Israel es troba en plena guerra de Gaza contra Hamàs i amb l’amenaça d’un atac imminent de l’Iran contra el país, però el primer ministre Benjamin Netanyahu s’enfronta a un altre tipus d’amenaça interna que pot fer saltar el govern de coalició que manté amb els partits ultraortodoxos Sionisme Religiós, Shas i Yahadut HaTorah (Judaisme Unit de la Torà), que sumen 64 dels 120 escons del govern israelià. La causa és el final de l’excepció militar per als estudiants jueus ultraortodoxos que, històricament s’han deslliurat de fer un servei de contribució a la defensa del país que és obligatori per a tots els ciutadans jueus, drusos o circassians majors de 18 anys, inclosos els que tenen doble nacionalitat, que per a les dones és de 24 mesos i per als homes, de 36 mesos. El final d’aquesta excepció per als ultraortodoxos ha causat un gran debat polític i social en el país, i aquest dijous milers d’haredis (els temorosos de Déu) es van manifestar a Jerusalem davant l’oficina de reclutament de l’exèrcit en protesta de la decisió del Tribunal Suprem d’obligar els estudiants religiosos ultraortodoxos a allistar-se, com la resta de jueus.
Una sentència que s'arrossega des del 2017
La defensa d’Israel és una qüestió indissoluble a la condició de jueu, ja que el país es troba en constant estat d’alerta per les possibles amenaces dels països que l’envolten i, en l’actualitat, es troba immers en una guerra contra Hamàs des de l’atac del 7 d’octubre. La formació militar i el servei obligatori per als jueus només comptava amb algunes excepcions, com els no aptes per raons mèdiques, i es convertia en voluntari per als àrabs, cristians, musulmans i jueus ultraortodoxos, a més de joves israelians menors de 16 anys residents a l'estranger i les dones religioses. Però una sentència del Tribunal Suprem d'Israel, i la guerra contra Hamàs, ha canviat la situació i ha posat fi a l’excepció militar per als estudiants ultraortodoxos, que tenen els seus partits formant govern amb el Likud de Netanyahu. L'1 d'abril, va expirar l'ordre executiva que impedeix al Ministeri de Defensa imposar el reclutament dels estudiants ultraortodoxos, el que va fer que el Tribunal Suprem emetés una ordre congelant les subvencions públiques.
De fet, la sentència data del 2017, quan el tribunal suprem israelià va determinar que les excepcions generals del servei militar eren discriminatòries i il·legals. L’estat tenia fins al 31 de març del 2024 per complir la sentència. De fet, el govern d’extrema dreta de Netanyahu pretenia aprovar una controvertida reforma del poder judicial que propugnava limitar l’acció del Tribunal Suprem i que hagués pogut eludir la sentència judicial que posava fi a aquesta excepció pels ultraortodoxos. Aquesta proposta de reforma va suscitar les protestes en el país i, segons els experts, aquesta feblesa interna van ser una de les causes per les quals Hamàs va aprofitar per atacar Israel a l’octubre.
Dedicats a estudiar la Torà
Des que es va fundar l’Estat d’Israel el 1948, els jueus ultraortodoxos han gaudit d’una sèrie de privilegis que els permeten no treballar perquè es dediquen a estudiar la Torà, el text sagrat dels jueus, a les Yeshives, Viuen de l’Estat, suposen una gran càrrega per les arques municipals i estatals, com explicava l’alcaldessa de Jerusalem, Fleur Hassan-Nahoum en una entrevista a ElNacional.cat. Els ultraortodoxos representen el 28% dels habitants de Jerusalem, la ciutat més poblada d’Israel, i s’han convertit en un problema a abordar pels responsables municipals, perquè influeixen directament en el fet que Jerusalem sigui una ciutat pobra i poc productiva. “Els homes no treballen, es dediquen a estudiar la Torà i les Sagrades Escriptures. No són productius per la ciutat, les famílies tenen molts fills i obliguen als nens de més de 12 anys a deixar d’estudiar”, explicava Hassan-Nanoum.
Representen el 12% de la població
En l'àmbit estatal, representen el 12% de la població de l’Estat d’Israel (una quarta part dels homes en edat de fer el servei militar) i suposen una gran càrrega econòmica, no contribueixen a la defensa del país i tenen en contra a la resta de l’opinió pública, que no aprova l'excepció militar, i dels partits polítics. De fet, el mateix Likud, el partit de Netanyahu, està a favor de què l’excepció s’acabi, i també el principal partit de l’oposició, la Unió Nacional de Benny Gantz, el principal adversari del primer ministre i a qui donen com a potencial guanyador de les eleccions legislatives anticipades que demana fer al setembre, però a les que Netanhayu s’oposa amb l’excusa de què no es poden celebrar en plena guerra perquè suposaria la paralització del país.