Aquest dimarts 27 de setembre s'acaba el termini que ha imposat el Kremlin perquè els ciutadans dels territoris ocupats a l'Est d'Ucraïna votin en uns referèndums envoltats de polèmica sobre l'adhesió d'aquests territoris a Rússia, entre protestes i acusacions per part d'altres països de manipulació dels resultats. Aquests van començar el passat divendres 23, després que ho anunciessin les autoritats de les repúbliques autoproclamades el passat 20 de setembre. Concretament, ho va anunciar el president del Parlament de Lugansk, Denis Miroshnichenko, hores després que els membres de la Cambra Pública aprovessin per unanimitat una llei sobre la celebració del referèndum. Durant el cap de setmana en que els ciutadans ja han hagut de votar, han anat sortint informacions que posen en dubte la celebració d'aquestes consultes.
Participació manipulada als referèndums
Per exemple, des dels Estats Units asseguren que tenen proven que demostren que el Kremlin ha manipulat els referèndums a les regions de l'est d'Ucraïna i que els seus resultats ja estarien decidits abans que ni tan sols comencessin. Segons ha dit la portaveu de la Casa Blanca, Karine Jean-Pierre, Rússia ha establert que hi hauria un 75% dels vots a favor de l'adhesió. "Sabem que aquests referèndums seran manipulats. Tenim informació que mostra els funcionaris russos establint objectius de participació dels votants i taxes d'aprovació per als referèndums", assegurava la portaveu, tot parlant de "falsos referèndums" que no tenen cap mena de fiabilitat i que, per tant, no reconeixeran els seus resultats.
En la mateixa línia, el governador de Lugansk, Serhiy Haidai, va denunciar diumenge que les autoritats prorusses del seu territori manipulen les dades de participació del referèndum d'adhesió a Rússia, tal com ha lamentat en la seva conta de Telegram. Segons els organitzadors, en la seva regió i durant les dues primeres jornades (divendres i dissabte) hi va participar un 46% de la població, quelcom que les autoritats posen en dubte.
Protestes contra els referèndums a territoris ocupats
Mentrestant, un grup de ciutadans de Snihurivka, una localitat situada a la regió ocupada pels russos de Mykolajiv, ha sortit al carrer aquest diumenge per protestar contra els referèndums militaritzats. Els residents d'aquesta regió han llegit un comunicat on han assegurat que "mai" no han volgut formar part de Rússia. "Nosaltres, els residents de Snihurivka, protestem contra el referèndum il·legal. Mai hem volgut unir-nos a Rússia i no ho farem", ha llegit una de les participants de la protesta, envoltada d'altres ciutadans, alguns d'ells amb banderes d'Ucraïna.
Aquest no és l'únic territori on hi ha hagut protestes, o com a mínim sospites. Són molts els habitants dels territoris ucraïnesos sota el control de Rússia després de més 7 mesos d'invasió. Segons recull Efe, parlen d'una mobilització forçosa que els porta, inevitablement, a un futur molt negre. Per exemple, a Kherson, els membres de les comissions electorals insisteixen a la gent a anar a votar, fins i tot a llocs al aire lliure, entre els quals un dels carrers més cèntrics de la ciutat. Segons expliquen veïns "una dona gran està asseguda a una taula de plàstic amb una urna a prop d'ella amb soldats armats amb pistoles automàtiques al seu voltant", tot i que ningú que hagin vist ha estat obligat físicament a votar. Amb tot, aquest home també assegura que no hi ha massa interès tampoc a participar-hi.
Aquesta experiència contrasta amb la d'altres habitants, que graven en vídeo com hi ha persones que voten més d'un cop en aquests referèndums, fet que podria modificar els resultats, a banda dels soldats russos que vigilen que tot surti com l'esperat insultant a altres ciutadans. A més, també haurien tret a la gent de casa perquè participes de manera forçada i contra la seva voluntat en aquestes consultes. Per tot plegat, bona part de la comunitat internacional, i només els Estats Units, s'oposen a reconèixer els resultats del referèndum.