La Unió Europea ha proposat sancionar els colons israelians de Cisjordània i endurir les sancions contra Hamàs, en un Consell d'Exteriors celebrat aquest dilluns. "Jo crec que ha arribat el moment de passar de les paraules als fets i deixar de dir que estem preocupats, que ho estem, i que condemnem, que ho fem, i passar a prendre les mesures que podem prendre respecte als actes de violència contra les poblacions palestines a Cisjordània", ha afirmat el cap de la diplomàcia comunitària, Josep Borrell, en una roda de premsa després de la reunió dels ministres d'Exteriors de la UE.
L'alt representant per a Afers Exteriors del bloc comunitari ha subratllat que ja s'han produït "massa actes de violència" i "massa morts, sobretot després del 7 d'octubre". En aquest context, Borrell ha assegurat que ja "treballen per imposar sancions contra colons extremistes". "Farem una proposta als estats membre en aquest sentit, seguint l'exemple dels Estats Units (que ja han adoptat sancions contra colons violents) i fent servir el nostre marc general per defensar els drets humans", ha indicat.
Sense oposició amb Hamàs, sí amb els colons
Pel que fa a Hamàs, cal recordar que ja està a la llista de la UE d'organitzacions terroristes. Però el cap de la diplomàcia europea ha explicat que ha proposat seguir amb l'actuació contra el grup islamista, mitjançant l'adopció de més mesures restrictives. França, Alemanya i Itàlia ja s'havien mostrat a favor d'adoptar sancions, i aquest dilluns "no hi ha hagut cap oposició" a fer-ho. "Per tant, es plantejarà al Consell Europeu per a la seva aprovació", ha anunciat.
Més enllà de Hamàs, Borrell ha afirmat que "hi ha hagut països que també han assenyalat la importància d'actuar" contra "els actes de violència contra els palestins" a Cisjordània —una cosa que "les mateixes autoritats israelianes han qualificat també com a actes que fan servir el terror com a arma contra les poblacions civils"—. En aquest cas sí que hi ha hagut oposició i no hi ha hagut unanimitat, tot i que encara no s'ha presentat una proposta. Així, l'alt representant per a Afers Exteriors de la UE ha indicat que els seus serveis treballen en cooperació amb els estats membre per elaborar "una llista de persones conegudes per les seves activitats violentes i els seus atacs contra els palestins a Cisjordània". "Proposarem sancions contra ells en el marc dels nostres instruments al respecte, en defensa dels drets humans. I els estats membre decidiran si els sembla oportú adoptar aquestes mesures", ha conclòs.
Un document per estabilitzar Gaza
El ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, també ha intervingut després de la reunió d'aquest dilluns: "Hem estat d'acord en el fet que la política d'assentaments i la violència de Hamàs entorpeixen la pau i impedeixen la materialització de la política de dos Estats". Així, ha considerat que es tracta de "reforçar un règim de sancions" contra el grup islamista i que "s'ha plantejat la mateixa via per als colons violents".
Tot plegat es deriva d'un document d'opcions per a l'estabilització de Gaza que Borrell ha presentat als Vint-i-set de cara a "l'endemà" de la guerra i a favor d'una solució de dos Estats, "que tota la comunitat internacional demana i que de moment el govern israelià rebutja". D'aquesta manera, el cap de la diplomàcia europea ha criticat el govern israelià per la quantitat de víctimes civils, la destrucció d'edificis a Gaza i per la llum verda a la construcció d'altres 1.700 habitatges a Jerusalem Est, considerades "il·legals sota la llei internacional". També ha indicat que no hi pot haver un desplaçament forçós de la població de Gaza ni una ocupació israeliana de l'enclavament palestí. Aleshores, ha advocat per examinar com la missió europea en el pas de Rafah i la de suport policial a Ramal·lah poden contribuir a l'estabilització. Finalment, ha assegurat que la UE reafirma la continuació del seu suport financer a l'Autoritat Palestina perquè no hi ha cap mostra que estigui contribuint al terrorisme o alimentant l'odi.