La Unió Europea continuarà ajudant la guàrdia costanera de Líbia malgrat "les violacions generalitzades i sistemàtiques" de drets humans que pateixen les persones migrades i refugiades al país. Recentment, una missió independent de l'ONU ha alertat que aquests maltractaments podrien ser considerats "crims contra la humanitat", però Brussel·les no s'ha plantejat suspendre l'entrega d'equipament a les autoritats líbies perquè "no hi ha un vincle directe entre fer operatiu un vaixell per salvar persones i els abusos que estan passant als centres de detenció". En aquest context, els 'vaixells per salvar persones' impedeixen que els migrants que arriben d'arreu del continent africà continuïn la seva ruta migratòria cap a l'Europa continental a través del mar Mediterrani. 

"Ajuda"

Les violacions, assassinats, abusos i tràfic de persones són un fet comú a Líbia. Recentment, una batuda perpetrada en un assentament de migrants a Gergaresh, a uns 12 quilòmetres de la capital Trípoli, va resultar en la detenció d'uns 5.000 homes, dones i infants amb un ús de la força desproporcionat, que va deixar almenys un mort i cinc ferits. Els detinguts van ser amuntegats en cel·les, sense gairebé menjar ni aigua.

Malgrat els potencials crims contra la humanitat alertats per l'ONU, el bloc comunitari ha considerat que "aturar l'ajuda no aturarà els abusos", provant de normalitzar així la seva col·laboració amb l'estat africà. Però l'informe de les Nacions Unides sobre el terreny sí que va detectar una relació entre les autoritats costaneres i la violació de drets: "Aquest informe documenta en particular el patró d'intercepcions per part de la Guàrdia Costanera Líbia per garantir que el desembarcament es produeixi a Líbia, i el patró associat de detenir migrants en centres de detenció (...), on s'enfronten a condicions intolerables calculades per causar patiment i el desig d'utilitzar qualsevol mitjà per escapar, inclús pagant grans quantitats de diners a les milícies, bandes criminals i traficants que tenen vincles amb l'estat i es beneficien d'aquesta pràctica", recull l'informe elaborat pels experts independents, publicat a principis d'octubre.

En altres paraules: a la pràctica, la retenció de persones migrades al país no és efectiva i a més converteix la seva desesperació en un negoci rendible i extremadament perillós. Per la seva banda, els europeus s'han rentat les mans, i han assegurat que no financen directament els guàrdies costaners libis, sinó que només proporcionen "equipament relacionat amb operacions de recerca i rescat al mar". Una ajuda que veuen "crucial" per salvar vides. Anteriorment, també havien proporcionat entrenament per fer les operacions i "conscienciació sobre els drets humans".

Borrell ho admet

Des del Servei d'Acció Exterior de la UE que dirigeix Josep Borrell, reconeixen que "l'ús excessiu de la força" contra els migrants i demandants d'asil en els centres de detenció de Líbia és "una greu violació dels drets humans". Per això, reclamen a les autoritats del país que investiguin els abusos: "No hi pot haver impunitat". Així i tot, la UE no es planteja deixar d'enviar "ajuda" per aquests abusos. El bloc comunitari ha defensat que els seus esforços a Líbia estan centrats a resoldre el conflicte que viu el país. Així, fonts europees consideren "naïf" pensar hi pot haver "millores considerables" en el tracte que es dona als refugiats a Líbia si no hi ha pau i estabilitat. A curt termini, aturar l'arribada de persones a les costes europees de qualsevol de les maneres és l'interès europeu que protegeix Líbia, de la mateixa manera que ho fan els tractes amb Turquia. 

 

Foto principal: el ministre d'Afers Exteriors de la UE, Josep Borrell / Europa Press