Ucraïna s'ha ofert a acceptar ser neutral si rep garanties de seguretat per part d'Occident, abandonant, això sí, les aspiracions d'unir-se a l'OTAN. Però aquests moviments requereixen esmenar la constitució o un referèndum, tot i que cap d'aquestes coses es pot fer en temps de guerra, segons diuen els analistes. Què és la neutralitat? Tal com indica el dret internacional, un país neutral vol dir que no interfereix en situacions de conflicte armat internacional que involucri a altres parts bel·ligerants. I tampoc pot permetre que una part bel·ligerant faci servir el seu territori com a base d'operacions militars, prengui partit o subministri equipament militar.
El que sembla clar és que Ucraïna cada dia té més coll avall que no podrà unir-se a l'OTAN. De fet, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va reconèixer el passat 15 de març que el país no podia unir-se a l'OTAN. "Hem sentit durant anys que la porta està oberta, però també sentim que no ens hi podem unir. Aquesta és la veritat que reconeixem molt", va dir. Uns comentaris que van ressonar com un abandonament a les aspiracions de l'OTAN d'Ucraïna.
Què implica renunciar a l'OTAN?
Aquest dimarts, es van reprendre de nou les converses de pau a Turquia. En aquest context, els ucraïnesos han dit que Kíiv estava llesta per acceptar la neutralitat si, sota un acord internacional, estats occidentals com els EUA, França i Gran Bretanya brindaven garanties de seguretat vinculants. Malgrat tot, no és tan fàcil com sembla. Les aspiracions d'Ucraïna per unir-se a l'OTAN estan escrites a la Constitució del país, que no pot ser rectificar amb la llei marcial –vigent actualment– ni durant l'estat d'emergència.
Un home fuma al costat del que queda de casa seva, a la regió de Kíiv / Efe
Per tant, qualsevol canvi requeriria canviar la constitució i això vol dir una aprovació de 300 dels 450 legisladors en dues sessions parlamentàries separades i després ser validada per la cort institucional, tal com recullen diverses agències. Segons una enquesta realitzada per Rating a principis de mes, de la que es fa ressò el The Guardian, un 44% dels ucraïnesos sent que el seu país hauria d'unir-se a l'OTAN. Aquest fet representa una caiguda de dos punts respecte a l'enquesta duta a terme el mes de febrer, abans que comencés la invasió russa. Al voltant del 42% creu que Ucraïna hauria de continuar cooperant amb l'OTAN, però no unir-s'hi.
Els negociadors ucraïnesos a Turquia han comparat el dimarts les garanties de seguretat que volen amb el famós article 5 del tractat de l'OTAN, on els membres acorden defensar-se els uns als altres en cas d'agressió militar. Concretament, l'article constata que un atac contra un dels aliats es considerarà un atac contra tots els aliats.
Dia 35 de la invasió russa a Ucraïna
En aquest context, comença el trenta-cinquè dia d'invasió russa d'Ucraïna: occident analitza els moviments de tropes russes per saber si es compleix el que Moscou ha anunciat aquest mateix dimarts a Istanbul: alleugeriment de l'assetjament a les ciutats ucraïneses de Kíiv i Txernígov. Però fins ara hi ha dubtes. L'Estat Major de l'exèrcit ucraïnès creu que les tropes russes s'estan reagrupant per centrar els seus esforços a l'est del país i que la “crida retirada de tropes” pot ser una rotació de determinades unitats. Per la seva banda, el Pentàgon ha afirmat que Rússia ha mogut "un nombre petit" d'unitats a l'última jornada a les proximitats de Kíev i ha descartat que es tracti d'"una retirada real", ja que manté "la vasta majoria" de les seves tropes allà.
Imatge principal: un soldat mira amb uns prismàtics al costat d'unes barricades a Mikolàiv / Efe