El context geopolític actual, marcat per una creixent bel·ligerància de grans potències mundials, ha dut la Unió Europea a decantar-se per invertir en preparar els països per a qualsevol mena d'atac o crisi que pugui amenaçar els seus ciutadans. Això passa per un augment en la despesa de seguretat, així com preparar els ciutadans civils ja sigui per una potencial guerra, ciberatacs, pandèmies o els efectes de la crisi climàtica. Per tal objectiu, Brussel·les demana a totes les llars europees que tinguin reserves d'aigua, medicaments, bateries i aliments per subsistir 72 hores. És una de les directrius de l'Estratègia de Preparació de la Unió, que presentarà l'Executiu comunitari dimecres.
L'esborrany d'aquesta directriu, al qual ha tingut accés El País, recull que la població europea ha d'estar preparada “per incidents i crisis intersectorials a gran escala, inclosa la possibilitat d'agressió armada, que afecten un o més estats membres”. “En un context d'augment dels riscos naturals i antropogènics, i de deteriorament de les perspectives de seguretat per a Europa, és urgent que la UE i els seus estats membres en reforcin la preparació”, es recull al text, que encara pot patir modificacions.
30 accions claus
Actualment, l'esborrany inclou 30 accions que passen des de la preparació civil en cas d'emergència a elements més tècnics com maniobres conjuntes i cursos especialitzats per a joves i adults. El to i el contingut d'aquest esborrany dibuixa una UE a la porta d'una emergència, militar o climàtica.
El text provisional d'aquesta proposta de directiva subratlla la importància de la solidaritat entre països. “La UE ha de ser capaç de desplegar tots els mitjans i actius disponibles en suport dels estats membres”, es recull al text, on s'afegeix: “Això podria incloure recursos militars posats a disposició pels països”.
L'origen d'aquesta proposta
El document, que es presentarà dimecres, està basat en un informe sobre preparació davant les crisis, elaborat per Sauli Niinistö, expresident de Finlàndia, un país amb una àmplia regulació i amb la preparació ciutadana més gran del continent en cas de crisi. Si bé Niinistö apostava per invertir un 20% del pressupost comunitari en la seguretat dels 27, Brussel·les no ha entrat en detalls sobre els fons relacionats amb aquesta proposta.
Des de fa temps, la Comissió apunta que cal un “canvi de mentalitat” de la ciutadania davant del canvi geopolític internacional i de l'amenaça que suposa la crisi climàtica al continent. “Europa no es pot permetre ser un simple observador”, es recull al text de l'estratègia. “En cas d'agressió armada, les forces armades requeririen suport civil per garantir el funcionament continu de l'Estat i la societat”, s'inclou en l'esborrany.