Es confirmen les previsions i l'ultraconservador Said Jalili i el moderat Masud Pezeshkian es veuran les cares en una segona i definitiva volta, el pròxim 5 de juliol, dels comicis presidencials anticipats que se celebren a l'Iran, després que cap dels dos candidats hagi aconseguit el 50% dels vots en la primera. Aquesta situació no es donava des del 2005 quan Mahmud Ahmadineyad va derrotar en segona ronda al llavors president Ajbar Hashemi Rafsanyani. Les eleccions d'aquest divendres han registrat la participació més baixa de la història de la República Islàmica de l'Iran, amb només un 40% dels votants —24.535.185 persones— que han fet servir el seu dret a vot, una dada que mostra el descontentament ciutadà per la situació econòmica i la falta de llibertats. El portaveu de la Comissió Electoral, Mohsen Eslami, ha detallat en roda de premsa que "cap dels candidats ha obtingut la majoria absoluta dels vots", i que, per tant, "es realitzarà una segona volta com estableix la llei, que serà el 5 de juliol".
Segona volta a l'Iran
El reformista Pezeshkian s'ha imposat amb 10.415.991 vots que suposen el 42,4% del total, amb gairebé 1 milió de vots d'avantatge del seu competir, Jalilia que ha aconseguit el 38,6% dels suports i 9.473.298 vots. Lluny ha quedat el candidat que a priori era candidat a l'inici de la campanya electoral, el pragmàtic conservador Mohammad Baqer Qalibaf, amb 3.383.340 vots, el 13,79%, i ja, en quart lloc, el clergue Mostafa Pourmohammadi amb 206.397 paperetes, el 0,8%. Les eleccions, que s'han anticipat 11 mesos, se celebren per escollir el successor del president Ebrahim Raisi, que va morir en un accident d'helicòpter al maig, juntament amb altres set persones. El president iranià té capacitat de decisió en qüestions nacionals, així com en política exterior i de seguretat a l'Iran, on Jameneí exerceix de cap d'Estat amb vastos poders.
No hi ha un pronòstic clar per a la segona ronda. El cirurgià cardíac Masoud Pezeshkian, exministre de Sanitat de 69 anys, va començar la campanya electoral amb baixes expectatives, però ha anat guanyant pes durant la campanya electoral amb un missatge d'acostament a Occident i crítiques al vel. El seu lema electoral és “Per a l'Iran”, que evoca el títol de la cançó que es va convertir en l'himne de les protestes deslligades per la mort de Mahsa Amini i l'autor de la qual Shervin Hajipour va ser condemnat a gairebé quatre anys per això. Ha comptat amb el suport dels expresidents Mohamed Jatamí (1997-2005) i Hasan Rohaní (2013-2021) del bloc reformista —que busca una certa obertura del país— després que en les presidencials de 2021 no es permetés la participació d'un moderat, i pertany a la minoria àzeri. Pezeshkian ha presentat el seu possible govern com un “tercer mandat” de Jatamí, el primer president reformista que va insuflar a l'Iran uns certs aires d'obertura, i amb qui va entrar en política l'any 2000 com a ministre de Sanitat. El seu rival el pròxim 5 de juliol, Jalili, és excap negociador nuclear iranià de 58 anys, ha estat descrit com un “veritable producte de la Revolució Islàmica”, ha exercit d'assessor del líder suprem de l'Iran, Ali Jameneí, i es mostra oposat a Occident. Jalili és considerat el candidat de l'statu quo i qui seguirà les polítiques de l'ultraconservador Raisí, sota el govern del qual va augmentar la repressió.