La Unió Europea (UE) ha aconseguit aquest dimecres tancar un acord sobre el pacte de migració i asil, amb el qual pretén endurir les condicions i gestionar de manera previsible i ordenada els fluxos d'immigrants al seu territori. "El Consell i el Parlament aconsegueixen un gran avanç en la reforma per millorar el sistema de migració i asil de la UE. S'ha aconseguit un acord polític sobre els cinc expedients del nou pacte de la UE sobre migració i asil", ha anunciat la presidència espanyola del Consell de la UE en el seu compte oficial en X.
Han fet falta dos dies i nits d'intenses negociacions per acabar de tancar els últims esculls del paquet legislatiu que la Comissió Europea va proposar l'any 2020. "És un moment històric", ha destacat en un vídeo publicat al seu compte d'X la comissària d'Interior, Ylva Johansson, mentre que el vicepresident comunitari Margaritis Schinas ha assenyalat en la mateixa xarxa social que la UE finalment ha aconseguit encaixar totes les peces després d'"un llarg camí" i que "Europa finalment està complint amb la migració".
S'haurà d'adoptar abans de les eleccions europees
L'acord tancat a primera hora d'aquest dimecres entre els representants de la presidència del Consell de la UE (que ostenta Espanya fins a cap d'any), el Parlament Europeu i la Comissió Europea, haurà de ser formalitzat i adoptat en el primer semestre de 2024, abans de les eleccions europees que se celebraran en els 27 països del club comunitari entre el 6 i el 9 del juny vinent.
Després que el Parlament Europeu renunciés a les quotes obligatòries d'acollida de migrants, les noves normes fixen un mecanisme voluntari de repartiment de migrants amb l'objectiu de redistribuir-ne almenys 30.000 l'any. En cas que un país rebutgi fer-ho, haurà de pagar una penalització de 20.000 euros per migrant rebutjat o donar al país en qüestió suport d'alguna altra manera.
El Pacte també inclou un procediment accelerat d'asil en frontera per tal de resoldre més ràpidament els casos amb poques possibilitats d'aconseguir protecció. Les noves normes preveuen un control i registre dels migrants que arriben a les fronteres comunitàries amb l'objectiu d'identificar-los ràpidament i que aquests ja no arribin al procediment d'asil en cas que es consideri que les raons al·legades per aconseguir protecció són infundades.
A banda de la identificació, també es faran proves sanitàries i de seguretat als migrants, així com impressions dactilars i es registraran a la base de dades Eurodac, la base de dades de la UE on es recullen les empremtes digitals per identificar migrants irregulars o sol·licitants d'asil. La reforma migratòria comunitària també aposta per impulsar acords amb tercers països per tal que impedeixin l'arribada de migrants a la UE. Se segueix així l'exemple d'acords com el de Turquia i Tunísia, un fet que pot impulsar la instrumentalització de migrants per part d'aquests països.
Una proposta que ve de lluny
Amb aquest acord, la UE tindrà el mecanisme de controlar les seves fronteres externes i reduir la pressió migratòria cap a la Unió Europea. Això inclou la protecció de fronteres, un mecanisme de control per a l'acollida de refugiats i el retorn de qui "no té dret a quedar-se a la UE". Es tracta d'un mecanisme que va començar a pensar-se l'any 2016, després de l'onada migratòria de més de dos milions de sirians que van aterrar a la Unió Europea.
La primera reforma la va proposar l'aleshores president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, però no va obtenir el suport dels estats de la Unió Europea. Sobretot a l'hora d'aplicar el principi de solidaritat i compartir les responsabilitats en l'àmbit de l'asil de forma justa. Quatre anys més tard, el setembre del 2020, l'actual presidenta de la Comissió, Úrsula von der Leyen, va intentar reactivar l'acord, que es basava a reforçar i integrar polítiques en matèria de migració, asil i gestió de fronteres.