El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha afirmat aquest dijous que una congelació de la guerra només beneficiaria Rússia, que, ha asseverat a Estònia, experimenta un dèficit de míssils i municions i ha perdut la majoria de les forces més experimentades. En una conferència de premsa conjunta amb el president d'Estònia, Alar Karis, Zelenski ha dit que "una pausa al camp de batalla no és un cessament de la guerra, no conduirà a la pau i només beneficiarà Rússia".
El mandatari ha destacat que Rússia compra drons i míssils a l'Iran i Corea del Nord i ha començat a notar les sancions i, per tant, un dèficit d'armes i equips. Aquesta situació s'ha donat "no gaire ràpid, però està passant", ha assegurat.
Rússia està mobilitzant presoners
Zelenski ha afegit que Rússia ha perdut "la columna vertebral" de les seves millors forces i estava mobilitzant presoners. Karis va dir que Estònia es va comprometre a aportar 1.200 milions d'euros en ajuda de defensa a Ucraïna en el període 2024-2027. El president estonià ha recalcat que el seu país es troba entre els Estats membres de la Unió Europea (UE) que treballen en una legislació que permetria la confiscació d'actius russos i el seu ús per a la reconstrucció d'Ucraïna.
"Rússia ha d'assumir tota la responsabilitat per la seva destrucció. Els assassins russos han d'assumir tota la responsabilitat. Cal localitzar i confiscar tots els actius de Rússia com a contribució a la protecció global de la pau i com a exemple per a tots els agressors", ha subratllat per la seva part Zelenski.
Pel que fa a les informacions que afirmen que alguns països estan pressionant Ucraïna perquè busqui un alto el foc o converses de pau, el president estonià va dir que "la gent està fent temptejos extraoficialment", però que "la pau arribarà quan Ucraïna guanyi la guerra”. Zelenski ha arribat a Tallin dimecres a la nit en un avió ucraïnès procedent de la capital lituana, Vílnius, en el marc d'una gira pels tres països bàltics que aquest mateix dijous també el portarà a Letònia.
El polèmic projecte de llei ucraïnès per reclutar soldats
Dies complicats a Ucraïna en la seva guerra contra Rússia. La manca de perspectives que la guerra acabi aviat ha obligat les autoritats ucraïneses a buscar més soldats entre la població masculina, amb mesures de reclutament forçat molt debatudes que ara s'intenten clarificar amb la nova llei sobre mobilització que prepara el Parlament. Tot just aquest dimarts, el ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, ha estimat aquest dimarts que el 2023 l'exèrcit d'Ucraïna va patir més de 215.000 baixes, en intervenir en una reunió amb alts comandaments de les Forces Armades de Rússia.
El nou projecte de llei presentat pel govern aquest mes de desembre estableix terminis i condicions concretes perquè tots els homes ucraïnesos en edat militar, inclosos els que resideixen a l'estranger, es registrin als centres de reclutament, de manera que puguin ser cridats a files si no estan exempts per motius mèdics. La versió inicial del projecte proposa sancions per als que no compleixin –que inclouen multes, penes de presó i limitacions de drets com rebre ajuts públics, efectuar certes operacions comercials o obtenir el permís de conduir–. Diversos diputats han avançat que les mesures més dures seran eliminades de la versió final de la llei, després que hagin estat criticades per entrar en conflicte amb els drets constitucionals per experts en drets humans i el mateix Defensor del Poble.