Brussel·les ofereix al govern de Boris Johnson eliminar el 80% dels controls fronterers post-Brexit als productes agroalimentaris que arribin a Irlanda del Nord des de Gran Bretanya. Una proposta que solucionaria les disputes entre el Regne Unit i la Unió Europea que van sorgir quan les dues parts van acordar establir controls duaners entre els territoris en fer-se efectiva la sortida de la UE. 

Un gest per intentar evitar una guerra comercial, que es concreta en la proposta de la Comissió Europea (CE) de retallar dràsticament els controls oficials pel menjar i bestiar que entrin a Irlanda del Nord des del Regne Unit. Per la resta de mercaderies, l'executiu europeu planteja "simplificar" la paperassa duanera reduint a la meitat la documentació necessària. 

Facilitar la implementació del protocol, sí; renegociar-lo, no

Amb tot, Brussel·les s'obre a negociar, però insisteix que no es renegociarà el Protocol sinó que es limitaran a suggerir mesures que facilitin la "implementació" de l'acord, que va entrar en vigor a principis d'aquest any i estableix que Irlanda del Nord continua vinculada al mercat únic comunitari.

Per tant, les mercaderies que es mouen entre aquest territori i de la resta del Regne Unit han de passar controls. D'aquesta manera, s'aconsegueix que no hi hagi una frontera física entre Irlanda del Nord i Irlanda, país membre de la UE.

Londres contra el protocol 

Els britànics es van posicionar obertament en contra el protocol i, de fet, el van derogar en 3 ocasions. També es mostraven crítics amb els procediments d'infracció oberts per la Comissió Europea arran de l'incompliment continuat del protocol per part del govern britànic i amb la supervisió del Tribunal de Justícia Europeu (TJUE). 

La Comissió Europea (CE) recordava que el TJUE és necessari perquè Irlanda del Nord segueixi tenint accés al mercat comunitari de la UE, que és el que es va acordar en el Protocol d'Irlanda del Nord. Això, al seu torn, garanteix que la frontera entre Irlanda del Nord i la República d'Irlanda segueixi sent invisible, un fet necessari perquè així es va establir a l'Acord de Divendres Sant de 1998, que va posar fi a tres dècades de conflicte violent. 

Futur incert

Però arran del Brexit, les pors per l'increment de les taxes, el desabastiment a les botigues i la pressió dels nord-irlandesos unionistes (alguns dels quals es van retirar de l'acord de pau) han portat al govern de Johnson a ajornar la seva aplicació fins a tres vegades. 

Imatge principal: El vicepresident de la Comissió Europea Maros Sefcovic, durant una roda de premsa a Brussel·les / ACN