Les urnes han obert aquest diumenge a Polònia, on, des de les 7.00 del matí fins a les 21.00 del vespre, 30 milions de ciutadans han estat cridats a exercir el seu dret a vot per triar el govern dels quatre anys vinents, i decidir si el partit ultradretà Llei i Justícia (PiS) reté el poder per tercera legislatura consecutiva o si li passen factura les protestes contra la prohibició de l'avortament, la seva gestió de la pandèmia, la inflació galopant i les seves pròpies lluites internes. De moment, els primers sondejos a peu d'urna, després del tancament dels col·legis electorals, compleixen amb els pronòstics de les enquestes i atorguen la victòria al partit al govern, Llei i Justícia (PiS), al qual assignen 200 dels 460 escons del Parlament. Tanmateix, quedaria lluny de la majoria absoluta i li caldria pactar per tornar a formar executiu. Per la seva banda, l'oposició suma més —en conjunt— i podria governar, si hi hagués acord de coalició entre diversos partits.
🟡 Eleccions a Polònia: el vot femení pot ser clau per enderrocar la dreta
En imatges difoses per la televisió estatal des de la seu del PiS a Varsòvia, el cap de la formació, Jaroslaw Kaczynski, al costat del primer ministre, Mateusz Morawiecki, i altres membres del govern, han celebrat les perspectives d'una victòria, la dimensió de la qual està per concretar-se després dels sondejos. El principal partit de l'oposició, la liberal-conservadora Plataforma Cívica comandada per Donald Tusk, obtindria 160 escons, enfront dels 126 actuals, un resultat que, malgrat l'ascens, també els deixa lluny del poder —si l'escrutini oficial confirma aquests resultats—, tret que faci una gran coalició amb la resta de partits.
Centre i esquerra, opcions minoritàries
La resta dels partits obtindrà, segons el sondeig d'Ipsos per a la televisió pública, una representació d'acord amb els resultats de les enquestes publicades els últims dies. Així, la recentment creada coalició centrista Tercera Via, que agrupa Polònia 2050 i el Partit dels Agricultors, es col·locaria en tercer lloc quant a suports, amb un 13% dels vots; L'Esquerra hauria obtingut un 8,6% dels vots, i el grup ultranacionalista Confederació hauria sofert un enfonsament en les seves esperances en obtenir aproximadament la meitat dels suports que li concedien les enquestes: un 6,2% de les paperetes.
Per la seva part, el diari polonès Rzeczpospolita publica un sondeig amb resultats gairebé idèntics, que adjudiquen 200 escons a Llei i Justícia i 163 a Plataforma Cívica, la qual cosa confirmaria l'adjudicació d'una majoria simple a la coalició Dreta Unida, que governa el país des del 2015. Així mateix, i segons el sondeig d'Ipsos, la participació en el referèndum sobre política migratòria, convocat al mateix temps que els comicis, haurà estat només del 40% de l'electorat, per la qual cosa els seus resultats no seran vinculants i suposaran un revés important per a l'Executiu, que cercava suport a les seves polítiques en aquest àmbit.
Participació elevada
La participació, en espera d'informació actualitzada per part de la Comissió Electoral polonesa, assolirà amb seguretat cotes històriques, ja que a les 17.00, hora local (15.00 GMT), ja havia exercit el seu dret a votar el 57,5% dels polonesos, un 12% més que fa quatre anys. La jornada ha transcorregut sense grans incidents, si bé s'ha informat d'escassetat de paperetes en alguns punts de votació de les grans ciutats i fallades en els lectors de targetes electròniques d'identitat. En alguns districtes, s'ha registrat una participació superior al 85% de l'electorat, i més de mig milió de polonesos expatriats han sol·licitat enviar el seu vot per correu, amb la qual cosa el resultat definitiu del recompte es podria allargar fins al dimarts.