Sisè dia de guerra. Així com l'Stefan no va poder arribar a Kíev perquè quan va començar la invasió russa a Ucraïna es va tancar l'espai aeri, en Bohdan* només pensava a fugir de la capital del país. En conversa amb ElNacional.cat, explica que no "és una bona representació dels ucraïnesos". La seva empresa l'ha ajudat a sortir de Kíev i ara és en un hotel prop de Romania amb uns 200 treballadors companys seus. "Visc amb la meva xicota, a Kíev. El matí va començar quan el meu pare em va trucar dijous. Ell viu al centre del país i va sentir alguns sorolls, com d'explosions. No m'ho podia creure i vaig obrir Twitter", comenta. "Vam agafar quatre coses, tot molt de pressa, el més ràpid que vam poder per marxar".

Aleshores començava un camí dur, llarg i complicat. En Bohdan i la seva xicota van anar a buscar la parella del seu millor amic, a l'altra banda de la ciutat. El seu amic havia anat a Turquia per feina i explicava que abans de marxar li havia dit que, si passava alguna cosa, l'ajudessin. "L'objectiu era anar on és la meva família, al centre del país, però ja per creuar la ciutat, un trajecte que dura uns 45 minuts vam tardar 12 hores", relata. "Vam conduir moltes hores i en un moment donat, vam intentar omplir el dipòsit. Sort que ho vam fer. Dues hores de cua, però va ser una bona decisió perquè més tard va ser impossible d'aconseguir". Després de moltes hores van aconseguir arribar a casa dels seus pares on amb la seva parella pensaven què podien fer. "Primer vam pensar a quedar-nos allà i veure com evolucionava la situació".

La idea era intentar travessar la frontera, però estava tancada. "Vam decidir intentar creuar-la igualment. Mai no he tingut una arma a les mans i no soc un guerrer". En aquest sentit, insisteix que van intentar amb la seva parella travessar la frontera. "Soc informàtic, si hi ha internet puc treballar". Finalment, no van poder sortir del país. "Quan estàvem de camí, van enviar un missatge que la frontera estava tancada per als homes de 18 a 60 anys. I, per tant, no podia sortir". Bohdan explica que fa setmanes hi havia uns cursos per a civils per formar-se, per aprendre a fer servir una arma. "Molts homes s'han apuntat a grups de defensa, però hi havia prou gent a l'armada i pels grups de defensa. Ja no necessitaven més gent i tampoc ara. Tinc molts missatges d'amics que s'hi volien unir, hi havia llargues cues de gent".

Aïllat prop de la frontera

"Quan anàvem cap a Romania, vaig parlar amb uns companys de feina. L'empresa va reservar un hotel per als treballadors i vam anar cap allà. Quan hi ha internet puc treballar". Bohdan s'emociona durant la conversa. "No en parlem de tot això amb ningú, és que és molt dur".

"La majoria dels meus amics han marxat. El meu germà era fora de vacances, a Madrid, primer era per a quatre dies. Ara, ella és a Polònia i ell estava anant cap a Lviv per afegir-se a un dels grups de defensa", constata. "No sé com està, no hi he pogut parlar, la majoria de carreteres estan destruïdes. He intentat dir-li que no era bona idea anar cap allà, però no sé què farà, hi ha molta desesperació". 

"Estic en comunicació amb amics de Kíev que quan sonen les sirenes han d'anar corrents cap als refugis o metro. Estem molt informats, hi ha molta coordinació a través de xarxes socials". Torna a emocionar-se. Les paraules es queden curtes. 

De moment, no sap massa què farà ni què passarà. Tenen hotel fins a finals de setmana. Després potser tornen –ell i la seva parella– cap a casa dels seus pares. Ara per ara, ella no ha volgut marxar cap a Romania, ha preferit quedar-se. "Ara tenim el dipòsit ple, almenys, podem moure'ns", diu esperançat.

 

*Bohdan ha volgut donar el seu nom real per a l'article, però les regions per les quals ha passat, hi és o té intenció d'anar-hi, així com la feina que realitza han estat omeses, per raons de seguretat

 

Imatge principal: refugiats ucraïnesos a Polònia / Efe