Aquest dilluns, 24 de febrer, fa tres anys que Rússia va iniciar la invasió a gran escala d'Ucraïna. Una data que coincideix amb una primera ronda de negociacions entre els EUA i Rússia, de la qual, per ara, tant Kíiv com la Unió Europea. Tot i que el president dels EUA, Donald Trump, el culpa directament de la guerra, el líder ucraïnès Volodímir Zelenski, assegura de manera rotunda que no acceptarà cap acord sobre el seu país sense comptar amb ells i a l'esquena dels seus aliats europeus.
Al llarg d'aquests més de mil dies de guerra, les forces ucraïneses han demostrat una notable capacitat de resistència gràcies al suport militar d'Occident, malgrat la clara superioritat russa en homes i armament. De fet, Rússia compta ara també amb soldats nord-coreans, segons han confirmat diverses vegades des d'Ucraïna i des de Corea del Sud. Per altra banda, el cost de la guerra, però és alt. Segons les dades de l'ONU, a Ucraïna han mort 12.654 civils, 673 nens; mentre els ferits pugen a 29.393.
Tot i el cansament i la incertesa sobre la guerra, els soldats ucraïnesos entrevistats per Efe continuen decidits a lluitar davant de l'amenaça existencial russa, convençuts que és el correcte de fer per no perdre el seu país i esperançats que Europa no els doni l'esquena. Els soldats admeten sentir-se cansats. Nous tipus d'avions no tripulats estan redefinint constantment el conflicte i els dos països estan immersos en una carrera per treure avantatge a l'enemic.
Ucraïnesos que no saben on anar
Després de tres anys de guerra, les autoritats i les ONG ucraïneses treballen amb els seus socis internacionals per atendre els nous desplaçats, alhora que s'esforcen per continuar cobrint les necessitats dels qui van deixar fa temps casa seva i no tenen mitjans propis per començar una nova vida per si mateixos. "Milions de persones han estat vivint desplaçades durant anys, i les més vulnerables viuen en residències col·lectives des de fa gairebé tres anys, ja que no tenen cap altre lloc on anar", explicava a Efe Elisabeth Haslund, responsable de comunicació d'ACNUR a Ucraïna.
A aquests desplaçats se'ls han sumat des de l'estiu 205.000 més. “Molts dels nous evacuats i desplaçats són extremadament vulnerables, sovint gent gran, persones amb discapacitats o mobilitat reduïda i amb diferents problemes de salut”, explica Haslund sobre un fenomen que afegeix pressió al sistema de suport del qual forma part l'ACNUR. En un antic hospital de la ciutat de Dnipró, a Ucraïna central, l'ONG ucraïnesa Oceà de Bondat opera amb suport d'ACNUR i de l'ONG Right to Protection una de les 1.600 residències col·lectives distribuïdes per Ucraïna que allotgen en aquests moments prop de 80.000 desplaçats interns.
Més de 2.200 atacs en instal·lacions sanitàries en 3 anys
En tot aquest temps, des que Rússia va començar la invasió a gran escala, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha documentat més de 2.200 atacs a instal·lacions sanitàries ucraïneses, el més recent contra una clínica infantil a Odessa (sud), va assenyalar aquest divendres l'agència sanitària. "No són només edificis, sinó vides interrompudes, cures sanitàries que no es poden prestar, i una immensa pressió per a treballadors de la salut exhausts però que segueixen operant 24 hores al dia i set dies a la setmana", va assenyalar en roda de premsa el representant de l'OMS a Ucraïna, Jarno Habicht.
Rússia i els EUA negocien la pau a Ucraïna sense ella
La pau a Ucraïna no ha estat mai tan lluny ni tan a prop, ja que Rússia i els Estats Units van celebrar aquesta setmana la primera ronda de negociacions directes en tres anys de guerra, però a l'esquena d'Ucraïna i els seus aliats europeus, que van reaccionar indignats. "Estem negociant amb èxit el final de la guerra amb Rússia, cosa que tots admeten que només 'TRUMP' i l'Administració Trump poden fer", va afirmar el president dels EUA, Donald Trump, després de les negociacions celebrades dimarts a la capital saudita, Riad. El catalitzador va ser la conversa telefònica mantinguda el 12 de febrer entre Trump i el president rus, Vladímir Putin, que van acordar negociar la fi del conflicte.
