El president de Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, han tornat a tancar la porta a mesures europees immediates per frenar el preu de l'energia. Després de la cimera europea en la qual s'ha abordat la qüestió, Von der Leyen ha insistit en la rebaixa d'impostos a llars vulnerables i empreses, mentre Michel ha remarcat que la "intenció no és fer creure" que les mesures europees en aquest àmbit tindran "un impacte demà". D'altra banda, la presidenta de la Comissió també ha rebutjat pagar cap mur per evitar l'entrada de migrants al bloc comunitari, com el que té la intenció de construir Polònia en la frontera amb Bielorússia.
Durant la discussió en la cimera, els 27 no han acordat cap mesura concreta per fer front a l'augment de preus de l'energia i han ajornat el debat fins al desembre. En lloc d'això, els caps d'estat i de govern de la Unió Europea s'han limitat a demanar a la Comissió Europea estudiar "certs comportaments" del mercat elèctric i del gas per valorar si cal "una regulació més gran".
Posicions dividides
En el debat energètic, els 27 també han instat l'executiu europeu a avaluar l'especulació en el sistema europeu de comerç de CO₂ i a tenir en compte la "diversitat i especificitat" dels diferents estats membre. Les conclusions de la reunió també demanen a la Comissió i al Consell estudiar "ràpidament" mesures a mitjà i llarg termini perquè el preu de l'energia sigui "assequible".
Els líders europeus han debatut durant cinc hores sobre com respondre a la crisi energètica. Les posicions estaven molt dividides perquè la crisi energètica no afectat els diferents estats per igual i hi ha diferents visions sobre què està fent augmentar el preu. Espanya o Grècia reclamaven accions immediates a nivell europeu, mentre Alemanya, els Països Baixos o els nòrdics consideren que l'increment de preus és temporal i no veuen necessari revisar el mercat energètic.
El cas de Polònia
Pel que fa al desafiament legal de Polònia després que el seu tribunal constitucional declarés la primacia de la constitució polonesa sobre el dret europeu, els líders europeus han rebaixat el to durant la cimera i han apostat pel diàleg. Tanmateix, han subratllat que hi ha instruments legals que es poden utilitzar en cas de considerar necessari.
Alemanya i França, i d'una manera més discreta Espanya i Itàlia, defensen ser prudents amb les mesures que es puguin adoptar contra Polònia. Altres líders, però, han demanat contundència davant el Polexit legal.
Migració i covid
En l'àmbit de la migració, i després d'un debat que s'ha allargat cinc hores, els 27 han condemnat la "instrumentalització" dels migrants en plena crisi amb Bielorússia, que des de fa mesos facilita l'arribada de migrants al bloc comunitari. A més, els líders han demanat a la Comissió mobilitzar finançament "urgentment" per a "totes les rutes migratòries en línia amb l'ambició augmentada de la Unió Europea.
Sobre la covid-19, una qüestió que els líders aborden en totes les reunions, els 27 han subratllat que cal "vigilar" les noves variants i fer front als "dubtes" sobre la vacunació per tal d'augmentar la taxa d'inoculació. A la Unió Europea gairebé el 75% de la població està completament vacunada, però a Romania, per exemple, la xifra a Romania es troba en el 37% i a Bulgària no arriba al 25%.
També subratllen la necessitat de preparar instruments per fer front a futures pandèmies i el "compromís" de "contribuir a la resposta internacional" a la covid-19 a través de "l'eliminació d'obstacles que impedeixen el desplegament de vacunes". "Això permetrà als estats accelerar la donació de vaccins als països més necessitats", remarquen en el text de conclusions.
Pla general de la cimera de líders europeus el 21 d'octubre del 2021 / ACN
Comiat a Merkel i Löfven
Aquesta cimera ha estat la darrera per al primer ministre suec, Stefan Löfven, que va dimitir a l'agost i deixarà el càrrec al novembre. Probablement també serà la darrera per a la cancellera alemanya, Angela Merkel, després que les negociacions entre els socialdemòcrates, els Verds i els liberals estiguin encaminades per formar govern en les pròximes setmanes. Merkel ha participat en 107 cimeres europees en els 16 anys a la cancelleria.
Com a comiat, el president del Consell Europeu, Charles Michel, ha fet un "tribut" als dos líders i s'ha mostrat un vídeo de record durant la trobada. Fonts europees apunten que Michel ha dirigit unes paraules a Merkel en què ha remarcat la "saviesa" de la cancellera en "moments complexos".
"Angela és un monument. El Consell Europeu sense ella serà com París sense la Torre Eiffel o Roma sense el Vaticà", ha dit Michel. "El teu comiat de l'àmbit europeu ens afecta políticament, però també ens omple d'emoció", ha afegit. Les paraules de Michel arriben després que els líders s'hagin fet una foto de família aquest dijous pel comiat de Merkel. Sobre Löfven, el president del Consell Europeu ha remarcat el seu "compromís amb el progrés social". "Tens conviccions molt sòlides i humanes i sempre has estat respectuós", ha destacat. Michel ha impulsat l'atorgament d'un regal als líders europeus que deixen el seu càrrec i, per tant, de participar en cimeres. Merkel i Löfven han estat els primers a rebre el regal.
Imatge principal: la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i del president del Consell, Charles Michel / ACN