Nova queixa de Brussel·les a Polònia arran de la mort d'una dona a qui es va negar la possibilitat d'avortar. L'Eurocambra ha reclamat al país polonès que aixequi les restriccions a l'avortament a través d'una resolució que exigeix que "es garanteixi l'accés a l'avortament segur, legal i gratuït". El text ha prosperat amb 373 vots favorables, 124 en contra i 55 abstencions i també demana a la resta d'estats membre "assistència" a les dones poloneses perquè tinguin la possibilitat d'avortar.

Aquest posicionament del Parlament Europeu arriba després de la mort d'una dona de 30 anys a Polònia perquè els metges van negar-li la possibilitat d'avortar i es van negar a aquesta opció mentre el fetus estigués viu. Aquesta notícia ha commocionat el país i els carrers de Polònia s'han omplert de protestes contra les restriccions que existeixen a la interrupció de l'embaràs.

De fet, aquestes restriccions són vigents a causa d'una resolució del Tribunal Constitucional polonès, que va declarar que era inconstitucional la llei del 1993 de Polònia relativa a les condicions que permetien la possibilitat per avortar. Amb aquesta resolució, la pràctica està molt més limitada al país.

Exigència a les multinacionals

Un altre dels acords que ha adoptat l'Eurocambra és una normativa que exigeix i demana una major transparència a les multinacionals. A partir d'ara, s'obligarà aquestes organitzacions a publicar els seus beneficis i els impostos que paguen a cada país de la comunitat, així com en aquells països que estan inclosos en la llista europea de paradisos fiscals. Una vegada estigui publicat al Diari Oficial de la Unió Europea, els governs disposaran de 18 mesos per implementar-la en les legislacions nacionals.

Els únics països que van votar en contra d'aquesta proposta quan es va debatre entre els 27 estats membres van ser Suècia i Xipre, en tant que la República Txeca, Croàcia, Irlanda, Malta i Luxemburg es van abstenir. La resta van votar-hi a favor i això permet que tiri endavant. 

És, de fet, una proposta que es va començar a plantejar l'any 2016 i que respon a l'objectiu, segons defensen els impulsors, d'evitar escàndols com els Papers de Panamà, els Papers de Pandora o la competitivitat fiscal entre els diferents països europeus. La mesura afectarà les empreses europees o filials de companyies estrangeres que facturin més de 750 milions d'euros nets a l'any. També caldrà que publiquin dades relatives als seus beneficis o pèrdues abans d'impostos, les taxes fiscals pagades o el nombre de treballadors que tenen.

 

Imatge principal: El Parlament Europeu, reunit a Estrasburg. Europa Press.