El Kremlin, en aquest sentit, va aconseguir el que volia, dialogar sense intermediaris amb representants de la Casa Blanca. Només va ser el primer contacte, però el procés de normalització ja ha començat, cosa que repercutirà també en la situació a Ucraïna. Russos i nord-americans reconeixen que "el camí serà llarg", però ja han decidit crear "aviat" equips de treball per iniciar les negociacions de pau, que inclouran inevitablement una ràpida reunió entre Putin i Trump.
"Es va fer un pas molt, molt important cap a la creació de les condicions necessàries per a un arranjament pacífic", destacava Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin. De moment no se saben els principals punts a debatre, tot i que la premsa propera a la Casa Blanca va informar sobre la possibilitat d'un alto el foc abans de la signatura d'un tractat de pau i la necessitat que Kíiv convoqui eleccions, ja que el mandat de Zelenski, segons Moscou, va expirar el maig passat. Rubio simplement va al·ludir que "hi haurà algun debat sobre el territori" –Washington ja va descartar que Ucraïna torni a les fronteres del 2014– i un altre sobre "garanties de seguretat", encara que Moscou rebutja categòricament l'ingrés ucraïnès a l'OTAN.
Paral·lelament, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, que era a l'Orient Mitjà, va cancel·lar a l'últim moment el seu viatge a Aràbia Saudita. "No hem d'oblidar mai que Rússia està governada per mentiders patològics. No s'hi pot confiar i cal pressionar-los", va afirmar. Amb tot, alhora que va rebutjar la proposta de Trump que els EUA explotin la meitat dels recursos naturals d'Ucraïna, el líder va dir que Kíiv no acceptarà el resultat de cap negociació en què no participin els seus representants. "No es poden prendre decisions sense Ucraïna sobre com acabar la guerra a Ucraïna", va asseverar, a la qual cosa Putin va respondre que "ningú exclou Ucraïna del procés".
Què passa als territoris ocupats?
Paral·lelament, sobre el terreny la situació és una altra. Els habitants dels territoris ucraïnesos ocupats per Rússia s'enfronten a l'amarga disjuntiva de fugir o adaptar-se a una nova realitat mentre s'intensifiquen les polítiques de rusificació i s'esvaeixen les esperances que Ucraïna vaig recuperar el control. La pressió sobre la població local perquè accepti un passaport rus ha augmentat; els qui es neguen corren el risc de ser deportats, i ja se n'ha restringit l'accés a la sanitat, l'ocupació i la propietat.
La família es comunica a través del front per canals en línia i evita parlar de temes delicats per por de ser “escoltada” pels russos. Rússia utilitza tant els diners com la violència per guanyar-se la lleialtat i posar fi a la dissidència, expliquen alguns testimonis a Efe. Els salaris i les pensions de l'Estat són relativament generosos, però ningú no es pot sentir segur al 18% del territori ucraïnès sota control rus.
Molts accepten "les almoines" de Rússia i estan segurs que les coses seguiran igual, explicava a Efe una jove refugiada d'un poble a la regió de Lugansk capturat el 2022. Hi continua havent molta gent "proucraniana". Alguns tenen cura dels seus familiars malalts o jubilats, molts temen l'ardu viatge de diversos dies fins al territori controlat per Ucraïna o estan desanimats per l'escàs suport estatal allà.
"Els que encara tenen l'esperança que tot torni a ser com abans (de la invasió) són els que pitjor s'ho passen", afegeix, assenyalant que els seus parents poques vegades surten de casa per evitar deprimir-se. La presència russa és asfixiant; el menor indici d'opinions proucraïneses pot ser extremadament perillós, indica.
Tot i que continuen els combats, el ferri control rus sobre el flux d'informació i la manca de perspectives clares d'alliberament fan que molts als territoris ocupats se sentin abandonats. Malgrat tot, els moviments de resistència no violenta segueixen actius tot i els riscos. 'Llaç Groc', una organització pro ucraïnesa, publica regularment a Internet fotos de petites banderes ucraïneses blaves i grogues que col·loca en llocs públics de Crimea i altres territoris. El seu objectiu és recordar als invasors que no són benvinguts i dir a la població local que no ha estat oblidada. Kíiv admet que actualment no té mitjans per recuperar les seves terres per la força, mentre que molts temen la destrucció que podria comportar allà un empitjorament dels combats.