Les autoritats europees no han dubtat en condemnar el cop d'estat militar a Birmània i la detenció de diversos membres de l'executiu, entre ells la Consellera d'Estat i Premi Nobel de la Pau Aung San Suu Kyi. L'Exèrcit ha frustrat el primer dia de legislatura després de les eleccions del passat novembre.
Des de Brussel·les, la presidenta de la Comissió europea, Ursula von der Leyen, ha exigit la restauració del "govern civil legítim" de Birmània aquest matí. Aquest sentiment ha ressonat dins la Unió Europea, on altres alts càrrecs també han fet públic el seu rebuig pel cop militar. El president del Consell Europeu, Charles Michel, ha reclamat per Twitter l'alliberament dels membres del partit governant Lliga Nacional per la Democràcia (LND).
Per la seva part, Josep Borrell, com a Alt Representant per la Política Exterior, ha demanat respecte pels "resultats electorals i la constitució," fent públic el suport de la UE per "la gent de Birmània".
Detenció de Suu Kyi
Les reaccions dels càrrecs europeus arriben després de la detenció de la líder de facto Aung San Suu Kyi i de gran part de l'executiu aquest matí. Segons el canal Myawaddy News, el cop ha estat encapçalat per Myint Swe, el fins ara vicepresident que va ser nomenat pels militars d'acord amb l'actual Constitució. Avui s'ha autoanomenat president junt amb el cap de les Forces Armades, Min Aung Hlaing, qui assumirà el control de les autoritats.
Les mostres de rebuig pel cop d'estat s'han estès ràpidament fins a Bangkok, Tailàndia, amb la concentració de diversos protestants davant l'ambaixada birmana. La protesta ha estat encoratjada per les declaracions de Suu Kyi a Facebook, on ha demanat a la població que "resisteixi amb fermesa". En el comunicat, la líder denúncia les accions de l'Exèrcit i demana a la població que "protesti contra el cop fet pels militars".
L'Exèrcit ha pres el control del parlament, bloquejant la primera sessió de la legislatura prevista per aquest dilluns. El partit de Suu Kyi, va sorgir com a gran guanyador de les eleccions del 8 de novembre de 2020, unes eleccions que no van estar exemptes de controvèrsia. El Partit de la Solidaritat i el Desenvolupament de la Unió (USDP), format l'antiga junta militar, va acusar LND de suposades irregularitats durant les eleccions, cosa que la Comissió Electoral va desmentir.