és que una guerra nuclear seria possible. Malgrat tot, els mitjans nord-americans no hi posen tant d'èmfasi com en la possibilitat de guerra nuclear a Ucraïna. 

Taiwan no vol una guerra

Taiwan, però, no vol ni sentir-ne a parlar: la guerra entre Taiwan i la Xina "absolutament no és una opció". Així ho ha manifestat aquest dilluns la presidenta de Taiwan, Tsai Ing-wen, al mateix temps que ha posat de manifest la seva voluntat de parlar amb Beijing i també s'ha compromès a reforçar les defenses de l'illa, fins i tot amb míssils de precisió. 

Un conflicte entre ambdós països podria fàcilment arrossegar els Estats Units, Japó i probablement més països del món, destaca el mateix portal. Per tant, que hi hagi un conflicte obert no interessa ni a la Xina, ni tampoc a la resta de països. I és que a més de crear una disputa d'aquestes característiques, l'economia global es veuria molt perjudicada, sobretot la posició dominant de Taiwan, que fabrica semiconductors, que es fan servir per a tot: des de telèfons intel·ligents, fins a avions de combat.

 

Imatge principal: avions, amb fum dels colors de la bandera del país, per la celebració de la festa nacional de Taiwan, el passat dia 10 d'octubre / Efe